“Demano a la ciutadania que voti el dia 20 (…) amb l'abstenció no millora la democràcia. El vostre vot és important tant per al vostre futur com per al de la vostra família, així com per als vostres valors i principis”. Aquestes són les paraules que va utilitzar el candidat socialista Alfredo Pérez Rubalcaba en el debat que va mantenir la setmana passada amb el popular Mariano Rajoy. És sorprenent: mentre el candidat subratllava el valor del vot, a Grècia Papandréu deia que al final no faria un referèndum, sumant-se a les pressions europees.

Aquest serà un dels principals problemes que tindran els polítics en les eleccions espanyoles: com convèncer que vivim en un sistema democràtic? El cas grec ha deixat en evidència als estats; la sobirania dels vots acaba en les oficines dels bancs i serà difícil convèncer als ciutadans.

En aquest context, la campanya ha estat posada en marxa pels uns i els altres, també en Hego Euskal Herria. En el Joc estan en joc 23 escons del Congrés d'Espanya (8 de Bizkaia, 6 de Guipúscoa, 5 de Navarra i 4 d'Àlaba) i altres 16 del Senat (4 de cada país). En el cas del Senat, a més, els parlaments autonòmics elegeixen un senador més i un altre més per cada milió d'habitants que té la comunitat.

Rivalitat entre abertzales

A més de l'enorme crisi econòmica, a Euskal Herria està sent molt present la decisió d'ETA d'abandonar les armes –en el cas d'Espanya, els dos partits majoritaris han acordat, evidentment, deixar de costat aquesta qüestió–. El canvi d'estratègia i l'acumulació de forces sobiranistes de l'esquerra abertzale han generat una forta competència en l'àmbit abertzale que s'està evidenciant al llarg de la campanya.

Els resultats obtinguts per Bildu en les eleccions municipals i forals demostren que per primera vegada en la història l'hegemonia del PNB es trontolla. La primera vegada? Doncs no. “La torxa de la causa basca va canviar de mà en la dècada dels 60: el protagonisme del PNB en la història del nacionalisme va passar a les mans d'ETA gairebé exclusivament”. Aquest és un episodi del llegendari llibre El nacionalisme basc en l'exili, escrit fa tres dècades per Emilio López Adan Negre. En aquest llibre s'explica que mentre el PNB estava en l'exili i esgotat, ETA va portar un respir i es va col·locar en l'avantguarda del fetus. Jeltzales com l'Ajuriaguerra van acollir amb duresa als nous abertzales: “Han sortit del Partit i tornaran de genolls al Partit”, van afirmar. És una paradoxa: Quan va néixer ETA, el PNB va veure el risc de perdre l'hegemonia en el nacionalisme; mig segle més tard, quan ETA ha acabat, li ha passat el mateix.

Però tal com va explicar recentment Joseba Egibar, el PNB és un partit “fondista”. La seva història així ho demostra, perquè ha sabut adaptar-se i adaptar-se als nous contextos. Després de la creació d'ETA, l'escissió d'EA de 1986 podria ser una de les èpoques més dures dels jeltzales, però els resultats electorals de cada any no deixen de veure com va superar aquesta barrera fins als anys daurats d'Ibarretxe.

En aquesta campanya el PNB insisteix en aquest passat de la formació abertzale, subratllant les paraules “experiència” i “estabilitat”; del treball realitzat en el Congrés de Madrid, el candidat Joseba Agirretxea deia a Euskadi Irratia que tenen “35 anys de garantia i un currículum acceptable per a qualsevol empresa”. En el programa electoral, el PNB ha posat en majúscules que la passada legislatura va obtenir 1.265 milions d'euros en transferències, ajudes i inversions des de Madrid. El currículum, no obstant això, és una fulla de doble tall, ja que els votants poden recordar el suport del Govern de Zapatero a les reformes i retallades.

En qualsevol cas, el PNB té un ferm sòl electoral: En 1996, 318.000 vots; en 2000, 353.000; en 2004, 420.000 vots; i en 2008, 306.000 vots (sense comptar NaBai). No sembla que a curt termini la coalició Amaiur li vagi a arrabassar molt, sobretot veient que en l'última convocatòria l'èxit de Bildu no el va perjudicar en nombre de vots (327.000 vots reeixits pel PNB en la CAB). Però a mitjà termini? Aquí les coses són d'una altra manera, els partits que conformen Amaiur poden erosionar al PNB a mesura que van aprofundint en el dret a decidir.

