En referència a Zuberoa i Iparralde, aquestes són les teves paraules: “Per a establir una connexió amb el món és necessari conèixer primer qui som i en Iparralde no crec que ho sapiguem”.

Suposem que Iparralde no viu la situació que viu el Sud, la situació turística, Donostia sí, però aquí no podem controlar el turisme com al Sud. La gent ha arribat, els preus de les cases han pujat. Els càrrecs electes dirien això o una altra cosa, però la gent ha arribat legalment, la gent es fa amb els permisos. Fins que aquesta gent voti a favor o en contra passarà el temps, uns són jubilats, altres joves, no participen en la vida d'aquí. Si jo em vaig a un poble veí no participaré immediatament en la política directa, en el fons volen la pau. Aquesta gent té diners i diners i nosaltres som chipis. La costa necessita de l'interior, en la seva manera de ser, de viure en el basc, perquè hi ha gent que ha arribat a la recerca de la seva identitat. Els de l'interior sabem el que som, quina identitat tenim? S'està treballant en el Consell de Desenvolupament. Què és el cantó d'Atharratze, per exemple, en la costa?

Parla del Nord i del Sud: Es diu que si es construeix Euskal Herria, es farà pel camí de l'economia, més que pel de la cultura? Està d'acord?

Viu Zuberoa per a començar sense Hegoalde. En l'àmbit cultural han arribat diverses ajudes del Sud, també està Euskaltzaindia, que compta amb la col·laboració de Madrid, que és bàsicament la Reial Acadèmia de la Llengua. Són molt poques les estructures que cobreixen el Sud i el Nord. En 1993 era el gerent de la meva fàbrica, amb l'objectiu que el treball influís. Si a la gent se li dona treball se li porta treball i tallers, la societat ho veu. Al cap i a la fi jo no soc de PC ni de PS, no obstant això, dos terços de Maule voten a aquest costat. Si hi ha molts tallers bascos per a fer Euskal Herria, amb accionistes locals o locals, això influirà.

Gaindegia va organitzar l'any passat una taula rodona sobre economia. ARGIA va explicar en el reportatge “Una frontera... dues realitats?”.
Vostè va dir que Eduardo Zubiaurre (president d'Adegi) no coneixia la xarxa econòmica d'Iparralde...

Sí, això li vaig dir, i així no es podia treballar. Amb l'objectiu de conèixer les nostres realitats, les cambres de comerç de Sant Sebastià i Baiona han de fer un treball conjunt. S'està treballant en un projecte conjunt per al coneixement mutu entre les plantes d'Hegoalde i Iparralde. Hi ha una altra iniciativa: Construir els set. En Maule s'ha celebrat una reunió per a tractar la relació entre les plantes d'Hegoalde i Iparralde. Primer hem de conèixer-nos, veure qui som, què fem. Hi ha diferències que defensen la identitat, però cal materialitzar-la, canalitzar les coses... Hi ha un límit.