El Diccionari Elhuyar defineix l'apatia: utilitza les paraules indiferència, irresponsabilitat, laxitud, negligència. En qualsevol àmbit de la vida, ja sigui la parella, el treball o el compromís amb la comunitat... no hi ha pitjor actitud o estat d'ànim que l'apatia. La motivació o l'impuls que ens sorgeix des de dins ens activa, ens empeny a tirar endavant el nostre, ens ajuda a sortir de les situacions més difícils, ens dona capacitat de resistència.

El difuminar la motivació ens submergeix en l'apatia. De la mateixa manera que la interacció amb l'entorn (amistats, responsables, polítics...) pot activar-nos, de manera progressiva, podem anar decreixent, desmotivant-nos. Del grup que vol obrir-se camí cap a l'obedient ramat.

En contra del que a primera vista es pot pensar, la societat motivada no sembla ser d'interès públic. En el nostre entorn hi ha molts exemples que s'han enfrontat a l'apatia i s'han despertat. El mal ús del poder de les institucions públiques provoca a unes apaties i a unes altres les desperta, les activa, les mobilitza.

Un clar exemple d'aquesta mobilització ha estat l'atac desproporcionat del governant contra Kukutza, que en aquesta ocasió ha despertat als ciutadans. El foc de l'autoorganització ha estat sufocat pel vent i les flames s'han estès per tot el territori. Kukutza ha estat un gran indicador de la capacitat d'autoorganització de la societat civil i el poder públic ha buscat desprestigiar a Kukutza en primer lloc i mitjançant un ús desproporcionat de la força, ha aconseguit destruir l'edifici. L'edifici ha estat derrocat, però l'esperit, l'instint, s'ha mostrat més viu que mai.

Com és possible que es pretengui silenciar i fer desaparèixer els exemples representatius d'un projecte social en el qual el protagonisme i la participació de la societat civil haurien de ser presents? Que el poder arremet contra la reacció social no genera motivació, pot provocar ràbia o apatia; la primera millor que la segona. El poder que té com a objectiu establir l'ordre públic, aconsegueix d'aquesta manera el desordre, i millor així, la societat que calla davant ell és un senyal d'apatia.

Quin interès tenen els polítics a impulsar l'apatia? Anteriorment, l'autoorganització als països més castigats per la crisi ha posat als ciutadans per davant dels polítics. El que no els donaven les autoritats, o el que no podien donar, ho van aconseguir els propis ciutadans per si mateixos (un clar exemple d'aquest Kukutza). Cada quatre anys realitzem una delegació de poders. El que no sigui capaç de donar el que el poble vulgui, respecti almenys el que el poble ha aconseguit. O és que en comptes d'apatia busquem ràbia?