Els cadàvers congelats dels quatre homes van ser trobats el passat 10 de febrer en una zona rural. Els tres bascos eren pastors, John B. Laxague, Pete Erramouspe i Bertrand Indiano, i el quart, Harry Cambron, era anglosaxó. Segons l'informe del doctor Dick Morrison, quatre homes van rebre diversos trets i Erramouspe s'havia llevat el bigoti del cap.

Laxague tenia 36 anys, estava casat i tenia dos fills; Erramouspe, de 45 anys, també estava casat i tenia dos fills; i Indiano, de 36, era solter. Segons els diaris de l'època, es van oferir 15.000 dòlars en concepte d'honoraris per a qui atropellés a l'assassí, entre ells els 2.500 dòlars de la senyora Laxague i els 2.500 de la senyora Erramouspe.

Després de nombroses hipòtesis i especulacions, es va concloure que la família indi-americana Shoshone havia matat als quatre homes. Un grup d'homes es va reunir i es va llançar a la cerca de la família Shoshone durant el cru hivern. Després d'un parell d'hores de baralla després de trobar a la família, van ser assassinats vuit dels dotze membres de la família, tots menys quatre nens. A l'altre costat de la batalla va haver-hi un mort.

Entre finals de gener i març de 1911, Ren Evening Gazette, Humboldt Star, Nevada State Journal i altres periòdics van oferir la portada a l'esdeveniment. Quant als bascos, els periòdics van assenyalar que els morts eren tres bascos d'Iparralde, que exercien de pastors i eren bons ciutadans, dels quals pagaven els impostos honradament.

Quatre amplis treballs han rebut l'esdeveniment de 1911: Llibre Frozen Grass escrit per Kenneth Scott en 1960; The Indian Massacre of 1911 at Little High Rock Canyon, publicat per Effie Bufona Mack en 1968; Dayton O. The Last Free Man publicat per Hyde: The True Story Behind the Massacre of Shoshone Mike and His Bàndol of Indians in 1911; i de moment l'última és Shoshone Mike de Frank Bergon, publicat en 1987 –i reeditat en 1989 i 1994–. A més dels diaris de llavors, també s'han escrit nombrosos articles, però en general no parlen molt dels tres bascos.

La majoria de les persones entrevistades en Surprise Valley només coneixen a Frozen Grass. Els primers capítols parlen dels bascos que llavors anaven molt d'Espanya als Estats Units i que els bascos d'Espanya i França eren bons pastors. Scott explica com es va produir la tragèdia, una versió que es repeteix en la majoria dels articles i treballs: La família Shoshone, en ple hivern, va veure al bestiar i se li va ocórrer matar-lo per a sadollar el seu apetit. Poc després, van veure acostar-se a Indiano. L'endemà van arribar al lloc Indiano i altres tres homes. Els Shoshon van pensar que els quatre homes anaven a castigar la seva família per matar al seu bestiar. Creient això, van disparar i van matar als quatre.

The Indian Massacre i The Last Free Man

El llibre de Mack ofereix algunes explicacions generals sobre el món dels pastors, però no tant com Scott. En general, els bascos tenen menys presència que en el cas de Scott i dona la mateixa versió per a explicar els assassinats. En canvi, Hyde utilitza altres arguments: Subratlla les destrosses provocades en el camp pels emigrants a Amèrica, i culpa als bascos. En la seva opinió, Mike, el líder de la família Shoshone, odiava als pastors bascos per haver assetjat sexualment a les seves filles. Hyde esmenta també l'enfrontament entre els cowboys i els pastors. No és l'únic autor el que recull aquest conflicte, però si el que el compta amb la major profunditat. Segons l'autor, els cowboys van haver de limitar el territori perquè les ovelles no entressin en ell, però els pastors van fer cas omís i els Shoshon es van implicar. Hyde va més enllà i assenyala que la brutal i crua resposta de la família indi-americana va tenir com a conseqüència l'actitud insultant dels bascos cap a les seves filles.

