Acabo de veure una conversa: L'autor del llibre Wikileaks eraitsiaz (Desmuntant a Wikileaks), Daniel Estulini, en la televisió catalana. Res és el que sembla. I vaig pensar que ho sabia. “A mi no em ficaran…”. Però abans que arribés alguna cosa per travessies falses, entrava: “Ho veus? Jo et deia que...” I plasta! Llavors ens equivoquem. Sense adonar-nos, per descomptat, que la representació que ens han creat davant els ulls tenia una única capa, i orgullosa d'haver-la evitat. Perquè treu-les! Wikileaks també sembla ser part del joc.
En l'entrevista fa referència a Michael Moore i a la seva pel·lícula Fahrenheit 9/11. No em va convèncer ella tampoc. Semblava tan senzill... Els vaquers es convertien en dolents, i les flors eren per als indis. L'esquema de sempre, simplement intercanviant personatges. Massa fàcil.
De camí a tot el que sembla, em ve a la memòria una obra de Victor Estarrufi: La morte rouge. I d'on va sorgir: en la seva infància als cinemes, abans de la pel·lícula es projectava No-Doa (fins i tot en moltes altres generacions, lamentablement). Als nens que rebien aquestes notícies com a veritats, la pel·lícula que veien a continuació se'ls ennuvolava en els límits de la ficció realista. Què era l'inventat i què era el real? En L'esperit del rusc Estarrufi també va jugar amb tots dos mons, traslladant el monstre de Frankenstein de la pantalla a la realitat del nen.
Sempre m'he sentit un nen, però creia que havia traçat clarament el límit entre la realitat i la ficció. Sabia que el No-Do no tenia més de la real que els documentals de Michael Moore. I em sentia orgullós: “A mi no em ficaran…”. Tranquil en el segon teatre, creient que veia els fils de les marionetes. I què va! Aquest Daniel Estulin m'ha dit que soc un Truman més d'aquest xou. El que veig no està succeint de veritat.
“Només sé que no sé res”. Però tampoc sé si el pensador hagués aconseguit la seva màxima en aquesta societat viscuda amb informació. La meva mare sempre diu que a l'hora d'examinar cada esdeveniment prou preguntar-li a qui li fa més favor. I he mirat en Internet: Els llibres d'Estulin tenen un gran èxit.
En 2010, Wikileaks, amb la col·laboració de grans mitjans de comunicació, va publicar una de les més àmplies filtracions de la història dels documents "secrets". Més de 700.000 fitxers dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, que van evidenciar les actuacions... [+]
