Quantes discussions estèrils en algun lloc quan s'ha realitzat la petició de basca. Quants complexos i concessions per part dels bascos. Però els Estats europeus ho tenen més clar. Ja (la tendència ha estat creixent), 23 dels 27 estats de la Unió Europea han establert un cert perfil lingüístic als seus habitants per a poder accedir a uns drets mínims. En l'àmbit local s'exigeixen diferents nivells de coneixement (d'A1 a B1), s'utilitzen diferents formes de coacció (des dels cursos obligatoris fins a la prova d'examen d'idioma) o es posen en joc diferents drets (portar família, targeta de resident –per tant, permís de treball–, o ciutadania –per tant, participació en política, etc.–). Però tots tenen la mateixa base: l'Estat té la legitimitat de realitzar el perfil lingüístic. Suècia, Irlanda, Xipre i Espanya són els únics que no ho tenen, a pesar que la Constitució d'aquesta última estableix l'obligació que "tots els espanyols" coneguin el castellà, per la qual cosa només li falta regular el camí.

I nosaltres, encara discutint si el metge que ha d'atendre els malalts euskaldunes ha de saber basc.