S'escolta un gran baluern per la molla exterior de Pasaia. En què consisteix el projecte?

Li has anomenat projecte, però no existeix cap projecte en si mateix. El que existeix en l'actualitat és un Pla que l'Autoritat Portuària ha de realitzar obligatòriament i que es denomina Pla Director d'Infraestructures. En aquest sentit, l'Autoritat ha de determinar la ubicació del port, les necessitats d'infraestructures i la seva economia. Aquí s'esmenta la molla exterior, dins d'aquest Pla Director. És a dir, l'únic que ha aparegut en el port exterior són els dibuixos, els dissenys, no és més que una proposta dins d'aquest pla de guia.

L'Autoritat Portuària està tramitant ara a Madrid l'estudi ambiental d'aquest pla director. Precisament, arran d'aquesta anàlisi ha arribat l'informe elaborat pel Ministeri d'Espanya, que s'ha mostrat tan rotund amb aquest Pla Director, i en concret amb la idea del port exterior. El Ministeri veu greus problemes al port exterior i no són els únics, també el va posar en dubte el Departament de Medi Ambient del Govern Basc, que a més d'un impacte mediambiental excessiu, no veu suficients proves perquè fos viable econòmicament.

En l'informe es demana analitzar alternatives com l'atenció i millora del port actual, alguna cosa que l'Autoritat no ha tingut en compte per a res.

Qui té l'última paraula en aquest assumpte?

Si el Ministeri de Medi Ambient espanyol diu que és insostenible, se suspendria. Però ara no s'està tramitant el port exterior, sinó el Pla Director d'Infraestructures. Per tant, el Ministeri de Medi Ambient dictaminarà sobre aquest pla i les modificacions que es produeixin sobre el mateix seran les que s'estableixin sobre aquest tema. Què no passa l'examen del Ministeri? Molles exteriors. Per tant, haurà de canviar aquesta idea i analitzar les alternatives, ja sigui la renovació de la molla interior, la plataforma logística de Lezo, o la col·laboració amb el port de Bilbao… Però alguna vegada caldrà aprovar el pla de l'una o l'altra manera, ja que l'Autoritat Portuària no pot avançar sense aquest pla.

Quin termini tenen?

L'Autoritat i el Ministeri treballen conjuntament. Han de tirar endavant la Memòria Ambiental, una altra de les tramitacions que estableix la llei. Perquè aquesta memòria tiri endavant, l'Autoritat ha de respondre a totes les al·legacions i tenir en compte que van ser milers, la majoria contràries a la molla exterior. Aquesta memòria analitzarà com l'Autoritat ha elaborat l'Informe de Sostenibilitat Ambiental i quins són els impactes més significatius sobre el medi ambient. Finalment, també recollirà les modificacions necessàries en el Pla Director. Trigarà molt.

El Ministeri els va exigir estudis rigorosos sobre l'afecció d'aquesta molla exterior sobre els diferents hàbitats marins, així com sobre les molèsties que el trànsit pogués causar als cetacis, entre altres. Respondre a tot això no és gens fàcil.

També han d'estudiar la millora de la molla interior…

Això és el que més m'interessa. Al cap i a la fi, la situació d'avui no la vol ningú, ni tan sols els que vivim aquí. Sabem que la qualitat de vida és dolenta, però també és cert que no es pren cap compte. Se'ns diu que el port i la ciutat són incompatibles, però mai l'han intentat. Aquí hi ha molta feina per fer.

Entre les alternatives sol·licitades pel Ministeri de Medi Ambient, també es troba la millora del port d'avui perquè sigui compatible amb les ciutats de la zona. Per tant, l'examen haurà de ser realitzat amb èxit.

Què diu de la renovació interior?

Crec que és possible. En molts ports s'apliquen bones pràctiques mediambientals. Pot ser que, una vegada realitzada la prova, sorgeixin impediments que no es veuen en altres llocs, no sé, però almenys aquesta prova caldrà fer-la.

D'altra banda, existeix una gran incertesa sobre el funcionament del port. Els ports són en realitat zones de descàrrega de càrrega i això és el que dona els diners. Aquí veuràs una altra cosa, i els números també ho demostren, que aquest port s'utilitza com a magatzem de diverses empreses. La descàrrega de ferralla i similars es realitza durant mesos, i aquestes pràctiques són precisament les que originen problemes, aquests gegantescos munts de ferralla que no estan ni tapats ni recollits. La pols que desprenen mentre són allí, és arrossegat pel vent cap al nucli urbà.

El sistema de descàrrega de càrregues també sap quan són, no se'ls ha imposat cap mesura per a evitar el mal que causen… Com justifica l'expulsió d'aquest desastre? I és curiós, perquè en aquest pla director d'Infraestructures es diu que quan la molla surti fora, llavors sí, llavors tindran en compte un munt de mesures… Bueno, i per què no comencen des d'avui?

Els ajuntaments no tenen capacitat per a això?

L'autoritat té un consell d'administració. En el mateix es troben el Govern Basc, el Ministeri de Foment espanyol, els sindicats i els ajuntaments. Per tant, en els fòrums de decisió ja han veu i alguna cosa a dir. Per descomptat, les coses canvien molt segons quina força política mani.

