Des d'aquest punt de vista materialista-positivista, d'una banda estarien els assumptes de gran importància, la realitat real, que, per descomptat, seria una qüestió d'homes experts. En l'altre costat, els temes relatius, poc rellevants, és a dir, els contes, les qüestions culturals, l'artista semi-maricho. Aquest esquema binomial, que ja ha estat criticat amb tota mena d'arguments des del segle XVIII, continua sent el principal entre nosaltres. Sigui de dretes o d'esquerra, la majoria coincidirà en aquesta divisió, si no es té en compte la interpretació de la distribució d'infraestructura i superestructura de l'ortodòxia marxista més rígida.

No obstant això, l'assumpte no és tan senzill com alguns pensarien o desitjarien. L'últim treball del famós filòsof Judith Butler, Ttakunak, de José Luis Padrón –Frames of War: When Is Life Grievable?– m'ha enxampat llegint, en el qual s'explica, entre altres coses, que en la realitat més crua –en la guerra– algunes coses que se solen considerar fora de la realitat material –representacions, imatges, marcs (frame)...– són fonamentals. Són grans aigües per a portar al curt del Ttakun, però és un llibre adequat per a pensar que el que es diu que és la realitat, la qual cosa alguns tenen tan clar, és molt més fictici o relativista del que se suposa. Bé, no s'exciti massa, no vull dir que tot sigui relatiu a això, sigui de ficció, i que, per tant, no cal insistir en la comprensió de la realitat. Però renunciar a reflexionar sobre les representacions i els marcs que utilitzem per a comprendre el que és la realitat és cedir. La rendició ètica, política i fins i tot estètica. L'exemple més utilitzat per Butler és el de les morts en la guerra. En realitat, qualsevol que no estigui boig de sobte podrà confessar que tota mort és igualment menyspreable. Per contra, a l'hora d'utilitzar el nombre de morts en la guerra, acceptem sense problemes les gradacions fins a la mort. Hi ha morts lamentables (civils, dones, nens) i que se celebren sense cap mena de vergonya (Osama Bin Laden). Això no vol dir que no hi hagi mort en les guerres, la qual cosa seria una conseqüència absurda, sinó que parlar d'aquesta realitat que sembla molt problemàtica no és només pescar dades objectives, perquè per a pescar aquestes dades es necessita canya –i hi ha moltes classes de canyes en el mercat–, primer, i perquè cal preparar peixos –i també moltes receptes–.

Quant a la ficció, ocorre una cosa semblant. La convicció general és que l'art constitueix un món paral·lel a la realitat. Un món imbuït, d'entreteniment, insignificant per a la realitat real. No obstant això, els grans situacionistas que avui dia ens oblidem ens van recordar que l'art ha de materialitzar-se. Fer realitat, és a dir, convertir-la en realitat per a utilitzar el llenguatge dels rígids materialistes.