Cada vegada més veus qüestionen l'actual model capitalista i l'injust sistema econòmic, financer i social que ha generat. La reivindicació del canvi l'han fet des de fa temps diferents moviments, entre ells REES, la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària. “L'economia ha d'estar al servei del desenvolupament individual i col·lectiu i ser un mitjà i no un objectiu”, explica Carlos Askunz, coordinador de REES Euskadi. En aquesta definició d'economia solidària es basen les seves activitats (finançament, producció, comercialització i consum), i aquesta definició aglutina a tots els membres de REES. “L'economia capitalista ha fet de l'activitat econòmica un objectiu, principalment de cara a la massificació de beneficis, i nosaltres volem recuperar el veritable concepte d'economia, que és un mitjà per al desenvolupament de les persones. Per tant, reivindiquem que cal prioritzar a les persones i no als guanys”.

En l'actualitat, REES Euskadi i REES Navarresa compten amb 70 empreses i entitats socials, entre les quals es troben 1.670 ocupacions directes, amb ingressos superiors als 86 milions d'euros, i al voltant de 4.300 voluntaris treballen en alguna associació o entitat local. Encara que REES Euskadi va néixer l'any 1997, en els últims anys ha experimentat el major increment, “en alguns casos ha estat l'empresa la que s'ha dirigit directament a nosaltres per interès, i en uns altres hem estat nosaltres els que hem acudit a diferents experiències econòmiques perquè hem vist que tenien la mateixa filosofia que nosaltres”. De fet, el seu objectiu és reunir el major nombre d'experiències possibles en un entorn que es basi en l'economia alternativa. Així, les organitzacions que formen part de REES desenvolupen tot tipus d'activitats: hostaleria, arquitectura i accessibilitat, neteja i manteniment, animació sociocultural, comerç minorista, noves tecnologies, mediació sociolaboral, gremis per a la construcció, missatgeria ecològica...

Ara, missatgeria ràpida i ecològica

L'empresa bilbaïna de missatgeria ràpida, Orain, va obrir les seves portes en 1998 amb l'objectiu d'ajudar a les persones amb més dificultats per a participar en el mercat laboral. “Treballem pel desenvolupament sostenible i ara utilitzem la bicicleta elèctrica per a realitzar labors de missatgeria en tot Bilbao. El motor i la furgoneta per a treballar als voltants (Getxo, Barakaldo, Zamudio, Galdakao…)”, explica Berbisne Aizpurua, treballadora d'aquesta. Aoiz, a més de Bilbao, té representació a Pamplona/Iruña.

En qualsevol cas, la llavor del moviment REES va ser sembrada per un petit nombre d'organitzacions que treballaven en la recollida, reutilització i reciclatge de les escombraries i per entitats que estaven promovent empreses d'economia solidària. Aquests últims, precisament, van rebutjar el funcionament de l'empresa convencional i van recórrer a les persones amb més dificultats per a accedir a un lloc de treball. Actualment, REES i Gizatea (Institut d'Empreses d'Integració del País Basc) col·laboren i la majoria dels llocs de treball que generen estan dirigits principalment a dones. “Prop del 60% del personal de les empreses que tenim dins de REES Euskadi són dones, i en les quals estan expressament orientades a la integració laboral, aquesta quantitat creix”, explica Askunz. Al costat de les dones, en els últims anys han augmentat els estrangers, els perceptors de renda bàsica, els que han sofert alguna dependència o els que procedeixen d'algun procés penal. En el cas d'Orain, per exemple, han estat presents persones que des dels seus inicis han sofert una drogodependència i han estat en rehabilitació i en atur durant molt de temps. “Si treballes amb sectors conflictius no pots crear una empresa d'inserció molt tècnica perquè la gent no està preparada per a això”, explica Aizpurua. Per això van crear Orain, “perquè per a treballar en la missatgeria n'hi ha prou amb tenir una mica de físic per a caminar amb bicicleta i conèixer bé els carrers de Bilbao”. No obstant això, les empreses orientades a la inclusió social tenen un caràcter transitori, per la qual cosa aquestes persones només poden estar entre sis mesos i tres anys. Durant aquest temps es preveu l'adquisició de competències personals i professionals, la qual cosa els ajudarà posteriorment a accedir a un lloc de treball digne en el mercat ordinari.

Per contra, les empreses d'economia solidària busquen la integració laboral de les persones amb dificultats d'inserció i, en general, els treballadors es queden en l'empresa. En qualsevol cas, tant en les empreses orientades a la inclusió social com en les d'economia solidària, l'objectiu és gestionar de manera alternativa l'activitat empresarial. “Exigim a les entitats o empreses associades que exerceixin o exerceixin una activitat econòmica i que assumeixin els principis de l'economia solidària”. És a dir, equitat, treball, medi ambient sostenible, cooperació, no ànim de lucre i compromís amb l'entorn.

