La vall d'Aezkoa, situat al Pirineu navarrès, està format per nou pobles: Abaurregaina, Abaurrepea, Ària, Aribe, Garaioa, Garralda, Hiriberri, Orbaizeta i Orbara. Limita al nord amb la vall de Garazi de la Baixa Navarra, al sud amb el d'Urraulgoiti, a l'est amb la vall de Salazar i a l'oest amb els pobles d'Arce, Oroz-Betelu, Orreaga i Auritz.El paisatge de la vall es caracteritza pels boscos, quant a
extensió, pels més extensos boscos del País Basc. Ocupen, evidentment, la major part de la superfície de la vall. A més de l'explotació forestal, la ramaderia i l'agricultura tenen un gran pes en Aezkoa, i en les últimes dècades també el turisme. Atrets per la bellesa del paisatge, cada vegada són més els visitants que s'acosten als racons més misteriosos per a trobar tranquil·litat i pau. L'impuls del turisme ha impedit en gran manera el desallotjament de la vall d'Aezkoa.

Encara que els cims més alts d'Euskal Herria es troben molt prop de la vall d'Aezkoa, en general, aquest preciós paratge que visitarem compta amb muntanyes d'una altitud lleugerament modesta. No obstant això, a pesar que totes les muntanyes de la vall d'Aezkoa són inferiors als 1.500 metres, quatre dels deu pobles més alts de Navarra es troben en Aezkoa, entre ells Abaurregaina (1.040 m), que té el títol de la localitat més alta del País Basc. En l'excursió que proposem, pujarem al mont Baigura, de 1.477 metres d'altura, un dels més espectaculars observatoris de la vall d'Aezkoa i dels Pirineus navarresos més alts.

Ascensions a la carta

Començarem l'excursió en l'alt d'Erremendia que uneix Abaurregaina amb Jaurrieta; o cosa que és el mateix, en el serral que uneix les valls d'Aezkoa i Salazar. Des del mateix alt d'Erremendia es pot caminar o, si es vol, es pot recórrer amb cotxe dos o tres quilòmetres per una carretera secundària, fins a una àrea d'oci amb un aparcament, tres o quatre taules i, a pocs metres, una petita font. A partir d'aquí, tindrem un recorregut d'uns sis quilòmetres fins al cim de Baigura, amb una pujada d'uns 450 metres. Un bonic passeig sense grans dificultats que tothom pot realitzar.

A partir d'aquesta zona de descans, seguirem els símbols de pintura blanc-i-vermella de la Canyada Real de Navarra, a través d'una senda màgica que combina amplis clars amb boscos ocults. Encara que no hi ha grans dificultats per a seguir el camí, convé parar esment a les marques de pintura en algunes cruïlles, ja que en aquest tram inicial es creuen bastants camins. Abandonem el bosc i arribem a una pista de grava més important, que travessa un ampli clar. Continuem per la pista en direcció al serral d'Areta, però poc abans d'arribar al serral girem a la dreta seguint la sendera que puja el pendent. Seguint amb cura aquest camí pujarem a la lloma del mont Baigura.

La lloma del mont Baigura està coberta en gran manera per tot tipus d'arbres i branques, però el bosc una mica tancat també compta amb algunes fites estratègiques des dels quals es pot observar el Pirineu. Irati, Auñamendi, la Mesa dels Tres Reis i la resta ens semblaran prou disposats per a tocar-la amb la punta dels dits. En aquesta última part de l'ascensió, la sendera no és, almenys en part, tan pronunciat, però hi ha alguns detalls que ens ajuden a elegir la direcció correcta. D'una banda, saber que hem viatjat contínuament cap a l'oest. Tampoc convé perdre l'altura, i encara que no hi ha una pujada molt forta, sempre cal anar cap amunt. Finalment, un clos o tancament que travessa el bosc també és una bona referència: En passar per la lloma de Baigura, ens convé no allunyar-nos massa d'aquest tancament. A mesura que avança, com més a prop es troba el pic de Baigura, més visibles apareixeran les senderes, així com alguns munts de pedra o cairns, que en els llocs més emblemàtics es troben prop del cim principal. Farem l'últim esforç i arribarem al cim de Baigura (1.477 m).

