Tudela es troba en la zona no vascófona de Navarra. Fa 26 anys la ikastola era aliena a la ciutadania? I avui?

Es van ajuntar cinc o sis famílies en la creació de la ikastola. Les tres primeres places les va tenir la ikastola a Tudela: penya, habitatge i boví. Després del primer Nafarroa Oinez, aquest edifici es va inaugurar en 1995. Des de llavors, cada vegada són més els alumnes, cada vegada són més les famílies que s'han reunit en la ikastola, les famílies nombroses. Sempre ha estat el basc el que ha mogut a les famílies, però a mesura que la ikastola ha anat creixent la motivació de les famílies és més diversa.

Tingueu en compte que els primers anys de la ikastola no els vaig viure per dins. No obstant això, moltes persones ni tan sols sabien que existia la ikastola. Tenia pocs alumnes. Després van venir dos Nafarroa Oinez i sí, es va fer més conegut. Però sí, al poble sempre hi ha hagut sentiment, “que rars són els de la ikastola”. Però no en el pitjor dels sentits, només forasters.

Crec que un altre factor perquè la ikastola se senti aliena és la ubicació del centre, no estem a Tudela, sinó al poble de Fontellas. Si estiguéssim en el centre de Tudela, seríem una escola més. Per tant, estar en Fontellas té preu. D'altra banda, la ikastola està molt bé en Fontellas, és lluminosa, té arbres, es veu el paisatge per la finestra…

Sou una escola privada que ensenya en basca.

La ikastola és de la Ribera, els nostres alumnes venen de Tudela i de molts altres pobles. La vocació és ser ikastola de la comarca, aproximadament dos terços dels alumnes són de Tudela i un terç de la resta de localitats. L'escola privada que ensenya en basca? No t'ho pensis, la majoria dels centres públics de la zona són del model A, tenen el basc com a assignatura. Alguns, almenys, s'han acostat al basc, ja saben que hi ha basc.

Sembla que els dirigents polítics, prenent com a excusa la zonificació, argumenten que no protegir el basc en la zona no vascófona. També els del carrer tenen aquest tipus d'actituds?

“Què anheleu amb el basc, perquè aquí no s'ha parlat mai?”. No és així? Es diuen, són qüestions de consciència i de sentiment. Una altra cosa són els drets, no tots tenim els mateixos. La nostra és una zona no vascófona La ikastola té 26 anys i va ser legalitzada en el curs 2006-2007. Abans els nostres alumnes estaven inscrits en la ikastola Pau de Ziganda, no els podíem donar el llibre escolar.

Ara la ikastola és un centre concertat. Molt bé, però l'oferta que tenim a la Ribera no la dona l'administració. El concert paga una part de les despeses i molt bé, però no el cent per cent. L'argument que utilitza l'Administració i la gent és que vostè té aquest servei gratis a l'escola pública. No és així, nosaltres no tenim centres públics de model D, gratis, així que nosaltres no estem duplicant despeses. El servei que nosaltres prestem hauria de ser prestat per l'administració.

Com us les arregleu per a anar a Fontellas els alumnes de tants pobles?

Els únics que no necessiten transport són els nens de Fontellas, els de Tudela també han d'agafar l'autobús. Els autobusos realitzen quatre trajectes, dos des de Tudela i altres dos des de la resta de localitats. Les famílies demanaven ajudes al Govern de Navarra i així s'han arreglat durant anys. Fa tres o quatre anys se'ls han retallat o se'ls han llevat les subvencions als joves. La despesa de transport és a càrrec dels pares.

Com viuen els nens i nenes de la ikastola l'aprenentatge?

No viuen de manera especial. Normalment comencen als 18 mesos, aprendre basc és una cosa normal per a ells. Mai he rebut dels nens vestigis que se senten estranys. Conec millor el cas dels nens de Tudela, no sé si en Corella els miren de manera estranya, però no el crec. Quan es reuneixen amb els nens de l'altra escola els pregunten: “On vas a escola? A la ikastola? I ho fas en basc? I com es diu no sé què?”.

Els nens i nenes d'Argia Ikastola no escoltaran molt de basc al carrer.

La diferència amb l'anglès és la consciència. Els nens saben que l'anglès és una llengua estrangera, però saben que el basc és d'aquí. Al carrer no se sent parlar anglès, en sortir dels centres que ensenyen anglès els professors parlen en castellà, també els alumnes. Nosaltres vivim en basc anés de la ikastola, tots els professors, i ho intentem amb els alumnes. Els pares també ho impulsen. El basc s'escolta al carrer, no gaire, m'agradaria escoltar més. Els nens sí, ells els sentiu en basc. A més d'ensenyar la llengua, la nostra labor és transmetre el sentiment cap a la llengua i la cultura.