Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"El camp és, de moment, una espècie de reserva d'indis"

  • Séchu Sende (Padró, Coruña, Galícia, 1972) és professor, escriptor i sociolingüista. Creu que l'humor serveix per a trencar uns certs prejudicis sobre el gallec. Entre altres coses, ha escrit la Guia Sexual és el sociolingüístic (traduïda al basc), que ha estat traduïda a l'anglès.
Entzuleak hipnotizatu nahian dabil Séchu Sende. Irakasleak umorea darabil hizkuntz kontraesanei aurre egiteko

Fa un parell de mesos va participar en les trobades de joves europeus que parlen llengües minoritàries o minoritàries organitzats per l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. El sociolingüista de Padró va fer una sessió d'hipnosi amb el públic.

Vostè tendeix a combinar sociolingüística i humor.

L'humor té la capacitat de fer molt visibles les contradiccions de la societat. Presa una certa distància i ens permet entrar en la pell dels altres. En situacions de conflicte lingüístic, o fins i tot de tragèdia com la pèrdua de la llengua, l'humor ajuda al fet que la comunicació entre els agents de la societat sigui més fluida. A través de l'humor es pot acostar a la gent que no té ganes d'acostar-se al conflicte o de resistir-se a ell.

Utilitzes tècniques com la hipnosi.

Realitzem tallers de sociolingüística amb joves gallecs, sempre de manera lúdica, gaudint aprenent. Treballem els prejudicis sobre la llengua, però en lloc d'explicar l'aspecte cognitiu o explicatiu les vivim en els tallers. Al cap i a la fi, pels prejudicis lingüístics alguns no intenten parlar mai el gallec, mentre que uns altres es mostren en contra. Aquestes actituds són ridícules a través de l'humor però sense traumes. Toquem els programes amb El Club de la comèdia [programa de televisió amb humor de monòlegs].

Vostè diu que a Galícia els parlants del castellà salten al gallec en l'etapa juvenil. Em va semblar rar.

A aquests joves els cridem neofalantes. De totes maneres, la qüestió és més complexa que com vostè ha dit.

Tinc 39 anys i molts de la meva generació ens vam posar a parlar en castellà. Els nostres pares estaven molt condicionats per la política franquista i per tota la història anterior, i a les ciutats es va produir un gran talli lingüístic intergeneracional. Encara que els pares sabien la gallega i ho feien en gallec amb els amics, als nens ens parlaven en castellà. Com a conseqüència, alguns ens convertim en parlants del castellà. Així mateix, en aquella època, vam ser la primera generació que estudiem gallec a l'escola. Al voltant de 1982-1983 van començar a ensenyar el gallec com a assignatura. Érem la primera generació alfabetitzada, la televisió també va començar a emetre en gallec… No obstant això, no era suficient, la llengua de prestigi era el castellà.

Ha esmentat els neofalantes.

Són dades de fa 10-15 anys, però serveixen per a indicar el canvi. Dels quals ens convertim en parlants del castellà, 16 de cada 100 ens hem tornat gallecs parlants.

A les ciutats, la retallada de generacions continua i els joves no parlen de gallec. A Ferrol, per exemple, el 4% dels joves ni tan sols parla gallec. No obstant això, en els últims anys, la imatge del neofalante s'està estenent, encara que es tracta d'una qüestió de minoria. El jove sent la necessitat d'un canvi en la seva joventut, vol tenir personalitat pròpia, i alguns han trobat aquesta identitat en el seu idioma. En les campanyes de promoció del gallec se sol utilitzar la figura del neofalante. Per exemple, un croat, un anglès i un kurd que mai han trepitjat Galícia apareixen en un vídeo parlant en gallec. La contradicció es manifesta: “Com pot succeir que ho faci en gallec i jo, sent d'aquí, no ho sàpiga?”.

Parles dels joves de les ciutats. La situació no serà la mateixa als pobles petits, no?

El procés de substitució de la llengua continua i està arribant a la vila, és a dir, a poblacions de menys de 5.000-10.000 habitants. No obstant això, en el medi rural, la gallega continua sent utilitzada per la majoria, encara que sigui de forma diglósica.

Treball a Vila de Creus [Pontevedra)], un poble d'uns 6.000 habitants. Tots els joves de l'escola de la qual soc professor, uns 300, ho fan en gallec, menys els tres o quatre. El llenguatge quotidià és gallec. No obstant això, quan van a la ciutat alguns canvien d'actitud, comencen en castellà, tenen una actitud diglósica. També valoren la seva cultura, fan música en gallec, escriuen en gallec en els cors dibuixats en les parets, també envien sms.

A Vila d'Encreuaments, quan introdueixis al teu fill a l'escola, gairebé estàs segur que continuarà parlant de gallec. El camp és, de moment, una espècie de reserva d'indis.

Que havíem de parlar d'humor i no hem rigut molt. Per a explicar-ho, compte com vas decidir deixar de ser parlant de castellà i convertir-te en gallec parlant.

