Usaina buruan
Julietari eskean joan zitzaion Romeo gizajoa, mingranondo (Punica granatum) baten abaroan saldu zigun Shakespearek; jakingo zuen, bai, idazleak landare honek ugalkortasunari egiten dion mesedea...
Beste saltzaile batek, landare saltzaile batek, “William Shakespeare” izena jarri zion berak patentatutako landare bati. Arrosa batek du izen hori. David Austin bere egileak. Mundu osoan ezaguna den muintegi bat du eta landare berrien sorkuntzan garai bateko arrosen estiloa lantzen du, batik bat.
Idazle handiaren izena daraman arrosa beste bi arrosen arteko nahasketa edo hibridaziotik sortua da, “The Squire” eta “Mary Rose” ditu guraso. 1987an jaio zen eta harrez gero makina bat izkina bereganatuak ditu, baratzetan, bihotzetan, lore sortetan, sudurretan... Arrosa modernoa izateko lurrin gozo izugarria du, arrosa zaharretan ospetsuena zen Damaskoko arrosa mitikoaren usaina duela diote adituek.
Gaur egun hauxe da landare berrietan topatzen zailena zaigun ezaugarria, usaina. Kolore nahasketa erakargarriak, lore handiak, forma ikusgarriak eta begietarako soilik pentsatzen duen gizarte honek barra-barra erosiko dituen landareak besterik ez dituzte buruan sortzaile-saltzaileek.
Usaimenaz gain beste zentzumenak ere biltzeko asmoa bazuen kaskoan “William Shakespeare” arrosa berri honen egileak. Ikusmenerako, korola bikoitzeko petaloak gorriminetik abiatu eta gorrindol edo purpurara mudatzen dira; gorrimin bizi edo ilunetan dotoreena dela diote. Ukimenerako, belusezko petaloak ditu. Dastatzeko aukerarik ez dut izan, hurrengo batean esango dizut...
Gaitzei aurre egiteko ikaragarrizko kemena duen arrosa da hau eta, beraz, gure isuri atlantikoko lurretarako aproposa. Ikusi nahi duenak, bere izena daraman idazle sonatuaren jaiotetxera hurbildu besterik ez du, Ingalaterrako Stratford-upon-Avoneko Henley kalera, hantxe dago arrosa honen sail eder bat. Sortzaile-saltzaileak jarria. Ez dakit, publizitatea, propaganda, ala biak.
En la nostra latitud la suor de la major part de les plantes es mou a la primavera, i en aquesta època gaudirem de les grans floracions. Les flors són el símbol de la bellesa: per a veure, per a fer olor... I per a provar? Has menjat alguna flor? Segur que sí.
Qui no ha... [+]
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
M'he posat una mica més tranquil·la el dia en què la nit s'ha fet més llarga que el dia clar i m'alegro que estiguem sis mesos així. No puc negar que l'estiu ha estat bell, però fa olor millor a la tardor. A les plantes els fa “guixos” amb l'arribada de la tardor. Les hores... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]
El seu parent és l'El-Belar (Papaver somniferum), però en comparació amb ell, és la Michoneta (Papaver Rhoeas). La rosella és molt coneguda; també se'l coneix com “urdemutur” i “urdamutur”. En arribar la primavera, la terra s'enrojola cada any. També reviu el rubor... [+]