Izebak, osabak, lehengusuak, arrebak, anaiak, koinatak, suiak, errainak eta amona, eta baita, seguru, ahaztu dudan beste baten bat; denak ikusi ditugu astebetean pantailatik pasatzen eta postreen ordua iritsita, tarta nahikorik ez guztientzat. Familia beti da injustua. Zinemaldia ere bai: Adikos kosmos eta Los pasos dobles larregi mimatu ditu eta beste zenbait berriz, gutxiegi edo batere ez.
Zer da ba familia, tautologia besterik? Familia familia da eta familia familia delako, nola utziko diozu Greziako lehengusuari etxera esku-hutsik itzultzen, han gauzak nola dauden jakinda, ia hegazkina pagatzeko ere ez zeukan eta. Tori, tori, zuzendari onenaren saria eta gizonezko aktore onenarena eta ez esan ezetz niri, e!
Festibal honetako ume mimatua Isaki Lacuesta izan da, dena den: esperimentutik harago gauza handirik eskaintzen ez zuen Los pasos doblesek maskor handiena irentsi du eta bost kilo gizenduta itzuliko da etxera. Mimotik baino, merezitakotik dute gehiago Maria Leónen sariak –Sail Ofizialeko emakumezko aktore onena ez bada izan, onenen artean egon da, sindudarik gabe, La voz dormidan jokatu duen neskame andaluziar xaloa–, baita Kisekik eta Le Skylabek eraman dituztenek ere. Baina sari txikiak dira, besteen aldean.
Hemendik aurrera pelikulak bakarrik geratuko direnez, nik azken hori, Le Skylab, gomendatuko nioke edozein ikusleri: Julie Delpyk egin du Sail Ofizialean ikusi dugun film onenetakoa, bazkari familiarra aitzakia, garai oso bat erretratatuz; eta trofeo handiagorik eraman ez duenez, merezi zuen, gutxienez, artikulu honi eman diogun senitarteko kutsua, ezta?
Edurne Azkarate va dir enlaire des del micro de l'escenari que el cinema basc té poc basc en la celebració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. La frase retrunyeix per la seva veracitat. En l'escena de l'arquitectura es pot repetir el mateix lema i estic segur que en altres... [+]
Bound in Heaven
Adreça: Xin Huo
País: Xinesa
Durada: 109 minuts
Estrena: No implantat
Fugir de la mort, cap endavant. L'home que sofreix una malaltia terminal el farà així, al costat del seu amant, amic i company de viatge. Una pel·lícula dura però positiva, amb... [+]
El novè i últim dia, en un Festival especial que em recordarà amb molt d'afecte. Deixant dues pel·lícules arriscades per a l'últim dia, estic escrivint aquesta primera crònica amb la música d'un bar, perquè no m'ha agradat res la pel·lícula que vaig veure abans.
He vist... [+]
I això ahir era dissabte i no diumenge. Li va costar treball aclarir el dia, perquè hi havia molta menys gent al carrer i no hi havia pressa. Alguns es van acostar aviat al Kursaal i al Teatre Victoria Eugenia, on van projectar la pel·lícula de clausura de la nit, We Live in... [+]
La gasteiztarra Patricia López d'Arnaiz s'ha fet amb el Goya al millor actor principal en el 72 Festival de Sant Sebastià. En el Zinemaldia, pel seu treball en la pel·lícula 'Els centellejos', dirigida per Pilar Palomero.
La pel·lícula està basada en la primera narració del... [+]
Mai ploro amb pel·lícules. He vist pel·lícules dures, històries tristes, plenes de mort, que mostren el pitjor de l'ésser humà, sense demanar perdó. He vist pel·lícules boniques, elegants, monumentals, que parlen de miracles, profundes. I, no obstant això, no ploro amb... [+]
Encara que fora del concurs de la Petxina d'Or i altres premis, en la Secció Oficial s'estrenen altres treballs –normalment– bons. En concret, són setze els que competeixen i 22 cintes –vint pel·lícules i dues teleseries- estan en projecció.
Una de les sèries que hem... [+]
Quan vaig fer el calendari del Festival, la primera pel·lícula que vaig triar va ser Parthenope. Sense saber de què es tractava, abans de llegir la sinopsi, sabia que havia de veure-la, perquè era del director Paolo Sorrentino. El meu company i amic de pis sempre em diu que... [+]
El dimecres va estar en Donostia-Sant Sebastià el grec Costa-Gavras, amb els seus 91 anys, presentant la seva nova obra i donant-li el nivell amb Le dernier souffle; i el dijous el britànic Mike Leigh, amb un elegant bastó negre i un equipatge de 81 anys.
Nous vells? No. I... [+]
Les dinàmiques familiars que han anat empitjorant durant massa temps tendeixen a cronificarse i no poden curar-se fàcilment. En el llargmetratge escrit i dirigit per Sandra Romero, Per on passa el silenci (El lloc que passa el silenci), Antonio (Antonio Araque) torna a Écija... [+]
Hi ha, a vegades, la sensació que tot està lligat. Es podrà veure de tot, fins i tot en la Secció Oficial, sempre sota un marc. Hem vist alguns tocs d'humor, drames llorantes, suspensos, documentals, fins i tot una pel·lícula de terror –que analitzarem al final d'aquesta... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]