Temps de pau per a la mar
- Els científics diuen que la nostra costa és la zona més pròspera del litoral atlàntic, la més rica en biodiversitat i la més amenaçada. L'organització internacional Oceana i els seus biòlegs han proposat conformar una figura que reconegui la unitat biològica - geològic-jurídica del nostre litoral per a donar a conèixer la vida que s'amaga en les nostres aigües i propiciar l'adopció de les mesures legals oportunes.
Sempre s'ha dit que som un poble estretament lligat a la mar, que la mar és un element de gran importància en la nostra economia, en el nostre mode de vida, en la nostra cultura. No obstant això, en les últimes dècades sembla que vivim d'esquena a ell, deixant de mirar de manera natural la seva existència, com si no fos part del nostre món viu.
Al marge del pescador que viu dels beneficis que d'ell s'extreuen, o del científic que es dedica a la recerca específica, el desconeixement, l'allunyament dels altres, és enorme. I la ignorància és irresponsable. La ignorància provoca la interrupció, el menyspreu i la construcció de murs invisibles, fortes muralles rabassudes, per a no haver d'enfrontar-se a interferències incòmodes.
Com entendre, si no, les intencions destructives que han fet tan famós al poble de Pasaia. Per exemple, l'avantprojecte de fa una dècada que proposava excavar el mont Jaizkibel i construir un super port en els seus budells, però que sortia d'ell perquè la pedra no servia per al farciment, que es va abandonar.
Com entendre, si no, que la protecció que se li ha donat al mont Jaizkibel sigui superior al nivell de la mar i no tingui en compte el que queda sota l'aigua, a pesar que la muntanya té zones terrestres i marines, quan és una i la mateixa.
Com entendre, si no, la cançó que Pirritx i Porrotx van dedicar a Izurde Pakito, que va viure en la badia de Sant Sebastià, excepte per falta de coneixement, perquè els dofins (cetacis) tenen poblacions estables en les nostres aigües i no sabem que són autòctons. Diu: Amb la primavera, va ser de sobte, vas venir des de lluny a Euskal Herria a nedar, per a quedar-te amb nosaltres, per sempre…
A aquesta falta de coneixement s'ha atribuït també el buit existent en les lleis de protecció, la feble pressió per a obligar les autoritats a prendre mesures, la manca que mostra la Xarxa Natura 2000 en la mar en general i en el Cantàbric en particular.
Després de vint anys
La normativa europea de conservació ambiental, la denominada Directiva d'Hàbitat, compleix aquest any vint anys. Aquesta legislació que obliga els Estats membres de la Unió Europea a adoptar mesures efectives i els instruments creats per a aplicar la seva política, les Xarxes Natura 2000, van suposar una novetat important en la seva concepció: la concreció. Per tant, actuar sense més ni més sobre la conservació de la naturalesa és inútil. Des de llavors, cada estat ha d'establir quins hàbitats (fageda, riu, plana, escull…) i quines espècies (quin tipus d'algues, quins cetacis, mamífers o arbres) vol conservar. D'altra banda, obliga a realitzar estudis periòdics, per la qual cosa no n'hi ha prou amb dir que es protegeix aquest tipus de cetaci. La llei indicarà les variacions en la població d'aquesta espècie o la situació del seu hàbitat.
Una de les conclusions més rellevants de l'activitat de tots aquests anys, que per comparació fa encara més visibles les mancances, és la diferència de ritmes dels 27 estats. Alguns, com França, Holanda, Àustria o Alemanya, apliquen polítiques més estrictes. Aquest mateix ritme s'observa també en la terra i en la mar. La majoria dels prop de 25.000 espais naturals que componen la Xarxa Natura 2000 es troben, per diferència, en el sòl.
Un exemple. Si descendim des de la mar Bàltica, i connectem amb línia les zones de protecció de les mars tant a l'Atlàntic com al Cantàbric, és bastant sorprenent veure que el seguiment que arriba des de Normandia, Bretanya, Aquitània fins a Lapurdi s'interromp violentament a l'altura del Bidasoa.
Així va arribar l'estudi realitzat per Ocean (organització internacional dedicada a la conservació de la mar) i el Col·legi Oficial de Biòlegs d'Euskadi per a protegir la zona marítima de Jaizkibel Ulia i proposar de pas el corredor ecològic marítim entre Donostia-Biarritz, presentat per primera vegada en l'Aquarium de Sant Sebastià en la primavera de 2010, que, tenint en compte tota la costa atlàntica, és la zona de major biodiversitat que s'ha de preservar segons la seva normativa europea.
Es van acabar, doncs, les excuses. Es va acabar la ignorància. El coneixement i les proves estan en aquests informes. En aquest treball, format per Ocean i l'Associació de Biòlegs, i també en altres informes científics que, encara que han estat finançats amb diners públics, no fan públiques les administracions. En el cas dels realitzats per l'Associació de Dofins i Balleneros Bascos.
