A l'agost, la notícia ha estat escandalosa, encara que a penes s'ha difós. Publicat per El País el dia 13: “[Govern d'Espanya] El Ministeri de Defensa té un deute de 26.000 milions d'euros que no pot pagar, i està negociant (...) en l'última dècada en la qual les Forces Armades espanyoles van iniciar un procés de modernització sense precedents (...) Tenen les armes més avançades del món: Avió de caça EF/200, tanc Lleopard, fragata F/100... El sistema de lluita d'aquest últim és capaç d'integrar-se en l'escut antimíssils del futur (...) La factura total dels programes especials d'armeria és de 30.000 milions d'euros, aproximadament el 3% del PIB d'Espanya, i la Defensa ha pagat de moment menys de 5.000 milions de deute de 27.000 milions d'euros, 23.000 milions en la legislatura del PP i 3.000 milions en les dues legislatures del PSOE”. Segons el secretari general de l'Estat de Defensa, Constantino Méndez, “no hauríem de prendre sistemes d'armes que no anem a utilitzar, fabricats per a escenaris de confrontació que no existeixen, i cosa que és més greu, llavors no ho teníem i ara no ho tenim comprat amb diners (...) Aquest pressupost irresponsable va ser possible perquè les despeses de Defensa van experimentar un gran creixement a principis de segle, fins als 8.500 milions d'euros en 2008.......

Fins aquí la notícia. Què passaria en una empresa privada si els gestors compressin alguna cosa que costaria 30.000 milions d'euros, que no s'utilitzarà i sense diners per a pagar? Els gestors s'acomiadarien immediatament i se'ls penalitzaria en els tribunals. Però els governs, comprant armes, malgasten els diners públics, i no els passa res! Les factures les suporten les de sempre a través dels “ajustos socials”: aturats, treballadors i pensionistes. On està el fiscal general de l'Estat?