T'han nomenat diputat general amb 23 vots. Creu que amb aquest suport estareu en condicions de satisfer els vostres objectius? Podreu portar el canvi a Guipúscoa?

Sí, jo crec que sí en gran part. Una altra cosa serà la necessitat de negociar amb altres partits per a aconseguir els nostres objectius, això és imprescindible. Però això és el que ocorre en la Diputació Foral de Guipúscoa i també en la de Bizkaia, tenim uns resultats similars: nosaltres 23 i en Bizkaia 22, per la qual cosa hem de negociar per a complir els objectius.

Per què no han arribat encara a un acord de Govern amb Aralar?

Nosaltres els vam fer una proposta per a participar en la taula de les Juntes Generals i també en el Govern. En principi estàvem d'acord les dues parts, s'ha complert el de la taula. Els nostres projectes són molt semblants als de la governació i en els pròxims dies, en el procés de conformació del govern, tornarem a parlar amb ells.

Amb el PNB i el PSE teniu la intenció d'arribar a acords puntuals, sobretot amb el PNB...

Perquè és la segona força, amb lògica.

A què estan disposats a renunciar per a arribar a aquests acords puntuals i què no és negociable?

Això caldrà veure-ho en cada tema. Veurem fins a on cadascun pot portar la negociació i per on no es pot moure, però no és una negociació de principis, sinó basada en temes concrets.

I quant als principis?

Som abertzales, som independentistes, som sobiranistes i som d'esquerres. Aquests són els nostres principis. Però no posarem la independència damunt de la taula en el moment de canviar la fiscalitat, hem de tenir flexibilitat en això.

Quant al funcionament, què canviarà en la Diputació amb Bildu?

D'una banda, reduirem el Govern, això ho hem dit una vegada i una altra. I d'altra banda, pel que fa a la funcionalitat, volem garantir la nostra participació. Per a això, organitzarem taules sectorials per a tractar els temes, en les quals prendrem algunes decisions i les portarem a les Juntes Generals. Les Juntes Generals decidiran sobre la seva conveniència: Si surt l'ordre de les Juntes Generals, nosaltres la gestionarem. Aquest és el principal canvi. Això i la composició del Govern.

Han dit que posaran en marxa una Norma Foral de participació.

Existeix una Norma Foral de participació. La modificarem, l'ampliarem i encara l'especificarem; i la posarem en marxa.

El diputat general baixarà el seu sou?

No sé quin és el sou del diputat general, però sí, tenim un plantejament sobre aquest tema. No obstant això, li asseguro que no sé quin és el meu salari, no li pregunto.

Quines conseqüències haurien de treure les esquerra sobiranistes del moviment M-15?

El M-15 és un moviment d'opinió contrària a la situació actual. A Euskal Herria hi ha un moviment d'opinió contrari a la situació actual, des de fa molt temps, i jo crec que els abertzales d'esquerres han donat una formació política a aquest empipament.

Els partits de l'oposició s'han mostrat disposats a defensar els denominats “projectes estratègics”. Com respondrà la Diputació a les possibles majories absolutes de l'oposició en les Juntes Generals?

La Diputació no pot oposar-se al que decideixin les Juntes Generals. Nosaltres som executius, però a Guipúscoa el parlament són les Juntes Generals. Una altra cosa que cal saber és que quan es parla d'aquestes grans infraestructures, per exemple, aquesta infraestructura de la molla exterior de Pasaia no es farà, però no perquè nosaltres ho diem, perquè el Govern d'Espanya també ha dit que no té suport, ni mediambiental ni econòmic, per la qual cosa nosaltres no imposarem això. El Govern d'Espanya ja ha anunciat que no té previst obrir l'aeroport d'Hondarribia. I quant a la moratòria que nosaltres proposem amb la incineradora, jo crec que es poden arribar a molts consensos, fins i tot en les Juntes Generals.

El president de l'Autoritat Portuària de Pasaia acaba de dir que l'informe de sostenibilitat ambiental avança i que es va a bona marxa…

Té un problema amb el Govern d'Espanya.

Quant a la incineradora, la Diputació anterior va signar una sèrie de compromisos i contractes amb els bancs, així com nombroses obres adjudicades. Heu estudiat a què us vinculen?

Sí, però el cost d'aquesta moratòria caldrà negociar amb els bancs. Perquè no sols tenim aquesta relació amb els bancs, tenim una relació molt estreta en molts altres temes, i hi ha una via per a negociar. El que a nosaltres ens interessa en aquest cas, en altres casos els interessarà als bancs.

En Usurbil, el referèndum de porta a porta es va establir una vegada establert el sistema, perquè la gent pogués veure quins models hi havia.

No imposarem ni el porta a porta ni el cinquè contenidor ni la incineradora. Nosaltres amb aquesta moratòria pretenem obrir un procés basat en el debat públic, i després de donar tota la informació, després de desenvolupar aquest debat social, preguntarem al poble. El que digui el poble és el que tirarem endavant.

Dins de Bildu hi ha sectors d'alguns partits que tenen una opinió diferent de les infraestructures, com poden influir en les decisions?

