Per a fer la taula de quatre potes, ha necessitat un fuster i un ebenista molt complets. Per desgràcia, ha estat fonamental que la txirlora i l'estella es quedin al marge si es tenen cames fortes i llises. La intenció que s'ha format en el si d'Amaiur és la de l'acumulació de forces, i això és imprescindible perquè s'aconsegueixi alguna cosa. I el que volem aconseguir no és una bagatel·la: Euskal Herria sobirana i basca, entre altres. Però per a això hem de ser una força abertzale hegemònica. És a dir, que l'hegemonia no és només alguna cosa que es guanya amb un nombre enorme de vots, sinó que cal estendre una manera de fer política, una ètica i una moral renovades entre els polítics. Encara que no siguem capaços de canviar el sistema establert, que es vegi la forma diferent de fer política i que som capaces de reconvertir-lo. El que no s'entendria és el següent: empassar els sistemes i deixar a un costat les nostres intencions, perquè no hem sabut buscar les escletxes adequades per a aconseguir els nostres objectius. Volem fer més visible la presència de la coalició en les institucions amb l'acumulació de forces. Però no sols això: hem d'aconseguir un poder institucional cada vegada major per a dur a terme les nostres aspiracions politicoeconòmic-socioculturals. Per això, precisament, no veig amb bons ulls la participació en les eleccions espanyoles. La inclusió del dret d'autodeterminació en la Constitució Espanyola és contrària a la Constitució. Per tant, i sobretot, veient que Espanya no ens ha de donar tot el nostre, què fem de cara a Madrid, si no és per a reafirmar una vegada més que Euskal Herria és Espanya l'argument històric que utilitzaran els espanyols? Només entendria pel que fa a la part econòmica la participació en eleccions que no són nostres. Per la condició de Diputat o Senador. El nostre camp de joc és Euskal Herria i les institucions d'aquí: El Govern Basc i el Parlament de Navarra, les Diputacions i els Ajuntaments, i les institucions del nord. Aquestes organitzacions són les que hem d'utilitzar per a fer les nostres reivindicacions. Perquè només amb la majoria d'aquestes institucions podrem fer front a l'Estat, aplicant les regles de joc que nosaltres hem posat en el nostre camp de joc. Per a això, és necessari conjuminar esforços i, per descomptat, ETA no té cabuda en aquest recorregut (primer punt de l'Acord de Guernica). Podem utilitzar una democràcia participativa real, institucional, demostrant que hi ha manera de començar a construir el País Basc que volem.
Frantziako legebiltzarrean Errepublikanoek eta Batasun Nazionalekoek egindako zuzenketen harira dator erabakia. Zuzenketak onartu dituzte, eta, beraz, Euskal Hirigune Elkargoak emisio gutxiko eremua ezartzeko gastu ekonomikorik ez egitea erabaki du.
Pasa den asteko "kaleratze ilegala" salatu dute hainbat herritarrek, ostiral arratsaldean.
Jauzi Ekosizialeko kideek antolatzen duten bigarren edizioa da. Euskal Herriko trantsizio ekosozialak "inoiz baino premia handiagoa" duela adierazi dute, "datozen aldaketa sakonen aurrean trantsizio justua nahi bada".
Manifestazio jendetsu batek herriko kaleak zeharkatu ditu, Poliziaren gehiegizko dispositibo batek zainduta, gazteek kudeatutako guneen defentsan eta Gaztetxeak erasoen aurrean defendatzeko. Manifestazioaren amaieran, publiko egin dute iragarpena.
Parisko Auzitegi Korrekzionalaren arabera, 2,9 milioi euro desbideratu zituen Frantziako RN Batasun Nazionalak 2004 eta 2016 artean. Le Penez gain, alderdiko beste 24 kide ere errudun jo dituzte. Helegitea aurkeztuta ere, RNko buruzagia ezingo da aurkeztu 2027ko Frantziako... [+]
Hego Euskal Herriko lau hiriburuetan egin dituzte manifestazioak. Israelek Palestinan egin duen eta aurrera daraman genozidioarekin kolaboratzen duten enpresei laguntza publikoa emateri uzteko eskatu diete Nafarroako Gobernuari eta Eusko Jaurlaritzari.
Hezkuntza Sailak EITBri azaldu dioenez, ikastetxe bakoitzean izan beharreko baliabideak batzar teknikoetan negoziatu partez, mahai negoziatzailean landu beharko lituzkete. Bihar eta etzi greba egingo dute EAEko ikastetxe publikoetako irakasleek.
Joan den ekainaren amaieran bukatu genuen Conversión de la industria militar en Euskal Herria para no fabricar más guerras (Armagintza industriaren moldaketa Euskal Herrian, gerra gehiago ez sortzeko) liburuaren lehenengo zatiak Gerra badatorrela! du izenburu, bertan... [+]
Iruña-Veleia auzia “behin betiko” argitzea eskatu dute martxoaren 30ean, Gasteizen egindako manifestazioan. Iruña-Veleia argitu, ez suntsitu plataformak aztarnategian egindako “txikizioak” salatu ditu eta Arabako Foru Aldundiaren ardura... [+]
Etxebizitza eskuratzeko orduan pertsona arrazializatuek eta migratzaileek jasaten duten bazterketa sistematikoa salatu dute Gasteizen, agerraldi baten bidez. Apirilaren 5ean Donostiara bertaratzera deitu dute, etxebizitza-eskubide unibertsalaren alde.
Usurbil herri zaintzaileagoa izateko lankidetzan ari diren herrikide, eragile eta erakundeen talde argazkia duzue albiste honi atxikitakoa. Larunbatean Sutegin egindako "Usurbil, herri zaintzailea" izeneko ekitaldian atera genuen. Norabide horretan herri hau egiten ari... [+]
Kargua "ohore handiz, erantzukizunez eta apaltasunez" hartuko duela adierazi du Atano III.a pilotalekuan, 1.800 lagunen aurrean. Aberri Batzarrak Euskadi Buru Batzar berria osatuko duten zortzi kideak ere hautatu ditu.
Egin egunkariko zuzendaritzako kide eta langilea Donibane Lohizunen erail bazuten ere, Algorta jaioterrian egin diote oroimen ekitaldia, igande eguerdian. Bertaratutako lagun zein senitartekoek presente izan dute estatuaren indarkeriak hil zuela.
Historia errepikatzen dela idatzi zuen Marxek, “lehenik tragedia gisa, gero fartsa moduan”. Armagintzaren eta militarismoaren inguruan errepikapen hutsa ez, espiralean goraka doan buklea ari gara bizitzen, fartsatik asko duena, eta tragedian amaitzeko gero eta aukera... [+]