Mikel Gorrotxategi, secretari de la Comissió d'Onomàstica d'Euskaltzaindia, ens ha donat les instruccions sobre el nomenament dels ajuntaments del País Basc. Li hem preguntat per la publicació que acaba de sortir i hem tornat a l'any 1978. Acabada la dictadura, els ajuntaments van començar a oficialitzar els noms en basc. En 1979, Euskaltzaindia va publicar el primer llibre del Nomenclátor Municipal de Basc de la Vila de Bilbao. La llista de noms dels ajuntaments de 2011 té caràcter normatiu, a diferència de l'anterior. Segons ens ha dit Gorrotxategi, “no sé si la llista, la norma, la recomanació, o què era. Hem de situar-nos en el context de 1978, acabada d'acabar la dictadura, perquè Euskaltzaindia volgués donar servei a la ciutadania i als ajuntaments perquè sàpiguen com fer oficial el nom en basc de l'ajuntament”.

Alguns ajuntaments van adoptar ràpidament els noms oficials en basc, uns altres van caminar més calmats, i altres, segons Mikel Gorrotxategi, es van prendre l'assumpte amb molta calma. Aquest treball de primer cop no significa que la Comissió d'Onomàstica hagi estat parada fins a 2011. En aquests 30 anys, els ajuntaments han continuat fent les seves peticions, és a dir, quan han tingut dubtes sobre el nom en basc del seu ajuntament, han arribat a Euskaltzaindia gràcies a un conveni amb EUDEL. Euskaltzaindia analitza la petició i dona la seva opinió. L'Ajuntament podrà aprovar la proposta d'acadèmia o no. El que succeeix sovint és que el propi ajuntament exigeixi més informació, és a dir, que es continuï analitzant l'origen del nom d'aquest poble, abans de prendre una decisió definitiva. Molts pobles de la Comunitat Autònoma del País Basc han realitzat aquest tipus de sol·licituds al llarg d'aquests anys. En el cas de Navarra, a causa de la distribució de les zones lingüístiques, el propi Govern de Navarra va sol·licitar a Euskaltzaindia la revisió dels noms en basc de tots els ajuntaments. Com diu Gorrotxategi, en aquests 30 anys el nomenclátor ha estat viu.

En funció de què canvia l'acadèmia els noms municipals? Tal com ho han escrit els escriptors bascos, com ho pronuncia la gent i què apareix en els documents, la condició és que l'escriptura en basca sigui correcta i tradicional. Una altra cosa és que, encara que estiguin ben escrits, per exemple, quan cal triar un dels dos noms, és a dir, utilitzar Mondragón o Mondragón. En aquests casos, Euskaltzaindia es fixa en l'èxit que cada nom té entre la ciutadania.

No a Peralta i en Villabuena si?

El nomenclátor s'ha publicat renovat, entre altres coses perquè el de 1979 ha quedat obsolet. Per exemple, al llarg dels anys s'han pres moltes decisions relatives a l'escriptura, i aquestes normes han entrat en vigor en la denominació dels ajuntaments de 2011. Aquests són petits canvis per a la vista del ciutadà. Li preguntem a Gorrotxategi quins han estat els canvis més importants per a ell. Un dels més cridaners ha estat el d'Artajona, que abans era Artajona. No obstant això, no ha oblidat els neologismes. S'han descartat alguns noms de poble inventats en el seu moment, com Kapanaga, Uriona (Villabuena, que més tard esmentarem), Erripazuloaga... De totes maneres, els noms inventats no s'han obviat sistemàticament i un exemple d'això és el nom de Peralta. És una traducció realitzada a la fi del segle XIX, però arrelada i acceptada íntegrament. Gorrotxategi ha recordat que hi ha gent que es queixa que s'utilitzen noms inventats en basc, i a continuació ens ha explicat com ocorre amb el castellà. A Rioja Alabesa, les autoritats locals de Villaescuerna havien demanat al governador civil que canviés de nom, ja que els veïns es burlaven d'ell per aquest nom. El poble va ser canviat de nom i ara és Villabuena d'Àlaba. Un altre exemple, el de Madrid: Barraques de la Serra. Pel que sembla, un bisbe pertanyia a aquest poble i no era molt elegant dir que el bisbe havia nascut en les “cabanyes de la Serra”. En 1960 li van donar el nom de Soto del Real. En aquests dos exemples en castellà, es diu que ningú ha demanat que es recuperi el nom original.