No hi ha risc de radiació, de moment
La Secció Oficial feia por, pànic i terror en recordar el que havia estat l'any passat, ja que no hi havia gairebé res a salvar-li i si hi havia molt de temps davant d'algunes pel·lícules, el comptador Geiger començava com un despertador. Perquè, veient el que ha donat el primer cap de setmana d'enguany, sembla que la secció serà més presentable. Sí, hi ha pel·lícules que et fan empassar milisievert més del que has admès, com Kim Ki-duk Estimin, però almenys no s'ha hagut de desallotjar cap sala a causa de l'alarma nuclear.
Han rondat amb Terence Davies The deep blue sigui i Juan Carlos Fresnadillo Intruders. Enrique Urbizu porta una pel·lícula negra ben embastada: Ez dago malvats. No obstant això, ens hauria agradat veure-li més content si en lloc de José Coronado el protagonista hagués estat un altre qualsevol. Cal destacar també el Bertsolari d'Asier Altuna, que, encara que fora de concurs, ha aconseguit portar el món del bertsolarismo improvisat a la pantalla amb metàfores suggeridores –encara que alguns continguts i discursos del documental poden resultar una mica tòpics per a alguns espectadors–.
Take this waltz, de Sarah Polley, el que més m'ha convençut: La jove casada ha aconseguit enamorar-se de la seva veïna i comptar el procés de deixar al seu marit d'una manera còmica i trista, vestida d'índia. Potser som romàntics, però les històries d'amor ben contades en aquests temps d'alta radiació ens toquen una mica. Més encara si hi ha Leonard Cohen en la banda sonora. Ah! Ai, ai, ai!
Edurne Azkarate va dir enlaire des del micro de l'escenari que el cinema basc té poc basc en la celebració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. La frase retrunyeix per la seva veracitat. En l'escena de l'arquitectura es pot repetir el mateix lema i estic segur que en altres... [+]
Bound in Heaven
Adreça: Xin Huo
País: Xinesa
Durada: 109 minuts
Estrena: No implantat
Fugir de la mort, cap endavant. L'home que sofreix una malaltia terminal el farà així, al costat del seu amant, amic i company de viatge. Una pel·lícula dura però positiva, amb... [+]
El novè i últim dia, en un Festival especial que em recordarà amb molt d'afecte. Deixant dues pel·lícules arriscades per a l'últim dia, estic escrivint aquesta primera crònica amb la música d'un bar, perquè no m'ha agradat res la pel·lícula que vaig veure abans.
He vist... [+]
I això ahir era dissabte i no diumenge. Li va costar treball aclarir el dia, perquè hi havia molta menys gent al carrer i no hi havia pressa. Alguns es van acostar aviat al Kursaal i al Teatre Victoria Eugenia, on van projectar la pel·lícula de clausura de la nit, We Live in... [+]
La gasteiztarra Patricia López d'Arnaiz s'ha fet amb el Goya al millor actor principal en el 72 Festival de Sant Sebastià. En el Zinemaldia, pel seu treball en la pel·lícula 'Els centellejos', dirigida per Pilar Palomero.
La pel·lícula està basada en la primera narració del... [+]
Mai ploro amb pel·lícules. He vist pel·lícules dures, històries tristes, plenes de mort, que mostren el pitjor de l'ésser humà, sense demanar perdó. He vist pel·lícules boniques, elegants, monumentals, que parlen de miracles, profundes. I, no obstant això, no ploro amb... [+]
Encara que fora del concurs de la Petxina d'Or i altres premis, en la Secció Oficial s'estrenen altres treballs –normalment– bons. En concret, són setze els que competeixen i 22 cintes –vint pel·lícules i dues teleseries- estan en projecció.
Una de les sèries que hem... [+]
Quan vaig fer el calendari del Festival, la primera pel·lícula que vaig triar va ser Parthenope. Sense saber de què es tractava, abans de llegir la sinopsi, sabia que havia de veure-la, perquè era del director Paolo Sorrentino. El meu company i amic de pis sempre em diu que... [+]
El dimecres va estar en Donostia-Sant Sebastià el grec Costa-Gavras, amb els seus 91 anys, presentant la seva nova obra i donant-li el nivell amb Le dernier souffle; i el dijous el britànic Mike Leigh, amb un elegant bastó negre i un equipatge de 81 anys.
Nous vells? No. I... [+]
Les dinàmiques familiars que han anat empitjorant durant massa temps tendeixen a cronificarse i no poden curar-se fàcilment. En el llargmetratge escrit i dirigit per Sandra Romero, Per on passa el silenci (El lloc que passa el silenci), Antonio (Antonio Araque) torna a Écija... [+]
Hi ha, a vegades, la sensació que tot està lligat. Es podrà veure de tot, fins i tot en la Secció Oficial, sempre sota un marc. Hem vist alguns tocs d'humor, drames llorantes, suspensos, documentals, fins i tot una pel·lícula de terror –que analitzarem al final d'aquesta... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]