El que busca aquesta reforma és liberalitzar i recentralitzar el model d'Estat. Els dos principals partits de l'Estat no podien donar una resposta més crua a les reivindicacions de la participació política del Moviment M15: reformar la constitució intocable amb urjía –trencant el pacte inicial–, deixant enrere el referèndum. No obstant això, la celeritat de la iniciativa es produeix quan el contingut de la reforma constitucional a favor de l'estabilitat pressupostària no té cap efecte pràctic.

Hi ha tres raons que confirmen aquesta afirmació. En primer lloc, el text fa referència a l'estabilitat “estructural” del pressupost, que no es vincula amb el cicle econòmic. Aquesta definició s'aparta del Pacte Europeu d'Estabilitat i Creixement, que prohibeix superar el 3% del dèficit públic “total”. No cal dir que la condició del pacte europeu en l'Estat espanyol és més exigent que el 0,4% del dèficit estructural que s'exigirà per llei orgànica. L'obligació de l'Estat, per tant, ha de sotmetre's a l'antic tractat europeu. D'aquesta manera, la incidència pràctica de la nova llei espanyola s'esvairà des del principi.

D'altra banda, la reforma aprovada amb caràcter urgent compleix l'aniversari de la seva aplicació en 2020. Sembla difícil aconseguir estabilitat prèvia, ja que les expectatives o expectatives de creixement són molt escasses. És més, caldrà posar en marxa una política fiscal molt restrictiva per a aconseguir l'estabilitat i, per descomptat, això tindrà un efecte negatiu en la taxa de creixement. Això retarda la recuperació econòmica. Per descomptat, les mesures més dràstiques vindran per la via de les retallades addicionals a les prestacions socials per a evitar que l'augment de la recessió suposi un increment del component cíclic de la despesa pública.

I, finalment, com ja he esmentat, a pesar que a nivell europeu hi ha un requisit similar, no ha estat respectat. Per exemple, Alemanya i França tampoc van complir aquesta condició d'estabilitat en la dècada passada durant diversos anys.

L'única innovació i incidència pràctica és la següent: Les comunitats autònomes quedaran directament obligades al compliment del límit d'estabilitat per llei orgànica. I això afecta de ple al règim fiscal propi del País Basc. Tant el concert econòmic com el conveni i la política pressupostària passaran a regir-se per la normativa espanyola, posant en qüestió la seva naturalesa bilateral.