Els historiadors no es posen d'acord a l'hora de determinar la grandària de la disputa entre els vaquers i els pastors. Està comprovat que va haver-hi conflicte, però no que s'hagin insultat a les dones de la família Shoshone. Així ho destaca l'autor basc-americà Frank Bergon. Encara que el títol del llibre de l'historiador Hyde (The True Story…) reivindica que la versió real és seva, Bergón creu que Hyde es basa en la pura especulació, no en les dades reals. En 1977, l'historiador basc-americà Richard Wayne Etulain va dir que seria interessant veure si un autor basc, com va fer Hyde, les paraules que es van pronunciar al carrer sobre els pastors bascos en aquella època, podrien ser veritables, tenint en compte quina era la consciència ètnica en les dècades de 1960 i 1970. Fa un any també intentem posar-nos en contacte amb Hyde per a aclarir-lo. Encara que en un principi es va mostrar disposada a contestar, des que li enviem les preguntes no hem tingut notícies seves.

La mentalitat del Vell Oest

Després de deu anys de recerca, Frank Bergon va escriure la seva novel·la i en ella s'ofereix el retrat més complet dels bascos. Malgrat la polèmica entre els cowboys i els pastors, l'autor aposta per la versió que presenten Scott i Mack. Bergón reivindica que aquest episodi dolorós i deplorable de la història americana és conseqüència de l'herència de la mentalitat del Vell Oest. En l'època dels avions i els automòbils, la mentalitat d'Old West encara continua viva en la societat i per això la família Shoshone va pensar que s'anaven a penjar per matar bestiar, sense judici, perquè eren indis.

En la novel·la de Bergón es dona veu a personatges com Jean Erramouspe. Jean és un personatge de ficció, fill del pastor Pete Erramouspe. A través d'ell, Bergón aborda diversos temes relacionats amb la comunitat basca en Far West: la identitat dels bascos, la dura experiència dels pastors bascos a Occident i els problemes d'integració i assimilació. Al cap i a la fi, recull la crua realitat que els bascos han viscut allí, fugint de la fotografia romàntica.

Bergón també aborda una qüestió que no s'esmenta en
altres llibres i articles: per què no hi havia bascos en el partit que va ser després de la família Shoshone? A partir de les paraules de George Laxague, el fill major de Laxague mort, en el llibre de Bergón s'afirma que no volien als bascos en aquell grup. En la veu d'un altre personatge basc de ficció es deixa clar que el partit es va completar perquè entre els morts hi havia un anglosaxó, no per la resta. Mistress Laxague, una de les seves filles majors, Harrington, no està d'acord amb el que diu Bergón. En la seva opinió, no va existir cap discriminació entre els bascos. No obstant això, ha explicat que, comptant a la seva mare, les famílies basques van haver de pagar totes les despeses d'aquest partit i que el compte del bar va ser molt més alta del que van haver de pagar com recompensa.

Els basc-americans Joxe Mallea-Olaetxe i Nancy Zubiry també han citat en els seus escrits el succeït en 1911, així com Asun Garikano al País Basc de Far West. A pesar que aquests autors han rebut de manera concisa els fets, han posat el focus en els bascos. Per exemple, Mallea-Olaetxe ofereix informació detallada sobre els tres bascos atrapats per la tragèdia (Argia, número 1.337). Entre altres raons, argumenta que els participants en el partit tenien gana de diners i que els bascos van ser exclosos de la partida per ser immigrants.

El succeït ha estat a través dels participants del partit, les famílies dels morts i els amics de Surprise Valley, però el que es conta no sempre és la mateixa història. Mai sabrem la veritat. Tampoc sabem si els quatre homes van ser assassinats pels indis o pels cowboys. Més que indis, alguns diuen que van ser vaquers, entre ells l'historiador de Nevada Phillip Earl. Bergón creu que van ser indis, però la imatge romàntica que s'ha creat a partir dels indis en les últimes dècades ens impedeix imaginar als indis fent aquestes coses. Així, Bergón diu que els que al·leguen que van ser cowboys defensarien que van ser indis en 1911. És a dir, que cada època incideix en la concepció i el pensament de la societat.

Tot això sembla ser l'argument d'una pel·lícula de Far West, i per això, molts van mostrar el seu desig que l'incident es convertís en una pel·lícula. També van escriure un esborrany del guió, basat en la novel·la de Bergón, però en veure que la pel·lícula Gerónimo, sobre l'indi del mateix nom, no va tenir èxit, van rebutjar l'opció. Cent anys després, en Surprise Valley, joves i vells coneixen la tragèdia, encara que no l'han portat a la pantalla gran. També està bé que els euskaldunes ho coneguin, com a mostra del que la diàspora basca va viure en el seu moment i dels seus prejudicis cap a ella.