El partit d'Urkullu és conscient que no pot estar parat en aquest àmbit, i en aquest context s'ha plantejat un nou estatus polític per a 2015. Però en què es concreta això? Si bé encara no s'ha esclarit molt, sembla que la proposta del PNB pot venir d'un model polític “concertat” i de ser reconegut com a nació a Europa (veure Larrun núm. 158). ).

Amaiur, finalment lliure

Aquesta campanya electoral està sent totalment inusual. No sols perquè no hi ha activitat armada d'ETA, sinó també perquè l'esquerra abertzale, per una vegada, pot fer campanya lliurement. En els últims deu anys, la Fiscalia de l'Estat ha impugnat més de mitja dotzena de sigles i ha estat objecte de persecució policial durant la campanya. La pròpia coalició sobiranista no ha pogut saber fins a l'últim moment si participarà o no en les eleccions de maig d'enguany. En el cas d'Amaiur, les forces sobiranistes estan emetent mítings amb normalitat, pegant cartells, demanant el vot per carta, tenen buit en les ràdios i televisions... A l'esquerra abertzale se li ha acusat en nombroses ocasions d'utilitzar l'espasa de Dàmocles que la justícia ha posat sobre ell per al victimisme. En aquest sentit, les eleccions seran la prova del cotó que se li ha donat a la ciutadania.

Totes les enquestes apunten al fet que Amaiur està en camí d'aconseguir un grup parlamentari amb representació a Euskadi. En les eleccions municipals i forals, Bildu va obtenir 313.000 vots i Aralar 37.000. A això cal sumar les que Aralar va aconseguir a Navarra sota el símbol de NaBai. Estem parlant d'un total de 350.000 vots. Si Amaiur aconsegueix ser el partit més votat d'Hego Euskal Herria, el Partit Popular, que ja està virtualment en el Govern espanyol, tindria més difícil mostrar el seu entossudiment i acabar amb el procés de pau.

El resultat, els reptes de la coalició sobiranista també són presents. Sent una suma multilateral, haurà de mantenir l'equilibri entre cohesió i diversitat. Les forces que conformen Bildu han recorregut junts un llarg camí i han signat acords estratègics. Aralar, per part seva, només ha realitzat una coalició per a aquestes eleccions, després d'un intens debat intern. En aquest sentit, està per veure com afectarà l'actitud dels uns i els altres en el futur d'Amaiur. En un acte de l'esquerra abertzale celebrat a Pamplona, Rufi Etxeberria va dir que serà "el motor de la revolució democràtica nacional". La clau és que els rodaments que porten aquest tren i aquest motor estiguin ben articulats i s'acordi la direcció i el ritme entre tots.

Patxi López, on estaves?

Fora de l'àmbit del nacionalisme, hi ha curiositat pels resultats que pugui tenir el partit socialista. Patxi López, que és lehendakari del Govern Basc tret d'un parlament en el qual no estan representades totes les opcions, va ser investit amb el suport del pp, que és el partit que sempre està picotejant a Espanya. I per a rematar-ho, el seu partit és responsable a Madrid de nombroses reformes antisocials a causa de la crisi econòmica que sofreix el país. Com donar la volta a tot això?

Crida l'atenció que mentre a Espanya s'ha fet un pacte de silenci amb el pp, al País Basc ballen els socialistes sobre la fi d'ETA. “Hem complert els principals objectius: portar la pau i la llibertat”, va dir López en un míting de campanya. Però el lehendakari té un problema: Quan ETA va deixar les armes es trobava en un tren dels Estats Units. Després d'aquest error, ha intentat prendre les regnes i ha mantingut trobades amb representants de diferents partits i sectors, sent el president del Govern, Rodríguez Zapatero, l'últim que ha visitat Ajuria-Enea. Com afectarà tot això a les pròximes eleccions? El PSE va aconseguir en 2008 uns 425.000 vots en la CAB, quants en 2011? Com deien Tàpia i Leturia: no serien pocs si tingués la meitat.