La crisi financera i econòmica generada en 2008 al País Basc, Europa i el planeta en general, ens ha portat greus problemes tant en l'àmbit laboral com en el social. Les ràdios, la televisió i la premsa ens sacsegen tots els dies parlant d'agències de qualificació de risc o agències de ràting. Què són aquestes agències? Què fan? I qui són els que estan darrere d'ells?

Les opinions d'aquestes agències sobre el deute de les empreses i dels països, no sempre objectives i, en alguns casos, totalment desdibuixades, han provocat la desestabilització de moltes organitzacions. Aquí estan els casos d'Enron, Lehman Brothers i els bancs islandesos. Aquestes agències els van donar bones notes, però es van enfonsar. L'últim cas, el que ha donat la volta al món a la fi d'agost, ha estat la qualificació de l'economia estatunidenca per part de l'agència Standard & Poor’s (d'AAA a AA+).

S'ha generat un intens debat en l'altre costat de l'oceà i, casualment, Washington ha iniciat una recerca contra S&P per la seva responsabilitat en el tema de les hipoteques d'escombraries. S&P s'atreveix a donar un cop a la primera economia mundial, mostra del seu poder. Potser per això, a Europa ja es parla de la necessitat de crear una agència pròpia per a escapar de les arpes d'aquestes súper companyies que tants maldecaps estan donant.

Només empreses que valoren els riscos?

Segons Wikipedia, les agències de ràting, o les agències de classificació de crèdits, són empreses que qualifiquen productes financers concrets; també posen nota als actius d'altres empreses, estats i governs regionals si el client el requereix.

Amb aquestes notes, valoren la solvència del donant i el risc d'impagament. Per a això utilitzen models economètrics composts per diferents variables (deute acumulat, velocitat a la qual es liquida aquest deute…). Aquestes dades els serveixen per a analitzar la capacitat econòmica d'un subjecte. És a dir, aquestes dades informen sobre si invertir en un producte financer concret (lletres de tresor, bons, accions…) és perillós, i mesuren les possibilitats que té l'inversor de cobrar interessos i de recuperar els diners quan s'acaba el producte.

Els inversors, els donants, els bancs d'inversió, els intermediaris, els governs... Són els que més utilitzen les valoracions de risc del crèdit. Per als inversors, aquestes agències amplien el ventall de possibilitats de negoci i ofereixen dispositius de mesurament de risc fàcils d'usar. Normalment, quan una entitat vol emetre deute o sol·licitar finançament, ordena a una agència que s'examini a si mateixa. Amb aquesta iniciativa es pretén “ajudar” inversors i prestadors a establir un tipus d'interès adequat. Precisament per això, en els dies en què els països emeten deute, les agències de qualificació solen publicar les notes d'aquests països.

Oligopoli

Encara que en el món existeixen al voltant de 74 agències de qualificació, el sector està controlat per un oligopoli format per tres companyies de Nova York: Standard & Poor’s (els EUA), Mooddy’s-Mooddy’s Investor Service (els EUA) i Fitch-Fitch-Ràting (els EUA i el Regne Unit). A les seves mans està el 90% del mercat. A més, és important l'agència de ràting de la Xina Dagong Global Credit.

Segons Frank Partnoy, professor de la Universitat de Sant Diego dels EUA, la normativa creada entorn d'aquestes agències ha esborrat completament la seva competència i ha obligat els actors del mercat a utilitzar únicament els serveis d'aquestes tres grans companyies. Després del dilluns negre d'octubre de 1929, els emissors de deute van començar a comprar els serveis d'aquestes agències. En altres paraules, el salari de l'enemic que ha de posar nota a l'alumne, el paga ell mateix, creant un conflicte colossal d'interessos.

Segons els responsables de la societat pública estatunidenca SEC (Comitè de Seguretat i Intercanvi), aquestes agències han fet el que altres empreses ja havien fet abans: “En la dècada anterior van donar qualificacions que eren absolutament falses, i van anar precisament els anys que més beneficis van obtenir”. Per a superar aquest problema s'han fet diferents propostes. Alguns demanen que s'elimini de manera simple la rígida normativa sobre les agències per a donar aire al mercat. Però, clar, les companyies privilegiades no veuen amb bons ulls aquesta mesura, i com alternativa, han ofert l'adopció de mesures que suposarien un increment del preu del mercat.

Són periodistes, no economistes

Curiosament, les agències de qualificació no estan oficialment reconegudes com a entitats financeres ni com a associacions econòmiques. Per a evitar problemes, estan registrats com a agències de premsa. És a dir, només realitzen labors d'informació. No estan, per tant, subjectes a les normes de les empreses d'auditoria; en les auditories ha de prevaler la transparència dels informes i responen amb el seu patrimoni en cas de fallida no prevista. Per contra, quan Lehman Brothers va tancar les seves portes en 2008, les agències de qualificació no van pagar ni un cèntim d'aquesta mena de krak.