Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones (25 de novembre), les institucions en general, i l'Ajuntament de Bilbao en el nostre cas, recorrem a la ciutadania per a mostrar públicament el seu rebuig a qualsevol tipus de violència cap a les dones. Aquest és un tema de treball diari, més encara quan les recerques conclouen que no s'observen grans canvis en les generacions més joves. En aquest sentit, l'amor té molt a dir. De fet, els models d'amor romàntic que tenim interioritzats en la societat poden estar directament relacionats amb la creació de relacions de parella de dependència.

Sobre l'amor han sorgit molts mites romàntics que s'han incorporat al nostre imaginari simbòlic. Elements com la gelosia continuen vigents en les relacions de parella i es consideren signes d'amor. El control també es barreja amb l'interès de la parella: pensem que l'amor només existeix quan és una passió inesgotable i eterna; continuem somiant amb mitjana taronja, esperant l'arribada del príncep blau, etc.

Aquestes supersticions socialment construïdes condicionen les nostres actituds, pensaments i expectatives segons el sexe. Quant a la socialització diferencial en funció del gènere, a les dones ens han volgut fer creure que és l'única que dona sentit a la nostra vida; que la ruptura de la relació de parella serà el nostre fracàs absolut; que l'amor és totpoderós i capaç de canviar el que estimem; que hem de lliurar-nos sense condicions. En la mesura en què les dones hem estat educades per a assegurar unes relacions afectives, les situacions anteriors permetran un sofriment pervers en nom de l'amor.

No serà tasca fàcil desvirtuar el model d'amor que s'ha après fins ara, per un altre més sa. Tenim un repte important: refer la cobla de l'amor. Tenim l'obligació de construir un model d'amor que ens ajudi a viure les relacions en llibertat i no en dependència. Ho diré amb sinceritat: aquesta transformació serà conseqüència d'una revolució a l'interior, en la qual les dones primer hem d'estimar-nos i cuidar-nos a nosaltres mateixos i al cos. Aquí està la clau: com més ens coneguem, més possibilitats tindrem de saber què busquem en les nostres relacions i de descobrir el que busquem, i, per tant, de negar amb fermesa el que no volem.