Quan va arribar la crisi, per què Zapatero va estar tan tardà, tan malament en la gestió de la crisi?

Al qual mana sempre li costa reconèixer que les coses van malament. Zapatero estava en aquest context, però sota això hi ha un problema que no és només el problema de Zapatero. A mi em va sorprendre, durant els quatre primers anys –porto en nom del PNB els departaments d'indústria i economia–, i dic: Quina és l'arrel industrial d'aquest estat, quines empreses hi ha per a competir en un món globalitzat?
Nosaltres preguntem: on està la força sobre la recerca i el desenvolupament? Això no se sosté. Ells repetien: “Sí. Estem creixent terriblement”. Sí, però estem creixent, en la construcció i en el turisme. Amb tot el respecte a aquest segon sector. La crisi no és una crisi conjuntural, és la que ha defensat Zapatero, i la que ha defensat el pp exactament igual.

Tant el Govern de Zapatero com el d'Aznar han jugat amb aquesta realitat econòmica i no s'havien adonat de què es tractava d'una realitat econòmica sense base sòlida, la qual cosa ha destacat la crisi. I estem en una situació molt compromesa, i no sé fins a on arriba la crisi que la gent s'ha adonat. La crisi ha posat de manifest la realitat econòmica, la de dins és terrible, ja que la feblesa de les institucions i de l'administració és enorme. Aquesta crisi ens mostra com l'economia de l'Estat espanyol està construïda i estructurada. Per tant, aquestes dues crisis donaran lloc a una situació de llarg abast. En altres paraules, Zapatero s'hauria acollit a temps de la crisi, aquesta crisi s'hauria posat de manifest a si mateix.

I després ve el PP...

Jo crec que el pp s'ha adonat que, malgrat la majoria absoluta, és un somni boig, a curt i mitjà termini, resoldre la realitat econòmica, sigui el que sigui. Que no sols pot prendre les mesures que cal prendre per a acabar amb aquesta doble crisi, sinó que pot fer-ho per majoria absoluta. Ja en l'època d'Aznar es van adonar, però allò va ser un joc, perquè l'economia del món estava en una altra situació. I ara ho saben, s'han adonat del succeït. Per tant, malgrat la majoria absoluta del pp, el seu Govern no serà l'equivalent als governs d'Aznar. Rajoy no és Aznar, i les circumstàncies són diferents, i a més tots tenim experiència i ells també. Sorgeix una altra realitat difícil, complexa. Jo li dic al meu partit: és una realitat opcional. Ho aprofitem?