Mujer, empresari, euskaldun compromès… Ets una Rara avis ?

No! L'única cosa que m'ha tocat. Soc euskaldun des de petit, vaig estudiar en la ikastola i tenir un compromís amb el basc és una cosa natural en mi. Tal vegada estar tants anys en l'equip directiu d'una associació així, mantenint la confiança dels altres, això sí que pot ser una mica especial. De totes maneres, jo no soc l'únic euskaltzale de l'associació. El nostre logotip és bilingüe des del principi, està escrit en castellà i en basc, i si això és així no és només per mi.

Fa 18 anys vas posar en marxa l'associació. Per a què?

En aquella època algunes dones joves comencem a crear empreses i, gairebé sense adonar-nos, formem un grup per a discutir les coses. Igual que en molts altres àmbits, en el món empresarial també vèiem un munt de desigualtats entre homes i dones i decidim posar-nos en contacte amb associacions d'altres llocs per a veure què estaven fent. Crec que sempre hem estat molt compromesos i molt independents. Mai ens hem dirigit cap a un grup o partit polític. La nostra junta directiva sempre ha estat plural i això és molt important.

Què feu en l'associació?

Es tracta de trobades, sessions formatives, serveis d'assessorament i documentació, publicacions i lliurament del premi a la dona, directora i empresària de l'any, entre altres. Portem treballant en la conciliació des de fa uns deu anys. Tenim un projecte molt bonic: en algunes empreses estem desenvolupant plans de conciliació entre la llar i el treball. Hem aconseguit posar en marxa aquest tipus de plans en moltes empreses, i no sols en aquelles que estan obligades a elaborar plans d'igualtat. També en moltes Pimes. El pla de conciliació és una eina molt interessant per a fer passos ferms. A les empreses que acceptin aquest compromís se'ls concedeix el segell de fusió Reconcilia. D'aquesta manera se'ls reconeix l'esforç realitzat per a aconseguir una major conciliació de la vida personal i laboral dels treballadors.

No tenien molt d'interès els homes abans que es posessin en moviment?

Els homes normalment no fan res si poden, i molt poc en el món empresarial. Quan en l'equip directiu hi ha dones o hi ha problemes, o es creu que poden sorgir, es fa alguna cosa. No obstant això, això també depèn del tipus d'empresa. Si en l'empresa treballen moltes dones, quan són la majoria dels treballadors, és més fàcil fer alguna cosa. Les coses estan canviant a poc a poc i la concertació comença a veure's com un valor afegit. El bon funcionament de l'empresa i l'obtenció de bons resultats és un clar suport: si la gent està satisfeta, treballarà més i millor. Cada empresa decideix quines mesures adoptarà: canvis de torn, guarderies dins de l'empresa, incentius econòmics, teletreball, vacances escolars, horari d'estiu, assessorament laboral, ajudes econòmiques per a la compra de vehicles, despeses educatives i assegurances dels fills, plans de jubilació… La flexibilitat horària no és l'única mesura.

Les dones empresàries i directives, és a dir les majors, sou tan poques com se suposa?

Cada vegada som més. No en excés, però a poc a poc va augmentant la quantitat. Som gairebé la meitat de les empreses creatives. En els llocs de direcció, en canvi, no tant. Quan comencem no érem més que el 2% i avui estàvem entorn del 30%, una mica més amunt que en l'Estat espanyol. En molts casos apareixen dones en llocs directius a la vista, en els llocs que es veuen, com en els consells d'administració, però per sota d'ells, tècnics superiors, la majoria són homes. Les dones encara hem de superar moltes traves, entre elles els obstacles culturals i els prejudicis: no tindré les mateixes oportunitats, si tens un fill els problemes… Per això moltes dones tenen por.

Tests femenins en alguns casos?

Pot ser que hi hagi algun, però com alguns homes. En les juntes administratives i en aquestes reunions també hi ha homes que són tests, i no hi ha per què ser savis, valuosos i àgils per ser allí. No se'ls demana tant. En les Petites i mitjanes empreses no ocorre el mateix. En ella hi ha moltes dones en l'apartat financer i en el de recursos humans. No obstant això, encara existeixen grans desigualtats salarials. Fan un munt de paranys. El salari base sol ser el mateix, però molts homes tenen molts complements de tota mena. Des de l'Associació hem volgut investigar això, però les empreses no informen i ningú et mostra la seva nòmina.

En algunes professions predominen les dones. S'observa una tendència similar entre els empresaris?

Sí. Amb tota claredat. Les empreses que creguem les dones són majoritàriament de serveis. Fins ara els oficis de primer i segon sector han estat i continuen sent d'homes. En agricultura i ramaderia hem començat a veure una mica més a les dones, però molt poc en indústria. El sector serveis és més recent i, en general, tenim millors oportunitats d'accés. En aquest camp ara hi ha moltes dones creadores. Les empreses solen ser petites, amb pocs treballadors i amb petites inversions. Aquestes empreses es troben en una situació molt complicada, ja que normalment les empreses de serveis no compten amb subvencions i menys encara quan es tracta de microempreses. Però, al mateix temps, aquest tipus d'empreses generen ocupació estable i d'alta qualitat. Les institucions no els donen molta importància. Sempre estan preocupats per les grans empreses i la crisi l'estem sofrint nosaltres.

