No entenem la raó de l'amenaça: Què hem fet (mal) els ciutadans –els treballadors, els consumidors...– per a arribar a aquesta situació? Escoltem els missatges foscos i contradictoris que ens transmeten els mitjans de comunicació, i ens esforcem per interpretar els avisos que arriben als nostres ulls. Busquem informació, però sovint la crisi ens colpeja sense temps per a obtenir respostes.

Aquest estiu de 2011 he estat traduint al basc el Manifest dels Economistes Sorpresos (Manifeste d’économistes atterrés). No ha estat un treball de traducció a l'ús: el tema, la crisi, influeix directament (en la majoria dels casos per al mal) en la vida de moltes persones, per la qual cosa, a més d'entendre i traduir el text, cal interpretar el contingut i contrastar-lo amb la realitat econòmica que es troba en auge. Començant pel títol: el terme francès atterrés té un significat molt variat que inclou l'horror, l'excitació i la indignació. Però, al meu entendre, els economistes francesos, sobretot, han escrit el manifest de forma desconcertada al setembre de 2010. Estaven sorpresos que els poders econòmics i polítics europeus continuessin aplicant polítiques que ens van empènyer a la crisi com a mesura per a sortir de la crisi. Molts de nosaltres també ens hem sorprès aquest estiu de 2011, perquè ens parlen de les mateixes mesures que en la dècada dels 80 del segle XX, per a fer front a aquesta crisi generada pels mercats financers, per a sortir de la crisi industrial: caigudes en els salaris, facilitats per a acomiadar als treballadors, retallades en despeses socials, educatius i sanitaris...

Els economistes que afronten aquestes propostes en el manifest consideren que per a sortir de la crisi és necessari promoure el benestar de la gent, perquè per a sortir de la crisi, la despesa social públic que els poders econòmics pretenen retallar no sols reforça l'economia, sinó que més aviat empitjora les condicions de vida de la gent. Aquests economistes afirmen que els ciutadans hem de prendre decisions sobre l'economia a través d'un debat públic sobre les solucions.

Per a debatre, no obstant això, hem d'entendre en què consisteix el tema. Un dels objectius del Manifest és dotar de paraules i conceptes als dubtes de la ciutadania, perquè ens adonem que hi ha altres solucions. Sembla adequada la idea que aquestes paraules i conceptes compactes i abstractes que els informatius ens transmeten, disfressats de línies, han estat creats per un sistema econòmic que cada vegada més estreny a la societat i que, a l'abric de la ciència econòmica, sostenen aquest sistema. Els qui sofrim la càrrega dels desequilibris provocats pel sistema tenim dret i la necessitat de saber com funciona el sistema i entendre les paraules que el sustenten. Però hem de ser conscients que en temps de crisis (i sobretot gràcies a les crisis) també són paraules i conceptes dels qui són capaços de guanyar beneficis, i per això a vegades són tan difícils d'entendre. I, entenguin-se o no, que tots som capaços de dir i decidir alguna cosa, perquè tots sabem distingir les conductes correctes de les situacions injustes.