D'altra banda, l'Autoritat gestiona el port, però els terrenys són del municipi i els ajuntaments també tenen competències en això. Les empreses que es trobin en port necessiten autorització municipal per a actuar. I no sé per què, potser perquè al port no li interessa donar a conèixer aquest permís, però jo diria que la majoria de les empreses no tenen llicència municipal. En el cas que alguna vegada se'ls hagi anat l'ajuntament s'han negat o han al·legat que amb la concessió del port és suficient. És trist, però si no es gestionen aquestes llicències no es poden aplicar mesures correctores.

Què fotria la molla de l'Exterior?

Per a construir la molla fora, no tocaran la muntanya. Això és impossible. Bé, no és més que un túnel, diuen. Però hauran d'explicar com faran la plataforma i la resta sense tocar la muntanya… Per màgia? Es planteja la construcció d'una infraestructura adossada als penya-segats marins. El mont Jaizkibel és una zona protegida per Europa, però això no serà tocat. La protecció comença en l'actualitat per sobre dels zero metres. Aquesta plataforma, perquè no sigui empassada per la mar, haurà de construir-se a partir d'aquí, a la part alta de la muntanya.

A més, qualsevol persona que s'hagi acostat als penya-segats sap que els penya-segats són espais molt dinàmics, que l'erosió és contínua, que creixen les plantes, que cauen pedres… Per tant, si no es vol que la plataforma es deteriori, caldrà mantenir aquest talús. No tocaran aquesta muntanya? Molt és a dir.

D'altra banda, el penya-segat, com bé indica el seu nom, és un espai lligat a la mar, si li col·loques davant una plataforma de 100 hectàrees, em diràs on queda aquesta relació amb la mar. Quant al fons de la mar, la vida en la zona ocupada per la plataforma desapareixerà.

El litoral de Jaizkibel és la zona verge més llarga i més extensa de la costa basca (15 quilòmetres). Igual que els falcons o els saizuris, moltes dels ocells rapaços que estan protegides allí nien perquè no hi ha agressions, ni impactes, ni edificacions… Si canvien les condicions, aquesta riquesa desapareixeria. Tot això, únicament amb les obres de construcció.

Després, el soroll, la contaminació que suposa la pròpia activitat. Que li cridin com vulguin, però això és voler introduir un espai industrial en un espai natural. D'altra banda, es pretén portar als dièsels, el petroli, els tancs, aquest tipus de mercaderies. Tots sabem el risc que suposa el seu transport.

Què hauria de tenir el mont Jaizkibel i quina protecció hauria de tenir la zona?

El mont Jaizkibel forma part de la Xarxa Europea Natura 2000 des de l'any 2004 i ha de comptar amb el seu corresponent pla de gestió. El document està escrit, va tenir un procés de participació, se li van fer aportacions d'aquí i d'allà, però encara no s'ha aprovat. Aquest procés està parat.

Què significa això, que segueix sense protecció?

No. Gràcies a això, la molla exterior no ha tirat endavant, i probablement no el fa, ja que es tracta d'una zona protegida.

La Xarxa Natura 2000 té com a objectiu no sols protegir l'espai, sinó també millorar. El pla de gestió assenyala quines espècies són significatives en Jaizkibel, quins hàbitats necessiten especial cura, on cal fer un esforç extraordinari. Perquè Jaizkibel, si té alguna cosa, té un gran interès. Quant a la vegetació, hi ha moltes pinedes, però també es poden recuperar els arbres autòctons, com és el cas de les mares. I per a això es necessita un pla d'acció adequat. Desgraciadament, el document està desat en algun calaix del Govern Basc.

No té data de caducitat?

De fet, per a desembre de l'any passat ja havia d'haver estat aprovat. Aquest era el termini que havia fixat Europa, de 6 anys. El procés de participació també es va realitzar l'any passat, però el document encara no ha sortit a l'exposició pública. Aquest és el protocol, abans d'acceptar-lo, es poden fer al·legacions. Després, cal donar un temps per a rebre, respondre i acceptar les aportacions.

No li estreny Europa?

Normalment dona marge. El de Jaizkibel no és l'únic cas. No obstant això, si no surt, es pot acudir a Europa i presentar una queixa.

Què pot influir la queixa dels habitants d'aquí?

És molt important. Cal buscar una justificació per a acceptar alguna cosa que pugui tenir un impacte ambiental important. L'opinió dels vilatans és molt a tenir en compte, ja que no és el mateix que la necessitat d'això, quan tothom ho sent, quan les associacions locals també estan d'acord.

Per què tenen Jaizkibel-Ulia protecció fins al nivell zero? Per què no s'ha tingut en compte la mar?

Les zones protegides de la costa labortana tenen en compte les dues zones, són terrestres i marines, no hi ha divisions de classe zero, perquè des del punt de vista ecològic és indivisible, és el que es coneix com a intermareal. En el cas de Jaizkibel, el viceconsejero de Medi Ambient del Govern Basc ha explicat que la zona no es va incloure en la Xarxa Natura 2000 perquè no existia informació marítima. Així es va fer per falta de dades. No obstant això, en l'actualitat cada vegada hi ha més informació i sabem que l'espai marí de Jaizkibel i Ulia té els valors suficients per a accedir a la Xarxa Natura 2000.