El referèndum no el farem dins de Bildu, el referèndum el farem a Guipúscoa i tots els guipuscoans votarem.

Han anunciat que posaran a la Diputació al servei del procés de pau i de la normalització política. Quina serà la prioritat en aquest àmbit?

La nostra prioritat és anar d'acord i no en contra dels avanços que s'estan donant en la societat basca entre els agents polítics i socials. Per tant, totes les eines polítiques que tenim les secundarem en aquest procés.

En la seva intervenció en les Juntes Generals va esmentar la necessitat de treballar amb les “diferents cares” del conflicte. Vist el posicionament de les associacions de víctimes o el pp a l'arribada de Bildu a les institucions, què hauria de fer la Diputació per a bastir ponts?

Amb el pas del temps, i segons avancin els esdeveniments, també hauran de fer una ciavoga i canviar d'actitud. Aquí les coses no ocorren en va, i el que ocorrerà... Estic segur que això els mourà a canviar la seva actual posició d'intrantsigencia.

El canvi d'actitud és a les seves mans. Però què pot estar en mans de la Diputació?

Nosaltres no podem fer canviar la posició de l'altre. Defensarem la nostra postura amb total flexibilitat i esperem que les que estan instal·lades en la intrantsigencia canviïn la seva postura, aquí ens trobaran.

Què li sembla el paper que està jugant el partit socialista en el procés de pau?

Dins del Partit Socialista hi ha diferents posicions, algunes estan mostrant més desconfiança que unes altres. Però en aquest moment hi ha molts dissimulació i encara no s'han publicat les posicions reals.

Els mitjans de comunicació no públics en basc van fer una petició perquè les institucions poguessin donar més suport i subvencionar més. Quin serà la postura de la Diputació en aquest sentit?

La nostra actitud cap al basc és ben coneguda: a favor de l'ajuda. No hem començat a parlar de números; un dia abans vam estar amb els agents de l'activitat cultural basca i hem obert un procés per a recollir informació, conèixer les prioritats i poder respondre a això en la mesura que sigui possible.

Les Juntes Generals van decidir destinar el 15% de la publicitat a aquests mitjans, però aquests van demanar més implicació a la llum de la realitat sociolingüística de Guipúscoa. Fins a on estaria disposada la Diputació per a ajudar-ho?

Per a parlar d'aquest tema haurem de reunir-nos amb aquests mitjans de comunicació. Nosaltres no hem començat a parlar de diners, sinó de la nostra actitud i filosofia. Ara parlarem dels diners i per a això ens reunirem.

Patxi López té previst reunir-se al juliol amb els diputats generals per a parlar de la reforma fiscal, que afecta 24.000 euros. Vostè ha dit que l'harmonització fiscal hauria de decidir-se en el Parlament Basc. Què porta a aquesta reunió en la carpeta?

Ens alegrem que Patxi López vingui a les posicions que nosaltres hem defensat fins ara. Fins ara només nosaltres hem parlat de la reforma de la política fiscal i alguns ens han desqualificat per això. Fa una o dues setmanes que Patxi López ha dit el mateix, que ha fet propostes per a defensar les posicions que nosaltres hem defensat. A aquesta taula portarem el que hem defensat: d'una banda, que cal canviar la fiscalitat, i per un altre, que l'harmonització hauria d'estar en un parlament democràtic i no en l'OCT, que és l'Òrgan de Cooperació Tributària, és a dir, els tres diputats i el lehendakari.

Ho ha fet Guipúscoa Aurrera?

No exagerem. Nosaltres hem dit que el model de Guipúscoa Aurrera no és el nostre model. Que no volem que un lobby privat prengui decisions per a Guipúscoa. Les decisions seran preses per les Juntes Generals i la Diputació, perquè nosaltres representem l'opinió dels guipuscoans i guipuscoanes. Guipúscoa Aurrera no és el representant dels guipuscoans i no pot ser un govern que es mogui a l'ombra.

En el vostre programa es proposen una sèrie de mesures que afecten directament el món empresarial. Us heu posat en contacte amb els representants dels empresaris per a conèixer la seva opinió? Heu posat el termòmetre?

Ens vam posar en contacte durant la campanya amb Adegi, i ens van dir que el seu criteri era no reunir-nos amb els partits fins que les institucions es constitueixin; el seu costum durant 35 anys ha estat no reunir-nos amb els partits, sinó amb les institucions. Acabem d'arribar per primera vegada a aquesta casa i encara no hem fet més que converses. De seguida començarem la marxa de treball i sí, tenim la intenció de reunir-nos amb Adegi.

Davant els qui parlen del “bloqueig” de Guipúscoa, vostès estan llançant un missatge de tranquil·litat.

Les coses poden canviar de manera natural, sense cap mena d'alarmisme i per a la tranquil·litat de la gent. Per què el canvi ha de ser dolent o intimidatori? Per què cal espantar a la gent si es duu a terme el canvi que ens demana la societat? No som una elit que decideix fer el canvi, som representants de la societat i la societat ha demanat aquest canvi, per això som aquí. Llavors demanem tranquil·litat amb tota naturalitat.