Hi ha un any per a recuperar el temps perdut. En 2012 es completarà provisionalment la llista de les zones terrestres i marines a les quals la Xarxa Natura 2000 vol connectar. La proposta del corredor ecològic marí ha arribat a totes les administracions implicades en aquest assumpte. Les associacions de defensa del medi ambient, entre les quals es troba el Col·legi d'Associacions d'Iparralde (CADE), també han començat a treballar. La responsabilitat està en mans dels polítics.
Euskadiko Biologoen Elkargo Ofizialeko (EBEO) kidea da Iñaki Azkarate. Baionan aurkitu genuen, Donostiatik Miarritzera arteko korridore ekologikoaren aldeko proposamena besapean.
Nondik dator Biologoen Elkargoaren eta Oceanaren arteko elkarlana?
Lehen kontaktuak 2009an hasi ziren. Itsasoan dugun babes hutsunea dela eta, nazioarteko eragile baten laguntza behar genuela ikusten genuen EBEOn, estatu mugez harago, Europar Batasuna eta Natura 2000 Sarea baitira gure testuingurua. Zentzu horretan, itsas kontserbazioan izen ona eta baliabideak dituen nazioarteko erakundea da Oceana, eta Madrilgo Gobernuak finantzatuta, Kantauriko itsasertza Bidasoaraino aztertua du.
Gure betebehar etikoa gauzak mahai gainean jartzea da, Jaizkibelen zein habitat eta zein espezie dauden esatea. Erabakia beste batzuen esku dago.
Itsas korridore izendatzeak, babesa emateak, zer esan nahi du?
Natura 2000ren baitan denetik dago. Badira basabizitzaren eredu diren eremuak eta badira jarduera ekonomiko jasangarriagoa ametitzen dutenak, Jaizkibel mendia kasu. 2.000 hektareatik gora daude Sarean, baina egurra ustiatzen da eta turismoa ere sartzen da, golf zelaia dago…
Guk itsasoan proposatzen duguna ez da erabateko debekua; hori, gainera, administrazioak esan beharko du, esatekotan. Guretzat, petrolio-portua eta itsas erreserba bateraezinak dira. Aldiz, artisau arrantzak ez luke ezer eragotziko.
Zein da protokoloa?
Maila administratibo ezberdinak daude. Bruselara jo dugu lehenik, zeren Natura 2000 Sareko eremuen kudeaketa estatuei dagokie, baina onarpena eta gainbegiratzea Bruselak egiten du, Habitat Zuzentarauaren bidez. Parisera ere jo dugu. Itsas korridoreak bi estatuen arteko harremanak lantzea eskatzen duelako. Eta Madrilen ere izan gara. Printzipioz konpetentziak estatuenak direlako. Konpetentziak autonomietara heltzen dira, baina proposamenak estatuek egiten dituzte eta gainera, itsasoari dagokiona ere Madrilen esku dago.
Gipuzkoako Foru Aldundira ere jo dugu, Batzar Nagusietara…. Esparru administratibo guztietan eta mahai guztietan jarri dugu proposamena.
Zein da epea?
2012an Europako Natura 2000 Sareak osatuta behar du, bai lurrean eta bai itsasoan. Nahi genuke urtebeteko epe horretan Jaizkibel-Uliako itsas erreserba kontuan hartzea. Korridorea gero helduko da.
Jaizkibel Atlantikoko itsasertzeko eremu aberatsena da biologikoki, eta baita mehatxatuena ere. Geologikoki ere aztertu da, eta horren arabera, Deba, Zumaia, Mutriku eta Getariako geoparkeraino ere luzatu egin beharko litzatekeela uste dugu, eta Lapurdiko flisharekin bat egin beharko lukeela, geologikoki ere unitatea delako.
Betebehar legalek 20 urte beteko dituzten arren, administrazioek ez dute itsas eremurik proposatu oraindik. Eta horretarako gaude gu, gogorarazteko.
Biologoa. Euskal Izurde eta Baleazaleen Elkarteko kidea. Zetazeoak ikertzen ditu, eta bereziki, Izurde Handiak. Laster, hauengan oinarritutako tesiaz harrituko gaitu.
Zergatik dira zetazeoak horren garrantzitsuak?
Egitura trofikoaren goialdean daudelako. Harrapari naturalak dira. Sistema orekatuan harrapakinak eta harrapariak behar dira.
Bestalde, zetazeoak bioindikatzaileak dira, ekosistemaren egoera eta osasuna zein den erakusten dute. Zetazeoak baldin badaude, jakia dagoen seinale. Eta hauek pairatzen dituzten gaixotasunak ikusita, badakigu kate trofiko osoan, maila biologiko ezberdinetan, zein gaixotasun dauden eta nolakoak diren: birikoak, kutsadurak sortuak, mikrobiologikoak…
Zenbat espezie identifikatu dituzue?
