Fariseuen arrosak
Gysbert Verbeek lore-zaleak (lore-hazlea esan beharko ote nuke?) lore sinple gorri-laranjak jori ematen zituen arrosa berria lortu zuen 1958an. Bizitoki zuen Aalsmeer hiria ordutik hona ederki aldatu da. Arrosa horri “Miracle” izena eman zion, bere herriari gertatuko zitzaiona igarriz agian...
Aalsmer ezaguna da Herbehereetan. Garai batean zuhaitz muintegiak ugaritu ziren bere lursail zelaietan. Gero marrubi ekoizpena zabaldu zen eta hauekin batera 1880an loreak, moztu eta sortaka saltzeko loreak ekoiztera jo zuten bertako lurrari etekina kentzeko asmotan. Ekoizpen hauek denak alatan eta gabarratan Amsterdamera eramaten zituzten saltzera. Ekoizle onak izan eta landare eta, inondik ere, hauen fruitu onak eskaintzen, erosleak gabarren zain egon ordez Aalsmer bertara joaten hasi baitziren erosketak lotzera. Bertako kafetegietan egiten zituzten enkante eta erremateak, kandelak. Ekoizleentzat bezala erremategileentzat irabazpide errentagarri bihurtu ziren loreak herrian.
Aldamenean Schipolgo aireportua izateak lore tratanteen emana ugaritu zuen, baita honetarako bereziki diseinatutako eraikin erraldoi bat egin ere. Erraldoia eta egokia, ustez. Hainbesterainoko fariseu pila, laster ziren kabitu ezinik. 1999an sekulako tratu-etxe berria jaso behar izan zuten, 999.000 metro koadrokoa, alajaina; munduko merkataritza-etxe handiena. Geroztik munduko loreen hiriburua deitzen zaio. Egunero goizeko seietan izaten den lore eta landare errematea ikusgarria da. Turistak erakartzen dituen ikuskizuna. Urtean 400 milioi idi-bihotz esportatzen da bertatik. “Miracle” bezalako arrosa aldaera guztietatik, aldiz, miliar batetik gora ale... Era berean, mundu osoan ekoizten den landareen gehiengoa bertara etorri, hor saldu-erosi eta berriro munduko beste edozein tokitara joango da. Tratuaren habia da. Fariseuen loreak.
En la nostra latitud la suor de la major part de les plantes es mou a la primavera, i en aquesta època gaudirem de les grans floracions. Les flors són el símbol de la bellesa: per a veure, per a fer olor... I per a provar? Has menjat alguna flor? Segur que sí.
Qui no ha... [+]
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
M'he posat una mica més tranquil·la el dia en què la nit s'ha fet més llarga que el dia clar i m'alegro que estiguem sis mesos així. No puc negar que l'estiu ha estat bell, però fa olor millor a la tardor. A les plantes els fa “guixos” amb l'arribada de la tardor. Les hores... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]
El seu parent és l'El-Belar (Papaver somniferum), però en comparació amb ell, és la Michoneta (Papaver Rhoeas). La rosella és molt coneguda; també se'l coneix com “urdemutur” i “urdamutur”. En arribar la primavera, la terra s'enrojola cada any. També reviu el rubor... [+]