“La mera existència és l'èxit”. Així ho afirma Koldo Almandoz, coordinador de la revista The Baldi, i aquest èxit s'ha prolongat durant tota una dècada. El número 60 de la revista es publicarà al desembre i amb ell, The Bald complirà deu anys. Es publica en basc i anglès cada dos mesos i, com el seu propi nom indica, es pot adquirir de manera gratuïta. Almandoz ha reconegut que la proposta inicial era utòpica, però “mai hem vist la revista com un negoci, és la nostra afició, i això ens ha permès continuar treballant. Si en algun número se'ns ha inserit poca publicitat, per exemple, això no ha condicionat el projecte”.

Durant una dècada The Baldi ha estat oferint art de manera “popular”, des de l'arquitectura fins a la fotografia o la il·lustració. “Els temes que treballem s'oferien moltes vegades de manera elitista en altres revistes”, per la qual cosa van optar per repartir la revista de manera gratuïta perquè la cultura arribi al major número de gent possible. Amb aquesta filosofia es va publicar al desembre de 2001 el primer número de la publicació, de la mà de diverses persones procedents del fanzine Naparheid. “Volíem donar continuïtat a les nostres aficions i decidim fer una revista amb els temes que ens agradaven”, ha recordat Almandoz. També acabaven de fundar l'empresa de comunicació i grafisme Eragin, que els permetia desenvolupar alguna publicació.

Imatges, marca d'estil

En els seus inicis, els temes culturals van començar a treballar en una “línia més oficial i habitual”, però a poc a poc la revista ha anat desenvolupant la seva pròpia trajectòria i personalitat. “Comencem a recopilar un llibre que hem llegit, una exposició que hem vist o altres temes que se'ns ocorrien”. L'equip ha compaginat la cerca amb les aficions i la participació dels col·laboradors ha estat fonamental: Fotògrafs bascos i internacionals, il·lustradors, escriptors, arquitectes… The Bald recull obres de creadors de tota mena d'àmbits, a vegades convidant als artistes a participar en la revista, en altres ocasions a recollir propostes d'artistes, que segons Almandoz és una plaça per als artistes. “Gràcies a la revista podem veure els treballs creatius que s'estan duent a terme tant dins com fora de casa; hem arribat a llocs on no arribaríem solos amb aquests col·laboradors improvisats”.

Quant als col·laboradors estrangers, Almandoz creu que el bilingüisme de The Beli els ha obert les portes, al mateix temps que els ha ofert la possibilitat d'acostar-se al món del castellà. “Nosaltres sabem quin és el nostre idioma i l'idioma que volíem utilitzar per a sortir a l'exterior: anglès”. Diu que el públic potencial de la revista és “tothom ”, i que aquest bilingüisme fa que col·laboradors de França o Anglaterra s'hagin convertit en habituals de la revista, després d'Euskal Herria.

Però The Bald dona tanta o més importància a la imatge com al llenguatge escrit. “Teníem clar que destacaríem el camp de la imatge o el grafisme”, diu Almandoz. La imatge es converteix amb freqüència en el nucli de la revista, i no en un mer suport: “Perquè creiem que el grafisme pot ser contingut”. No obstant això, no resta importància a l'escrit, ja que en els textos s'ofereixen pinzellades sobre els temes, com una crossa d'aprofundiment. “Posem una mica d'informació sobre l'exposició que hi ha en un museu, per exemple. I si el lector volgués aprofundir, té altres vies per a fer-lo”.

The Bald ofereix una gran oportunitat d'experimentació. Els dissenyadors treballen segons el text i viceversa. Si els coordinadors pensen que una il·lustració o una fotografia pot suggerir alguna cosa a algun escriptor, li proposen que faci alguna cosa. “Ens agrada molt fer aquest joc, perquè publicar cada dos mesos ens dona l'oportunitat”. Això fa que cada pàgina sigui diferent, ja que el disseny varia d'una pàgina a una altra. “No hi ha uniformitat, és molt caòtic. Treballem amb molts dissenyadors i crec que hem aconseguit transformar aquest caos en un estil. El nostre segell s'ha convertit en un estil anàrquic”.

La revista es col·loca al carrer a canvi de petons, gràcies a l'esforç dels coordinadors. “De contingut, The Baldi és una revista dedicada a la imaginació, però també per a posar la revista gratis al carrer, vam voler ser imaginatius des del principi” diu Almandoz. La revista es finança a través de les subscripcions i la publicitat, no han inventat res nou, però sí que ofereixen publicitat de dues maneres. D'una banda els anuncis que van per les pàgines i per un altre els mòduls d'anuncis dels punts de distribució. Aquests últims són “col·laboradors i part del projecte” i per això, a més de l'anunci, posen la revista a la disposició dels lectors en el seu local. D'aquesta manera, tenen menys despeses en el repartiment.

Promovent la participació en la web

Són partidaris del canvi i estan desenvolupant nous projectes en The Bald, per la qual cosa fa temps que van apostar no sols per la revista en paper, sinó també per la pàgina web www.thebalde.net. Els 59 números publicats fins al moment estan disponibles, fent un pas més enllà en la gratuïtat. I com és una revista que es publica cada dos mesos, aprofiten per a renovar tots els dies el suport de la xarxa, “perquè ens queden fora moltes coses per al suport en paper”.

De totes maneres, el projecte més destacat de l'edició en xarxa de The Beli és la secció Arteziak, que es troba en procés beta. En ella, tot aquell que ho desitgi pot mostrar el seu treball, utilitzant la web com a aparador. Darrere d'aquest projecte es troba la mateixa filosofia que té la revista: “A la gent cal ensenyar-li les coses, però també cal deixar-li fer les coses a la seva manera, no donar-li tot mastegat, perquè avui vivim en una cultura prefabricada i mastegada”, ha explicat Almandoz. El major encant de la secció Arteziak es basa en el descobriment de coses noves, tant que moltes de les obres han passat de la xarxa al suport paper. “Existeix una interacció entre tots dos, en la mesura en què formen part del mateix projecte”.

No són partidaris de fer celebracions relacionades amb les dates i els membres de The Beli tenen la mirada posada en el futur. “Impulsarem el projecte Arteziak i continuarem desenvolupant perquè la gent participi”.