Què ha portat a Ezker Batua a la situació en la qual es troben? En escoltar les paraules del líder jeltzale Xabier Agirre en les Juntes Generals d'Àlaba no era –no és– fàcil creure a tots els que parlava. Especialment perquè es referia a un petit partit que no ha tingut una gran responsabilitat de govern en tota la seva història, que no ha tocat la corrupció pel que record… I sí, cal seguir amb els sons de la denúncia amb molta cura perquè les denúncies generals no colpegin a ningú de manera inadequada, confiant que el temps posi a aquests temes en el seu lloc i que, en conseqüència, es puguin jutjar millor els fets. No obstant això, no podem negar que les paraules de Xabier Agirre cobren cada dia més força a la vista del que està succeint en el si de la UE: denúncies, silencis, dimissions, expulsions…

Les acusacions concretes necessiten prudència i delicadesa, però tals fets no fan més que augmentar la concepció general de la classe política en la societat. Es pensa que hi ha gent que ha estat en les institucions durant molts anys es trontolla aquí i allà; que els diners públics afavoreix als més pròxims moltes vegades; que sovint bancs, grans empreses i molts poderosos tenen a molts polítics atrapats a les seves mans; que molts polítics gasten diners públics, que hi ha moltes misèries en projectes… Pitjor encara, és una impressió general que estem veient l'iceberg, que

és el fanfarró que vol dir… La guineu fent-se el gall. Si en el govern de Zapatero no hi hagués hagut ningú en els dos últims mandats, si en el PSOE no hagués tingut una llarga trajectòria en els últims 20 anys… però amb el seu passat, el futur que ha dibuixat no és possible, no té credibilitat. El necessari per a derrotar al PP no. Pot ser que Rubalcaba sigui el millor candidat que té el PSOE en l'actualitat, però per a derrotar a l'actual pp no n'hi ha prou amb ser el més ràpid del partit i menys per a demostrar als ciutadans que els polítics són d'una altra pasta.

El drama dels bascos és que, quan per fi ha arribat aquesta hora històrica de passar la pàgina de la violència política, només li queden Bildotso i Otso per a fer la pau a Espanya. Què millor per a canalitzar aquest últim conflicte violent? El pp o el PSOE? Raxón o Rugalcaba (perdó error tipogràfic)? En l'esquerra abertzale durant anys s'ha pensat que si es negociés amb algú es faria amb el pp, que era qui representava als poders fàctics d'Espanya. Pensem que sí, i a més no podem negar la lògica a la mentalitat, però al final va tenir la negociació més reeixida amb el PSOE de Zapatero, i no gaire. Tal com hem vist en el judici de Bateragune, aquest programa té molt a veure amb la situació que viu actualment l'esquerra abertzale.

Entre l'ambient d'optimisme que es viu en la societat basca en general, també hi ha perspectives pessimistes. Alguns d'ells són el de l'estatalisme perdedor de les últimes eleccions –perdedor, perquè només Bildu ha guanyat–. Només cal escoltar o llegir a Emilio Guevara, Carlos Gorriaran, Joseba Arregi, Gorka Maneiro per a adonar-se de la seva visió negativa. Però també hi ha visionis pessimistes entre els nacionalistes, i una d'elles és la de Txema Montero. Tal com explicava el passat cap de setmana en un article d'opinió, és pessimista la canalització del conflicte aquí, perquè creu que a Espanya venen temps molt durs des del punt de vista econòmic, i en aquests casos el poder ha de buscar sempre elements de cohesió interna: El pp utilitzaria per a això els nacionalismes perifèrics i especialment la qüestió basca.

La reflexió té sentit, i al final caldrà veure si en el si del PP predomina la visió de la dreta més dura que pot confluir amb la tesi anterior per a no canalitzar el conflicte o si aquesta dreta més moderada està en el si del PP. Al capdavant de Raxón, de moment sembla que aquesta dreta més moderada està imposant-se, també en la societat basca. A poc a poc, Rubalcaba ha començat a desfer la seva margarida, i aquí no hem vist cap petjada de solució. Aviat li tocarà el torn a Raxoi i aquí també és molt possible no veure res, almenys a primera vista. Per als ciutadans bascos no seria la pitjor actitud si s'ignoressin amb nosaltres: “Ale, mentre ho arreglareu i veniu, ens adaptarem”. Però encara tenim molt sofriment entre mans i que haurem d'arreglar-lo amb l'una o l'altra.