The Blot. Tom Neely 2007
182 pàgines en blanc i negre.

La taca de Tinta Negra és el The blot que dona nom al còmic –perdoni, a la “novel·la gràfica”–. La boira que genera malestar embruta els racons i envaeix els carrers i l'interior de les persones.

Els personatges que apareixen en aquesta muda història en blanc i negre ens transporten a les dècades de 1930 a través de les primes i llargues figures que ens recorden a l'Olivia de Popeye, els caps rodons i els ulls negres en forma d'oval. La desproporció de cames, braços i cossos, i els gestos ingenus dels personatges, en un principi, donen un toc ingenu al còmic, que xoca amb l'amargor de la història, després d'uns pocs episodis d'aterratge, des del moment en què la taca negra s'ensenyoreix del protagonista. El protagonista del llibre, un jove sense nom, sortirà al carrer un dimarts (no sabem si la referència al dia per part de les lletres més úniques del llibre oculta alguna metàfora) i aviat s'adonarà que aquest dia no serà com els altres. Una taca li perseguirà per la ciutat sense nom i no li deixarà dormir a la nit. Es barallaran sense problemes fins que la taca li robi la identitat al jove. La narració adopta un to surrealista, absurd i esperpèntic, sovint pertorbador.

Tom Neely (Texas, els EUA, 1975) ha utilitzat molt poc color en la seva primera “novel·la gràfica”, com ocorre en la majoria de les novel·les gràfiques (1). Només cap al final apareixen uns tocs vermells i verds per a dibuixar dues escenes molt diferents. D'una banda, quan el protagonista es colpeja a si mateix, que és l'escena més violenta del llibre; i, per un altre, l'episodi del llimoner verd que es pot considerar un símbol d'esperança. (Tranquil, perquè no he descobert el final)

(1) Quina mania estic prenent aquest terme!