Baigura, talaia sense igual

No és exagerat afirmar que l'alt de Baigura és la talaia més bonica del Pirineu navarrès. Mirat, sense adonar-nos, encara que és probable que es dirigeixi cap a l'est, el mont Ori que apareix en el nord-est és segurament el que captarà la nostra atenció de la manera més senzilla. Arribats de la mar Cantàbrica, Ori és el primer cim que supera la barrera dels 2.000 metres, amb unes ribes esveltes i un aspecte veritablement espectacular. Més a l'est, els cims més alts de la vall de Belagoa, Otsogorri, Lakartxela i Larrondo, i com no, Arlas, Auñamendi, Soumcouy, La Mesa dels Tres Reis, Petretxema, Atxerito i altres. A més, si el temps ho permet, es podran veure també els cims de Bisaurín i Collarada, situades en les terres aragoneses. Estupend. No cal dir que la serra d'Abodi, que limita al sud la selva d'Irati, començant per Berrendi fins a Abodi, i els cims de Mendizar, Okabe i Bizkarze, al nord, seran allí per a delectar-nos els nostres ulls. Si la mirada es mou a 360è, no ens faltarà la possibilitat d'identificar altres muntanyes de Navarra i Guipúscoa com Beriain, Aizkorri, Aralar, Mandoegi, Adi, Auza, Saioa... Durant hores i hores, doncs, de tal manera que es pugui observar el paisatge.

El retorn es realitzarà pel mateix camí a l'àrea recreativa en la qual hem partit. També és possible pujar al cim remendia sense grans dificultats, encara que la vista de la mateixa és més limitada que la que ofereix Baigura.

Veure onze en Aezkoa

Els nou pobles que componen la vall d'Aezkoa guarden infinitat d'exemples de com la naturalesa i l'ésser humà s'han trobat durant segles. Muntanyes abruptes, boscos tancats... L'ésser humà ha hagut d'adaptar-se a les dures condicions. Per al visitant que busca el descans i el contacte real amb la naturalesa, Aezkoa és un paradís.

A més del mont Baigura, hi ha molts altres cims que mereixen ser visitades, així com altres llocs emblemàtics. Una de les excursions més habituals de la vall d'Aezkoa és la ruta que parteix d'Aribe i es dirigeix al gegantesc roure de Garaioa, una preciosa senda d'uns set quilòmetres de longitud d'anada i tornada, representada en el mapa de la segona pàgina d'aquest reportatge. El recorregut és veritablement meravellós i ens permetrà conèixer de prop la roureda de Betelu, al final també tindrem l'oportunitat de veure el gran roure de Garaioa. Els experts estimen que el roure té uns 600 anys i que les seves dimensions són gegantesques, ja que existeixen: 23 metres de longitud i 2,5 metres de diàmetre en la zona més ampla. Encara que en altres zones de Navarra hi ha aquest tipus de roures grans, és probablement el més alt. Com el tronc està buit per dins i és difícil comptar anells, hi ha qui diu que l'arbre té més de mil anys.

D'altra banda, és de destacar el nombre d'èpoques o grans que es donen a la vall. Dels 22 temps que romanen en peus a Navarra, quinze es troben a la vall d'Aezkoa. Molts d'aquests edificis que antany es van utilitzar per a protegir grans o grans de la humitat i rosegadors segueixen en bon estat –alguns han estat renovats–, encara que actualment s'utilitzen principalment per a altres tasques.

Un dia ens quedarà curt per a visitar la vall d'Aezkoa íntegrament, ja que són molts els racons que mereixen ser reconeguts. Hi ha nombrosos observatoris naturals i altres adaptats. En la penya de San Miguel que domina el casc d'Abaurregaina, per exemple, es podrà gaudir d'una bella vista sobre Abaurrepea, Garralda i tota la vall. Arribarem en pocs minuts, deixant enrere l'ermita del mateix nom, a aquest mirador natural únic. Hi ha altres infinites d'aquesta espècie, disseminades per tota la vall. En Abaurrea Alta també es pot visitar l'obra d'art titulada El jardí dels cementiris, en la part posterior de l'església. Finalment, no podem deixar d'esmentar l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaizeta, potser el racó més visitat de la vall, que apareix en tots els manuals. La vella Ona, no obstant això, guarda en els seus vells murs diverses històries que no poden cabre en unes poques línies, que en una altra ocasió comptarem...