XVI. mendean, Europa ekialdea izupean zutenean, Istanbulen lasai ederrean paseatzen ziren otomanoak, zein baino zein harroago, urrutieneko bitxikeria nork erakutsiko... Etxean ere ezagutarazteko modukoak bazituzten. Durbantearen tolesetan kateatuta, idi-bihotz (Tulipa sp.) berexiena eta deigarriena nork azaldu, hor ibiltzen ziren esamesa eta marmarra sortuko zuten bazterretan.
Geurean kapela, txapela edota zapela lorez jantzia ikustea zaila da, okasioren batean ez bada. Ez ordea loreak soinean itsatsita ibiltzea. Nork ez du inoren papar aldeko begiteren batean trabatuta arrosaren (Rosa sp.) bat sekula ikusi? Ia erabat galdutako ohitura hau berreskuratu beharko genuke. Ikurrina edo diru-kirol talderen bateko ikurra eramatea adinakoa bada. Gure herriko txerri-hiltzaile famatuenak, Gaztañagako Demetrio zerri-k, arotzak arkatza bezala, krabelina (Dianthus caryophyllus) belarri gainean eraman ohi zuen, dotore asko. Usain ederrez inguratua ibiliko zen... Ahoan alde batetik bestera zarabilen tabako xehatuarena gainzuritzeko egokia. Demetriorena gaur berritzeko, lan handiena taxuzko usaina duen krabelina topatzea.
Ni berbena limoiusain edo Luisa-belar zalea naiz, Lippia triphylla. Zalea ez, amorratua! Usainen sarobean, gustukoena ere bai. Izan ere, bakarra gutxitxo eta bi ditu: bata loretxo ziruñoarena, fina eta sotila. Bestea hostoarena, hostoa marruskatutakoan zidra, limoia eta beste, zitrikoak gogora ekartzen dituen usain bizia eta sendoa du. Bizi luzeko usaina: hostoa lehortuagatik, denboratara ere, eskuan hartu eta kraskatzea nahikoa da usaina berritzeko. Garai batean, lurrinak urrutiko kontuak zirenean, soinekoaren paparreko begitea baino handixeagoko txoko batean egiten zitzaion habia berbena limoiusainari, bularreko erretenean. Dantzan eta zirrietan titiak harrotuz elkar igurztean, hostoak estutu eta usain gozoa gora. Sudurzulotik barrena gora, garunera. Buruaren zerura. Usain hau gustatzen ez zaion gizaseme edo emakumerik ez dut ezagutzen... Etxearen hego-ekialdeko kantoian, txoko goxoenean, ale eder bat bizi da, adiskidea...
Té fulles petites i peludes en la part inferior i allarga el cap entre 20 i 40 cm. Es coneix com a Viagra búlgara, Sideritis scárdica. És una planta blavosa, ja que els seus cabells li donen un color blavós. Habita en els punts rocosos de les altes muntanyes i tot el que ha... [+]
Euskal Herrian bertakotzat dugun baratzegintza eredua produktu historiko modernoa da guztiz. Oraintxe landatuak izango dituzten Ezpeletako, Ibarrako eta Gernikako piperrak; Tolosako babarrunak; Arabako patata; edo Duzunaritzeko arto gorria; guztiak dira 1492tik Amerikako... [+]
Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]
Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]
Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]
Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]
Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.
Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]
Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]
La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]
L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]
La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]
Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.
A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]