Les dones tenim diferents maneres de fer les coses?

Jo no soc antropòloga però crec que gràcies a l'evolució de l'ésser humà tenim característiques diferents i no passa res, no som menys per això. En l'empresa, en la direcció, en el treball… juguem diferent, però en tots els àmbits de la vida hem de fer les coses entre tots.

S'aprecien diferències en el comandament?

Sí, i crec que hauria de notar-se més. Moltes vegades les dones copiem els comportaments dels homes. Decidim fer-ho a la seva manera, deixant a un costat la forma que preferiríem i decidim endurir-nos, enfadar-nos… Les dones som més obertes al diàleg, més tranquil·les. Els homes a vegades diuen que nosaltres som més bel·licosos, més envejosos, però això no és cert. Són mers pretextos. La naturalesa, l'existència de comportaments diferents és necessària i enriquidora. També en el món de la direcció i l'empresa, hem d'aprendre a respectar els diferents estils. Les nostres pròpies formes d'actuació són precisament el que les dones hem d'aportar a la societat. Els qui volem el canvi a tot el món hem de reflexionar sobre la importància de la dona. Al llarg de la història els homes han estat els protagonistes i les dones hem estat ocultes. Ells han organitzat la vida que tenim avui i ara es veu que tot va molt malament. És el moment de pensar com les dones faríem el món.

A les dones ens acusen de falta de valentia i això és fonamental per als negocis.

Les dones som més poregoses o més prudents? Audaços o realistes? Els homes són valerosos i nosaltres realistes? Què és millor? Ells tenen un major índex de fracàs en les empreses. Les empreses que realitzem les dones són més petites però més estables. En aquesta època de crisi s'han tancat menys empreses de dones, perquè s'han reduït, o es mantenen amb menys recursos i menys diners. Els homes, en canvi, es tanquen i es tanquen, es creen, s'adquireixen o entren en algun lloc. Les dones seguim endavant, en molts casos guanyant molt pocs diners, sobretot per mantenir llocs de treball. Què és el millor en aquests casos? Qui sap!

Diuen que a Navarra no es compra ni s'embeni, sinó que s'hereta. Continua sent veritat això avui dia?
Jo crec que en una època sí, eren les empreses de sempre les que es mantenien, però ara ja no. Les relacions que ara se succeeixen són relacions. Si tens bones relacions amb les institucions, amb les autoritats, tot és molt més fàcil, sigui com sigui el color d'aquest govern. Pot ser que el valor de la posada en marxa de les empreses es genèticament dels anteriors, no ho sé. Va amb la pròpia personalitat. En la nostra família han estat l'avi, el pare i els oncles els que han liderat les empreses.

Vostès participen en la Cambra de Comerç i en la Confederació Navarresa d'Empresaris, entre altres. Les relacions estan normalitzades en aquestes associacions importants?

En aquestes organitzacions tenim a la nostra representant, la nostra presidenta, María Victoria Vidaurre. Ell té molt bones relacions, però fins a quin punt ens tenen en compte? La veritat és que no gaire. Jo soc bastant crític amb això i ens deixen estar dins, per a tenir més fàcil el control, penso. Accepten les nostres opinions i aportacions quan els convé, però no tenim molt pes. Així i tot cal anar. Si et donen l'oportunitat has de ser aquí i almenys parlar. Les coses canvien lentament. Per exemple, està entrant gent jove. Estem il·lusionats amb això i és una manera de visibilitzar a les dones. Aquesta és la meva opinió personal.

El basc és aliè a aquesta elit empresarial, a Navarra?

No ho crees. Tots els agents que ens movem en el món basc hem anat a poc a poc aconseguint que el basc sigui vist i acceptat d'una altra manera. A Navarra ho necessitàvem, i jo crec que el canvi es nota clarament. Hem estat espantats durant molts anys i seguim, en part. Fa vint anys jo mai tenia relacions laborals en basca, i ara cada vegada més. El que anunciava el Sr. Del Burg, les ikastoles, i que l'ensenyament en basc en general seria la pitjor, s'està duent a terme en l'actualitat. Les primeres generacions estudiades en basca, fa uns 40 anys, estem arribant ara als llocs més alts de la societat.

Hauria de redissenyar-se, en general, el discurs sobre el basc?

Sí, i sobretot per a nens i joves. Jo, per exemple, parlo en basc amb el meu fill de 4 anys, però ell ja el diferencia i parla en castellà amb els companys de la ikastola. Jo també treballava en castellà quan era adolescent, perquè se'm feia més fàcil fer-ho. A aquestes edats volen coses fàcils. Després, no obstant això, en arribar, normalment, aquests joves recuperen el basc o es fan més euskaltzales. Hauríem d'entrar en la ment dels més petits i veure com pensen, utilitzar el seu idioma i les seves eines i donar oportunitats per a utilitzar el basc.