Gure kostaldean, 17. Munduan 84 direla kontuan hartuta, asko dira. Horietarik 5 bertan bizi dira: Izurde Handia, Izurde Arrunta, Izurde Marraduna, Potzuak edo Izurde Pilotuak eta Zifioak. Azken hauek oso animalia arraroak dira, eta ankerrak. Oso animalia bereziak ikusi ditugu hemen.
Izurde Handia, zure tesian ikertu duzuna, legez babestu beharra dago.
Bai. Espezie mehatxatuen zerrendan dago eta hemen oso populazio garrantzitsua daukagu. Argi dago aberastasun handia dugula hemen, baina oso oreka hauskorrean, eta neurriak hartzeko momentua da. Ez da, gainera, aparteko neurririk ere eskatzen. Itsasoaren egoera larria da, eta hala ere, esperantza ematen du, babesten denean segituan biziberritzen delako. Baina Arrantza politikarekin egiten dugu beti topo, ustiaketa politikekin, azpiegitura politikekin... Ez uste, dena den, aparteko neurriak beharko liratekeenik ere.
Itsas korridoreko txosten zientifikoetan parte hartu duzu. Zer on ekarriko luke itsas korridoreak?
Itsas korridoreen funtsa eremu naturalak lotzea da, prozesu biologikoak bata bestearekin elkartuta daudelako, ez daudelako isolatuta. Hori lurrean hala bada, pentsa itsasoan, eremuak askoz zabalagoak direnean, ez direnean horren mugatzaileak. Zetazeoek mugikortasun handia dute, eta bazter batean babesten baditugu ondo, baina eremu horretatik ateratzean zer?
Korridore ekologikoak, mugikortasun eskasa dutenenei ez ezik, mugikortasun handia duten organismoei ere baldintza egokiak eskaintzen dizkie. Onura bizidun eta ekosistema guztientzat da.
Lapurdiko kostaldean badira eremu babestuak, Gipuzkoan eta Bizkaian ordea, solteren bat besterik ez. Antzematen al da desberdintasuna itsasotik begiratuta?
Babesa berri-berria da Lapurdin, eta, tira, babesa bezain inportantea da gero heltzen den kudeaketa. Gestio planaren arabera hasten dira neurriak hartzen eta han ere ez dira lanean hasi oraindik. Ekosistemetan epe luzera ikusten dira onurak. Zaintza, garbiketa, kontrola, hori dena gestio planetan zehazten da.
Bizipen gogoangarriren bat kontatuko zeniguke?
Gauza asko eta harrigarriak gertatu zaizkit itsasoan. Zer lan polita zuena, esaten digute, zer animalia ederra izurdea, zer irribarrea… Nik beti esan ohi dut izurdea idealizatuta dugula, baina izurdea, nik ikertzen dudan Izurde Handia, animalia basatia da, harraparia, eta borroka egin behar badu egin egiten du, bere espeziekoekin, beste espeziekoekin edo behar denarekin. Baina egia da xarma berezia dutela. Gugandik oso hurbil sentitzen ditugu, beren egitura sozialagatik. Gu egunero harritzen gaituzte, espontaneoak dira, oso sozialak, azkarrak... Beren inteligentzia emozionala da bereziki polita, elkarrekin nola bizi diren, nola babesten duten elkar, beste espezieekin erlazionatzeko duten erraztasuna…
Behin, itsasontzi batean haur mordo batekin gindoazela, Izurde Pilotuak agertu zitzaizkigun, familia estruktura oso itxia dute. Poliki-poliki, area horretan ziren guztiak hurbildu zitzaizkigun, ehunka ziren, inguratu egin gintuzten, ordubete eman zuten gure ondoan. Gure ustez, eta inguruan orkak zebiltzala jakinda, gu babestera heldu ziren.
Istorio tristeak ere ikusi ditugu. Behin itsasontzi batek katxalote bat jo zuen. Bost bat ordu eman zituen agonian, odola arnasten zuela, izugarria izan zen hura.
Eta balea bat ere ikusi genuen ziztu bizian pasatzen, hamabost izurde ondoan saltoka zituela, erotuta, pozik... Espezie nahastuak elkarrekin jolasean... Oso gauza ederrak.
Macarena Olona estatuko abokatuak eta portuko aholkulariak iazko apirilean salatu zuen fiskaltzaren aurrean Pasaiako portuko lonjaren eraikuntzan balizko ustelkeria kasua. Espainiako Estatu mailan indarrean daude ere beste hamar portutako ustelkeria kasuen ikerketak.