En un moment en el qual s'estan produint canvis fonamentals en la situació política d'Euskal Herria, a l'interior se'm barregen l'esperança i la por, com a molts altres. No oblido que la transició al final del franquisme, d'una manera molt vaga, no puc negar que la situació va millorar i que es va guanyar en democràcia, seria injust no reconèixer-lo. Però no tot es va fer bé. El vell règim, malgrat cedir a la nova situació, va continuar tenint un gran poder d'influència, i es van deixar notables foscos (no els més petits, la continuació de les forces de seguretat i del sistema de justícia a Espanya). Estem sofrint les conseqüències d'una transició encara totalment imperfecta.
Ara, una altra vegada, temo que l'era d'ETA o de la lluita armada no es tanquin sans i amb intel·ligència; si acaben, però a mig fer i a mig fer. Per què dic això? Perquè les circumstàncies auxiliars que han existit en altres processos de pau reeixits no s'accepten al nostre país; aquí es tracta de saldar amb una mica d'intimidació els comptes dels últims 50 anys i se senten temptacions bastant fortes per a instaurar la pau dels vencedors o dels més poderosos, que no és la veritable pau.
Alguna cosa semblança es dedueix, però dit amb molta més ombra i experiència, de la conferència que Brian CURRIN va oferir el passat estiu en el Palau de Miramar: “Analitzant els processos de pau que he conegut més de prop en els últims 20 anys, he identificat 9 requisits o condicions fonamentals: si es compleixen, permetran una solució negociada reeixida; a més d'aquestes faltes, menys possibilitats d'aconseguir una pau duradora”.
Aquests són els 9 requisits (i cadascun podrà comprovar fins a quin punt es compleixen o no en el nostre entorn):
1. A nivell polític, els protagonistes han de sentir una necessitat prioritària i compartida per a aconseguir una solució pacífica i negociada.
2. En tots dos costats, els líders polítics han de comptar amb el suport de les seves forces armades, unes de les forces de l'Estat, de l'exèrcit i de la policia oficial, i altres dels militants no oficials.
3. Es necessita un compromís permanent entre els protagonistes a favor d'una solució pacífica i negociada.
4. Un gran lideratge és un avantatge: Factor Mandela.
5. Es necessita un entorn que possibiliti una solució negociada, que garanteixi bàsicament les mateixes condicions a totes les parts i que sovint es coneixen com a mesures de construcció de confiança.
6. Es necessita un procés de pau estructurat i transparent.
7. Es necessiten mitjans de comunicació responsables que reconeguin la necessitat de la pau i que protegeixin el procés de pau com a causa nacional.
8. La ciutadania, a través de les organitzacions socials civils, ha d'estar implicada en les accions de pau en tots els nivells possibles.
9. Necessita ajuda internacional constructiva i imparcial.
Qui vulgui saber què pensa Currin sobre la situació d'aquests nou factors a Euskadi, l'editorial Elkar publicarà pròximament Euskal Herria: Pot acudir al llibre Realitat i Utopia.
Una dada il·lustrativa sobre com es vol “solucionar” el conflicte aquí és el tracte que es dona als mediadors o col·laboradors. Sent estrangers i persones alienes al conflicte, és de suposar que tindran la imparcialitat i objectivitat suficients, doncs no, aquí la seva intervenció ha estat considerada incòmoda i molesta per part de polítics pro-estatals, mitjans de comunicació, opinadores, en els millors casos, i menyspreada i insultada per l'orgull en molts altres. Crec que si es vol obrir finestres verdes –i no grises- al futur, és molt apreciable la col·laboració d'aquests intermediaris.
Així que Welcome Mr. Currin and the ICG!
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari. Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.
Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.
----------------------------------------------------
Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]
Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute.
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak
Protestak 24 ordu bete dituenean, suhiltzaileak bertaratu dira udaletxera eta kateak moztu dizkiete bi gazteei. Bi kateatuek gaua bertan igarotzea "udaletxearen hautua" izan dela adierazi du Gazte Asanbladak, eta udalaren ordezkariek "ekintza deslegitimatzeko eta bi... [+]