És molt difícil explicar per què canviem d'idioma. L'explicació que se m'ha donat de manera heterodoxa és la següent: el professor de galego va utilitzar els escrits de Castelao [polític i escriptor gallec] en classe i jo afirmo que em va convèncer per a parlar de gallec. En un espectacle preparat per a riure, Castelao em pregunta: “I tu per què no parles de gallec?”, i jo li contesto: “Castelao, et prometo que demà mateix començaré”.

Per què vaig començar a parlar de gallec? És difícil d'explicar... Les raons són vàries. Vegem. La imatge de la meva mare és aquí. Parlava de gallec i no ho utilitzava en situacions com les de vestits, el banc o el metge. Com si li fes vergonya. Per sort, a mi em semblava estrany. Jo vaig decidir que no volia sentir vergonya per l'idioma, era la meva llengua.

Una vegada vaig escriure un poema i em van donar el premi. Vaig continuar escrivint en gallec i parlant en castellà amb els meus amics. Em va semblar una contradicció.

Em recordo dels dibuixos animats de la televisió. En veure'ls, pensava “Parla de gallec millor que jo aquest dibuix animat japonès?”.

Hi ha contextos en els quals la llengua castellana es fa natural en gallec i en aquests ambients se sent incòmoda. La incapacitat per a parlar en gallec fins al punt que gairebé la hi pugui entendre com una impossibilitat. Jo tenia ganes d'integrar-me en aquests ambients.

Em va despertar la sensibilitat social; a aquesta edat no tenia cap inquietud política especial, no militava en cap lloc. Crec que vaig relacionar el gallec amb el canvi social. L'idioma formava part d'aquest canvi.

Senti, al final no hem rigut tant.


Últimes
Kaldederos: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els escalfaments. Jo no vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els escalfaments. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a... [+]


2025-02-06 | dantzan.eus
Reviuran els carnestoltes que es van perdre fa temps a Lazkao
En les últimes setmanes hem llegit que Lazkao vol recuperar els carnestoltes que es van perdre en els anys 1960-70. A partir d'aquestes festes, diversos grups del poble es reuniran i es publicaran el 28 de febrer per a celebrar els carnestoltes. Per a conèixer més detalls hem... [+]

2025-02-06 | Gedar
Convoquen autobusos per a acudir el divendres a Vitòria-Gasteiz a la manifestació contra el Maccabi
L'equip de bàsquet de l'Estat d'Israel jugui el divendres a Vitòria-Gasteiz, i Solidaritat amb Palestina ha anomenat a la mobilització.

El Govern Basc modifica el Pla Territorial de Renovables per a ampliar les places d'eòlica a gran escala
El passat 20 de desembre el Govern Basc va aprovar la versió provisional del Pla i molts àmbits de capacitat “baixa i mitjana” apareixen ara com de capacitat “mitjana i alta”.

Més de 1.000 signatures perquè el convent de Kristobaldegi de Donostia sigui per al barri de Txomiñen
Han subratllat que el barri té moltes necessitats i que Kristobaldegi pot respondre a les necessitats: hortes de barri, magatzem, casa de cultura, residència d'ancians, etc.

Obertura de bretxa a les alternatives
Alguna cosa a fer pot ser la base dels premis Argia d'enguany. La decisió d'organitzar-se davant l'opressió, l'exclusió, l'oblit. O treure llum de la foscor, buscar tragamonedas i oferir-la-hi a la comunitat. Que aquests premis serveixin per a donar visibilitat a aquests projectes... [+]

La majoria dels hondarribitarras aposten per una parenceria igualitària, segons una enquesta de l'Ajuntament
El 45,6% dels enquestats prefereix una parenceria mixta per al municipi i més del 65% opina que la ciutadania ha de participar en xerrades i tallers per a solucionar el conflicte de la parenceria.

2025-02-05 | Iñaki Murua
Bide luzea pauso ttikitan!

Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]


Minoria

No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]


No saben per què

El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]


Julen Goldarazena, 'Flako Fonki'. Xakea eta jotak
“Ez dakit euskara hobetu dudan edo lotsa galdu, baina horrek oso pozik jartzen nau”

Aurretik bistaz ezagutzen banuen ere, musikaren munduak hurbildu gaitu Julen Goldarazena eta biok. Segituan ezagutu nuen Flako Chill Mafiak erakusten zuen irudi horretatik harago eta horrek baldintzatu dizkit, hein handi batean, proiektuarekiko harremana eta iritzia. Lauzpabost... [+]


La Generalitat vol prohibir el mòbil en totes les etapes de l'ensenyament obligatori
La consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya pretén prohibir el mòbil en els centres educatius, des de l'Educació Infantil fins al final de l'Ensenyament Secundari Obligatori. També té com a objectiu analitzar l'absència de material tecnològic a les aules de fins... [+]

2025-02-05 | Tere Maldonado
Claustres de professors o com millorar el món

Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!

Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]


Eguneraketa berriak daude