Amb les tisores a la mà, els nostres governants estan immersos en les labors de tala, amb l'objectiu d'equilibrar els ingressos i despeses de les administracions. A pesar que la situació dels serveis socials ha creat malestar en la societat i el tall que ha afeblit als més febles, el principal repte dels polítics és com i on tallar. Malgrat la veritat de Pernando, val la pena recordar que l'única manera d'equilibrar els comptes no és la de reduir despeses, sinó que els ingressos podrien incrementar-se; l'equilibri entre impostos directes i indirectes, el nivell de frau, el model de creixement que ens ha portat fins aquí, o el desvergonyiment dels bancs, serien temes interessants; i si l'enorme despesa que es gasta en les armes es destinés als serveis socials?

La veritat és que l'economia, la crisi i les retallades han convertit als mitjans de comunicació en el lloc més ampli de la seva història. Com el periodista que sap alguna cosa del tema en les redaccions és una espècie molt rara, els mitjans de comunicació s'han dirigit als economistes per a demanar-los ajuda, ja que ells ens poden ajudar a explicar les claus de la crisi. I aquí estan, de gom a gom, en els periòdics, en les ràdios i en les televisions, a la volta de la crisi. Sabent que ens il·lustrem amb el periodico, també jo llegeixo aquests estudis, a veure la llum. La majoria de les vegades, no obstant això, es tracta d'un esforç inútil. No està mal subratllar que el que no s'havia endevinat abans era evident ara. Perquè el passat és més lluminós que el futur, els de les lletres hem comprès per què tot això ha succeït. S'atreviria a dir alguna cosa, no sols de l'ocorregut, sinó també del futur entre ells?

Creient que és una cosa massa seriosa per a deixar-ho en mans d'economistes, m'he llançat a indagar també en les idees dels quals estan lluny, somiant amb sortir del negre túnel de la crisi. Perquè, parlant de somnis, el teòleg Hans Küng ens ha recordat en el llibre Was ich glaube (El que crec): “Hem de tornar a subordinar l'economia a la política i l'economia i la política a l'ètica”. Un repte difícil? Per descomptat, però els letetarras entenem això més fàcilment que l'estudi d'estrès o la reforma del fons de rescat que s'està bolcant en els últims mesos. Estic convençut que la proposta del suís és l'única manera de treure partit a la crisi, imprescindible per a somiar amb un món millor.
No sé si la paraula del teòleg Küng és la de Déu, però em sembla molt més clara i interessant que les opinions dels supòsits experts que s'han convertit en déus.