Tenia tretze anys i tornàvem de París de vacances. El que necessitava una nit llarga se'ns va fer més curta del que esperàvem, escoltant la ràdio. La notícia estava a Moscou. El món estava canviant i diversos militars de l'Exèrcit Roig van intentar interrompre la perestroika de Mijail Gorbatxov durant les seves vacances a Crimea. Boris Ieltsin va aparèixer llavors en la televisió, i en pocs dies es va convertir en el successor de la Unió Soviètica. Fins i tot les repúbliques d'Àsia Central que no van mostrar cap intenció independentista, en els mapes realitzats per Stalin, es van veure convertides en estats.
Geòrgia era, al costat de les tres repúbliques bàltiques, l'única que en aquella època parlava amb claredat de la sortida de la Unió Soviètica i la creació d'un estat independent. El seu cap era Zviad Gamsakhurdia. Encara que avui solen presentar un nacionalista extremista, llegint les converses de fa vint anys t'adones que no va impulsar una ruptura immediata. També Gamsakhurdia tenia al cap un pla per a separar-se durant cinc anys, amb la finalitat de fer una transició tranquil·la a la independència. Els esdeveniments de Moscou van obligar a un d'ells a encallar i a un altre a néixer.El
canvi que està succeint al nostre país no sé si és el nostre Muro de Berlín, Moscou de 1991 o la primavera àrab de 2011. La reflexió i l'aposta de l'esquerra abertzale sobre els últims anys li han portat un gran èxit de públic fins ara. I és de suposar que en aquesta estratègia s'inclouria també el govern de Mariano Rajoy, amb o sense majoria absoluta.
Els van dir vots o urnes i van triar el segon. Per al 20 de novembre, els membres de Bildu han fet una proposta a Aralar i al PNB. Seria molt que a Navarra l'esquerra abertzale fos la primera força. El PNB té raó a dir que aquest tipus de propostes no són certes, tret que es parli per endavant, però també mostra cert nerviosisme. La dreta abertzale i l'esquerra abertzale, malgrat ser tan antagònica, s'han de sumar un dia, per un moment. I una vegada aconseguit això, tornem a separar-nos amb el nostre model de país. Seria bo que es reunís entorn de 2013 entorn d'alguna d'aquestes qüestions. Però amb l'Espanya hondurenya, també seria bo tenir en compte la lliçó de Moscou, encara que caldria tallar totes les cordes amb un imperi que s'ha arruïnat abans del que es preveu. Geòrgia va declarar la independència i la va planificar, però quan la va aconseguir abans del que es preveu es va adonar que encara no estava preparada.