“Llegir no és rebre idees, coneixement i informació de manera directa; el lector interpreta el text i construeix el significat del mateix a partir del propi coneixement, dels projectes intel·lectuals i de la sensibilitat”. Això és el que ha explicat l'equip directiu de la ikastola. Amb aquesta base, donen importància a l'anàlisi dels textos llegits. És a dir, tenen com a eix principal la comprensió, conscient que és un punt de partida imprescindible per a l'aprenentatge.
Fa poc més d'un any, després de realitzar unes proves de comprensió i veure els resultats, el Govern de Navarra va promoure una sèrie de projectes basats en la lectura. Encara que per alguns problemes les iniciatives no van tirar endavant, a la Federació d'Ikastoles li van semblar interessants i es va fer amb una d'elles. Així, abans de començar el curs passat, els professors de Tafalla van rebre una formació basada en la teoria de l'escriptor Víctor Moreno. Segons Moreno, en la lectura cal treballar diferents capacitats i ensenyar als alumnes a llegir. L'objectiu de la iniciativa és treballar la comprensió i per a això és imprescindible treballar sistemàticament quatre competències: identificar, interpretar, organitzar i valorar. “La consciència és important i necessària perquè es té en compte la manera de fer les coses i la raó. Sabem a quin objectiu està lligada cada acció i això és fonamental”, diuen els professors de Garcés dels Fayos. És a dir, abans treballaven més mecànicament, però ara fan que els alumnes pensin i reflexionin sobre qualsevol text, fomentant l'opinió crítica i influint en la seva actitud de treball. “L'aprenentatge avui dia no es pot basar en la informació”, aquesta informació està disponible en tots els llocs i la clau és saber treure conclusions a través de la seva comprensió i interpretació.
En Educació Secundària Obligatòria, per exemple, es posen en contacte amb la realitat i la coordinadora d'ESO, Izaskun Aldaia, diu que això els permet adonar-se que el treball que realitzen allí té a veure amb la realitat i amb el dia a dia, i no queda entre quatre parets: “Treballem sobre temes quotidians, sobre coses que succeeixen avui dia en el món, sobre el que veuen en la televisió. Per tant, aconseguim connectar el que aquí es veu amb la realitat”.
La metodologia es divideix en tres fases: “Abans de llegir”, “mentre llegeix” i “després de llegir”. En cadascuna d'elles treballen algunes competències. Abans de llegir-los, treballen els coneixements previs i les hipòtesis, els significats i els dubtes mentre es llegeix, i a continuació busquen respostes a diferents tipus de preguntes.
Abans es llegia un text i es plantejaven preguntes sobre aquest tema, però ara les valoracions han cobrat força. Els joves estan aprenent a tenir una actitud diferent davant un text. Així mateix, pel que fa al treball previ a la lectura, s'han recuperat els procediments que fins ara només realitzaven en Educació Infantil: presentar el conte, analitzant el títol, la portada, l'escriptor…; veient les seves característiques, es poden plantejar hipòtesis. El que es ve al capdavant simplement amb llegir el títol és interessant, perquè en acabar el treball poden comparar-lo entre el que pensaven en un principi i el que realment conta la història. Abans, la importància que donaven a la identificació, ara s'aprofita el que els nens i nenes saben per a fer valoracions i interpretacions.
A més dels exercicis i proves habituals, cada trimestre i cada assignatura elabora un text. Els textos es treballen en Educació Infantil, Primària i Secundària i tenen dificultat en funció del curs en el qual estan, per exemple, en els primers anys només es treballen els textos narratius. Els textos tenen a veure amb el que s'està treballant en la matèria, però també amb el que ocorre en la societat o amb els quefers diaris. En Secundària, per exemple, s'analitzen les factures que arriben a casa, o les que es refereixen a algun problema que hi ha en aquest moment en el món. I en Educació Infantil, contes com Txanogorritxo: els nens i nenes relacionen el que compten amb la seva vida i fan una comparació entre el que està bé i el que està malament, per exemple. En Primària comencen a treballar els textos argumentatius, encara que segueixen amb els narratius.
Els professors del col·legi de Tafalla diuen que el treball comença per les vivències de cadascun d'ells. “Amb aquesta metodologia intentem que l'ensenyament sigui més significativa i vàlida”, explica Rexu Urrutia, director de la ikastola. A més, la idea de despertar l'interès per la lectura també està en la base de les intencions de la iniciativa. Almenys no els falta cap voluntat per a seguir el camí iniciat el curs passat.
Proiektuari buruz galdetu diogu Beatriz Azkona Garcés de los Fayos ikastolako ikasleari. Derrigorrezko Bigarren Hezkuntzan ari da eta honakoa erantzun digu: “Lehen ez genituen gaiak sakonki lantzen, galdera batzuk baino ez genituen erantzun behar eta horrek ez gintuen gauzei buruz pentsatzera eta hausnartzera bultzatzen. Orain, gure inguruan gertatzen den horrekin konparaketak egiteko parada dugu. Gure eguneroko bizitzan beharko ditugun gauzak lantzen ditugu, eta hori oso interesgarria da. Duela hilabete gutxi, adibidez, Iberdrolako faktura bat eman ziguten, eta hasiera batean zaila izan zen datuak aurkitzea eta sailkatzea. Inoiz ez genuen horrelakorik ikusi, normalean gurasoak direlako etxean horrelako paperak eskuartean izaten dituztenak. Oso ariketa interesgarria izan zen, ikasitakoak gerora lagunduko digula eta balioko digula sentitzen dugulako. Testuak interpretatzen eta ulertzen ikasi dugu, hitzen atzean dauden esanahi esplizitu eta inplizituak arakatzen ditugu eta horretaz guztiaz solastatzen gara, bakoitzak pentsatzen duena agertuz eta argudiatuz”.
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]