Auditoria social per a l'autoavaluació

Des de REES es canalitzen eines d'avaluació de l'acompliment. Una d'elles és l'auditoria social que realitzen tots els membres cada dos anys: és el procés que serveix per a comprovar en quin grau i com aconsegueixen els objectius socials marcats per una empresa o entitat. Per a poder mesurar-ho, els principis que tots comparteixen estan dividits en subprincipios i en un centenar de conjunts d'indicadors. Per exemple, pel que fa a l'equitat, comptabilitzen el nombre de dones que treballen en llocs de màxima responsabilitat. “Ajuda a l'organització a veure on es troba i per on ha d'anar per a millorar la situació”, explica Askunz. Una vegada obtinguts aquestes dades, es demana a cada organització que triï dos o tres indicadors que hagin obtingut els pitjors resultats i fixi objectius i llits de millora en aquests. Askunz ha afirmat que “els membres de la Xarxa donem suport a aquestes tasques, en les quals es basa en gran manera la nostra activitat: informació, millora, sensibilització i altres”.

D'altra banda, pretenen fomentar la major participació possible de tots els membres i, per a això, compten amb seccions com l'interès social, el mercat social i el consum responsable, la millora de la gestió i la compra pública responsable. Al voltant d'una dotzena de persones fixes treballen en el desenvolupament de les línies de treball relacionades amb aquestes, però a més pot participar l'entitat o persona que ho desitgi.

REES cerca la construcció permanent de formes solidàries i alternatives de fer economia, però també té un objectiu més enllà: la transformació social. “Intentem que aquestes experiències d'empreses o entitats internes de REES no siguin sol testimoniatges de petites experiències, sinó que totes elles conformin una xarxa orientada a la cerca de la transformació social”, ens comenta el coordinador de la xarxa. Per tant, també entenen l'economia com un moviment social que va transformant, del local al local i del local al global.

Reflex d'aquesta visió és, precisament, el caràcter de xarxa. REES és present actualment en onze territoris de l'Estat espanyol i compta amb xarxes sectorials que aglutinen a organitzacions que treballen en un sector concret, com el sector de l'ètica bancària (FIÉS), organitzacions i empreses que treballen en l'àmbit de la recuperació i el reciclatge (agrupades en la xarxa AERESS) i de petits estalvis i crèdits de proximitat. A nivell internacional es troba RIPESS (Xarxa Intercontinental de Promoció de l'Economia Social i Solidària).

“Per a nosaltres alguns eixos són imprescindibles i un d'ells és Fiés”, ha assenyalat el coordinador. Està dins de Fiare REES i al mateix temps depèn de REES Fiés. Fiés és un projecte de banca ètica creat en 2005 en Hego Euskal Herria. Més d'un centenar d'organitzacions socials impulsen la lluita contra l'exclusió social, protegeixen els diners dels estalviadors i donen préstecs de baix interès als qui lluiten contra l'exclusió social. En la seva opinió, totes les decisions econòmiques són bàsicament decisions ètiques, s'emmarquen en un marc de creences i les seves conseqüències beneficien a uns i perjudiquen a uns altres. Compta amb oficines en totes les capitals d'Hego Euskal Herria i estan fent una gran feina de divulgació a través de campanyes de sensibilització i xerrades per pobles. Així mateix, disposen de pàgina web economiasolidaria.org i un butlletí quinzenal per a difondre la informació.

El mercat social com a repte

Preguntat pels projectes de futur, Carlos Askunz ha posat sobre la taula el tema del mercat social: “Volem aconseguir que una persona conscienciada de la necessitat d'un consum més responsable, just i ètic realitzi un consum solidari i alternatiu en tots els àmbits de l'economia”. Per a això, pretenen conjugar el major nombre de béns i serveis de l'economia solidària amb el consum crític i solidari que existeix en la societat. En aquest sentit, preveuen establir aliances amb Nekasare (xarxa de baserritarras i col·lectius ciutadans), Fiés, les entitats d'inserció i empreses solidàries integrades en REES o els grups que facin un comerç just.

El coordinador ens diu que ha augmentat el nombre de membres: “La crisi ha ajudat al fet que la gent es faci més crítica amb el sistema, a tenir més iniciativa i esperança i a convèncer-se que l'economia es pot fer d'una altra manera. Fa uns anys, pocs tenien notícies sobre l'economia solidària, i si la tenien, es pensava que era una economia per als pobres. En les últimes eleccions autonòmiques, no obstant això, gairebé tots els partits van incloure en els seus programes el lema ‘Impulsar l'economia solidària’. Això sí, una altra cosa és que després això tingui un ressò pràctic”. Precisament, la treballadora d'Orain ha denunciat que la suposada voluntat dels polítics es queda en res: “Nosaltres no podem competir contra les empreses fortes quant a preus, per la qual cosa el nostre treball depèn en gran manera de l'actitud de les institucions públiques davant aquests temes”.

En qualsevol cas, segons Askunze, en els municipis més petits s'han posat en marxa experiències positives i l'ecologia és, en general, un àmbit cada vegada més important. Askunz té clar que la ciutadania vol tenir més pes en el món econòmic, polític i social, i això es reflecteix en el moviment dels indignats.