Durant quatre anys, els i les formadores de basca han treballat en els jutjats dins del pla de normalització del basc posat en marxa pel Govern Basc. La cooperativa d'euskaldunización EMUN, en col·laboració amb els euskaltegis Elkarlan de Bilbao, ha estat l'encarregada d'oferir aquest servei durant aquests anys. El mes de setembre passat es cancel·lava el contracte signat amb EMUN i el Govern Basc va fer una crida per a la prestació d'aquest servei durant l'estiu. Va tornar a adjudicar el servei a la cooperativa d'euskaldunización del treball. Però al setembre, a punt de signar-se el contracte, el Departament de Justícia va realitzar una sèrie de retallades, paralitzant el projecte i acomiadant als catorze formadors que fins llavors estaven treballant. Segons Nerea Sainz de Murieta, treballadora del Jutjat de Getxo, va ser una cosa imminent: “D'un dia per a un altre vaig rebre el full d'inscripció per a les sessions escrites i orals de l'entrenador que tenia damunt de la taula i el missatge de comiat de l'entrenador dient que les havien tirat”. La portaveu del Govern Basc, Idoia Mendia, ha explicat que a partir d'ara els tècnics de l'Executiu basc treballaran per a garantir el servei en basc en els jutjats.

Però, quines eren les funcions d'aquests formadors? L'entrenador d'EMUN, Gorka Blanco, ha prestat serveis durant gairebé quatre anys en el jutjat de Vitòria-Gasteiz. Explica que la seva funció es basava en la formació en el treball: “Els treballadors sovint fan petits canvis en els documents que utilitzen. Normalment els canvis es fan en castellà i nosaltres els preparàvem per a fer en basc el que havíem de fer en els documents bilingües”. Per a això impartia sessions de formació en temes com la terminologia jurídica, la fraseologia i altres temes amb el personal euskaldun. Als quals no eren vascoparlantes els ensenyava els recursos en basc. A més, va posar en marxa accions per a fomentar l'ús i campanyes per a augmentar la motivació dels i les treballadores.

En el jutjat de Getxo, Sainz de Murieta ha dit que també funcionaven de manera similar: “Si teníem dubtes a l'hora de preparar un document, el formador ens les aclaria”. A més, ha explicat que en les sessions escrites es treballava sobretot la terminologia jurídica.
Aquestes sessions de formació escrita eren voluntàries, igual que les sessions orals. Segons Blanco, “alguns treballadors agraïen molt el servei, però feien un esforç per crear les coses en bilingüe. Els instructors érem un instrument indispensable per a ells. El problema és que uns altres no es preocupaven de crear documents en bilingüe, i no tenien cap problema a fer petits arranjaments en castellà i en basc, encara que sabien que tenien una persona que els ajudaria”.

Entrenadors a prop

Blanco ha subratllat la importància que a l'hora d'elaborar el treball els formadors siguin a prop. “Teníem contacte directe amb els treballadors. A més de les sessions de formació, sabien que quan necessitaven alguna cosa podien posar-se en contacte amb nosaltres per telèfon o per e-mail. Rebíem un munt de consultes i com érem allí, ens acostàvem als treballadors i realitzem les traduccions en el moment”. En coherència amb això Nerea Sainz de Murieta: “El formador ens aclaria els dubtes que ens sorgien en basc, com posar això o l'un altre, etc. Encara tenim la possibilitat d'enviar dubtes als tècnics del Govern Basc a través de la Intranet, però no sé quant temps pot passar per a rebre la resposta, potser dies. Amb l'entrenador la resposta era immediata”. Blanco ha aclarit que a partir d'ara els tècnics només estaran en les capitals i que es garantirà d'alguna manera l'ús del basc en aquestes zones. “Als pobles petits és una altra cosa”, diu.

Mancant aquesta proximitat, alguns dels treballadors dels jutjats han deixat de costat el basc i el treball ja s'està realitzant íntegrament en castellà. “En altres casos, quan la redacció de documents en bilingüe és obligatòria, el castellà i el basc no coincideixen, el que cal posar en basc no està bé”, explica Sainz de Murieta.

Basc, idioma de contacte

A més de convertir el basc en llengua de servei, els instructors dels jutjats tenien com a objectiu convertir-ho en llengua de treball, és a dir, en la de relacions entre els treballadors. En paraules de Sainz de Murieta, les intervencions orals que es feien amb ells contribuïen a això. Tots els participants s'unien i parlaven sobre un tema concret, adquirint el costum de parlar en basc amb els companys de treball. “Aquí hi ha falta de costum i la gent no té opció de parlar en basca en el seu entorn, alguns sol parlaven en basc en aquestes sessions. I ara ni tan sols això”, ha explicat la treballadora del jutjat de Getxo. Sobre aquesta qüestió, Blanco considera que els tècnics que ha posat el Departament de Justícia no faran un pas endavant en aquesta matèria i afegeix que el servei es quedarà especialment tallat.

Mentrestant, els representants del Govern Basc han assegurat que es garantirà el servei en basc als ciutadans. En el Departament de Justícia, a més dels treballs habituals, hi haurà dotze tècnics que s'encarregaran de buidar els dubtes dels treballadors dels jutjats. Per a Blanco, no obstant això, d'aquesta manera és impossible garantir el servei en basc: “Fins ara, els tècnics i formadors formàvem un equip de 26 persones. Avui dia són dotze. Si aconsegueixen fer tot el que es feia fins ara… És impossible”. Sainz de Murieta tampoc creu que així es garanteixi l'ús del basc