Però no d'Harry, lector. De fet, parlaré sobre Van Rensselaer Potter (1911-2001), ja que el mes vinent d'agost es compleixen cent anys del naixement.
Començaré parlant que era especialista en bioquímica i que el seu treball va estar relacionat amb la recerca oncològica en la Facultat de Medicina de Wisconsin. A més, li devem una profunda reflexió sobre el concepte de “bioètica”. També el primer llibre d'aquesta disciplina, Bioethics: Bridge to the future (Bioètica: Un pont de futur), publicat en 1971.
En ell explica quines són les columnes sobre les quals es construeix aquest pont. En primer lloc, defineix el paper fonamental de la bioètica: vincular les ciències i les humanitats. En la seva opinió, el coneixement científic i tecnològic no són suficients en si mateixos per a la felicitat dels éssers humans, ni per al desenvolupament d'una civilització justa i duradora. Per això reivindica la necessitat d'una ecologia, d'un equilibri. Ens ofereix una visió àmplia de la bioètica, de la necessitat d'una connexió, dels éssers vius, de tots, de nosaltres i de la naturalesa.
D'altra banda, ens parla de la importància dels valors ètics. Per a ell els valors ètics i els fets biològics van units. I és en ells on radica la base de les actituds i accions a desenvolupar per la civilització actual per a fer front als problemes. Diu així: nosaltres necessitem ètica, de terra, de consum, de població... Totes elles són necessàries per a la supervivència de l'ecosistema global.
Així mateix, en la bioètica que proclama Potter, la humilitat és una virtut bàsica que ens porta a actuar amb responsabilitat, a aprofitar l'experiència que hi ha en el món i el coneixement que tenim. Més enllà de la disciplina acadèmica, Potter advoca per un compromís i una militància activa a favor de la vida: una manera d'afrontar els problemes dels éssers humans per a garantir la supervivència honesta de les civilitzacions i les cultures.
En qualsevol cas, el futur previst per Potter és el nostre present. Com diu aquest proverbi japonès: “Si vols conèixer el passat, mira el present, perquè és el resultat. Si vols conèixer el futur, dona un cop d'ull al present, perquè és la seva causa”.
No hem d'oblidar que continuem necessitant d'aquesta ètica global, de les paraules, de les idees i de la reflexió. En el fons, hem de desenvolupar un pensament ecològic complet perquè no ens engoleix el mode de vida actual. Per una vida més sostenible.
Antton Kurutxarri, Euskararen Erakunde Publikoko presidente ordearen hitzetan, Jean Marc Huart Bordeleko Akademiako errektore berriak euskararen gaia "ondo menderatzen du"