Aquesta revista no compta amb una secció esportiva –tret que vostè consideri la polèmica política com a esport popular– i gràcies, perquè si la redacció d'Argia hagués tingut molts dubtes per a decidir on classificar aquest article, vol parlar d'un esdeveniment que ha organitzat l'euskaltegi Bilbo Zaharra i que té tant de literatura com de marató. El teatre Arriaga de Bilbao acollirà la lectura de la novel·la Hamaika pauso, de Ramón Saizarbitoria, que arrencarà a les vuit del matí i acabarà a les vuit de la tarda. Sense interrupcions. Dotze hores per a la literatura, per a comptar en veu alta entre amics (molts) la història protagonitzada per Iñaki Abaitua i Daniel Zabalegi.

Pedro Alberdi ha estat l'encarregat d'embastar els fils de la iniciativa. A més de ser professor de l'euskaltegi, és responsable del Bilbo Zaharra Fòrum: en el marc d'aquest projecte de conferències i taules rodones va sorgir fa quatre anys la idea de donar lectura pública, en veu alta i sense interrupció a un llibre basc. La inspiració provenia de Madrid, ja que en el Cercle de Belles Arts des de 1996 es llegeix cada any el Quixot de Miguel de Cervantes, potser el més clàssic dels clàssics de la literatura espanyola. Per tant, en aquesta primera sessió van triar la que podria ser la més clàssica dels clàssics bascos, Gero d'Axular. I va donar a conèixer, com a testimoni d'aquesta mateixa revista, que Ur Apalategi va escriure en la columna Ttakun (h)errenka, res més conèixer la lectura (Argia, núm. 2.139): “Perdó als organitzadors però no puc estar callat; la notícia m'ha tallat l'alè. Només vull recordar que el nostre famós Gero és la petjada –o ferides– més viva en basca que ens ha deixat la contrareforma catòlica. És a dir, primer no és una obra literària per vocació. En segon lloc, que és una mostra d'un moviment ideològic que va jugar un paper almenys controvertit en la nostra història popular –Axular passa probablement per la crema massiva de bruixes que va veure amb els seus propis ulls i que actua com a defensor del més estricte ordre catòlic–. En tercer lloc, que la visió desoladora de l'ésser humà –tot és pecat i és millor que la posis en el camí directe com més aviat millor si no vols assaborir el foc de l'infern, en resum– ens el presenta amb un to inmoralizante. Finalment, el contingut del llibre fa que, a pesar que el basc estigui escrit en un nivell immillorable, la lectura no es pugui tolerar, excepte en dosis homeopàtiques. La nostra literatura és massa nova per a tenir un antic equivalent al Quixot”.

Però, pel que s'ha dit en l'article, la sang no s'havia espatllat. Al contrari: cada any van decidir llegir un llibre diferent, al contrari que a Madrid. I l'elecció de la novel·la de Saizarbitoria per a la lectura d'enguany té a veure amb l'opinió d'Apalategi, que va proposar Hamaika pauso llegir-ho.

També amb l'objectiu de suscitar el debat

En la segona edició, que se celebrarà en 2009, es farà un salt d'uns 150 anys i la lectura serà a càrrec de Peru Abarka de Juan Antonio Mogel. Segons Pedro Alberdi, el relat del savi baserritarra i de l'arrogant llista de carrers que va ser triat per ser considerat “la primera novel·la de la literatura basca”. Però els clàssics bascos tenen un toc que no es ressalta tant en altres literatures, com la dels sotanos, l'encens, el seminari. La literatura basca ha estat molt lligada a la religió i per això, segons Alberdi, han recorregut a escriptors que ens queden més a prop en el temps.

“XX. Una vegada en el segle XV, hi ha una gran varietat”, diu el responsable del Fòrum Bilbao La Vella. Després d'un llarg recorregut dels ulls en les prestatgeries del segle passat, l'any passat van decidir llevar-li la pols al Nen dels braços de Jon Mirande. No sols no ho van llevar, sinó que també es van tornar a aixecar una miqueta les pólvores amb les paraules de Bernardo Atxaga sobre Miranda abans de la lectura. L'any passat Atxaga va dir en una d'aquestes conferències que el tema principal de la història no és l'amor que el protagonista sent pel nen, “sinó la violència amb la societat, amb tots els altres. De forma molt agressiva, Miranda vol dir que aquesta societat és rebutjable”. Va definir la novel·la de Mirande amb les paraules “Pederàstia historia bruta” i Atxaga va sentenciar al seu autor dient-li: “No hem de perdonar a l'autor”. “Ell ho va reconèixer”, ha recordat Alberdi, “que anava a actuar en contra d'un article que va publicar fa vint anys en Pamiela; per a ell també la nova lectura li va plantejar un altre punt de vista; Atxaga també estava sorpresa de si mateixa”.

En qualsevol cas, Ander Iturriotz, en una entrevista en Notícies de Guipúscoa, va respondre al que s'ha dit a Bilbao uns anys després: “El rebuig d'un llibre com el dels braços infantils i el rebuig dels valors literaris, culturals i filosòfics que té darrere, relacionant el contingut amb la pedofília, em sembla una aberració. Si és cert que unir un llibre amb la pedofía és una raó per a desqualificar literalment un llibre… Tota la cultura grega clàssica era pedòfil, també cal descartar-ho?”.

La lectura també té com a objectiu promoure aquest tipus de debats: “Una vegada que comencis a organitzar xerrades, has de portar gent que digui alguna cosa” diu Alberdi “perquè, la veritat, hi ha universitats per a escoltar i repetir això de sempre”. Per tant, aquest mes de juny també s'han reunit ponents que aportaran alguna cosa més: el dia 2 van actuar Unai Elorriaga i Juan Garzia; el dia 9 ho van fer Arantxa Urretabizkaia i Jon Juaristi; i el dia 15, Ur Apalategi i Eider Rodríguez.

Veure a Juaristi entre els oradors crida l'atenció, ja que durant anys ha estat una mica allunyat de la literatura basca. Però, com ha recordat Alberdi, va ser Juaristi qui va traduir Hamaika pauso al castellà. Per a Alberdi el treball va ser “perquè va gaudir d'aquesta història i tenia ganes de conèixer-la des de dins”; “i a més, ell mateix ha dit que en acabar aquest treball va començar a escriure El bucle melancòlic”. Per tant, tan aviat com es va decidir que la lectura seria onze passos, va sortir el nom del membre de la banda Pott. I si bé encara no es coneixen les paraules que ha pronunciat sobre la novel·la mentre escriu aquestes línies, ens sentiríem en l'obligació de no deixar indiferent a ningú.

Estiu literari en Bizkaia

Parlar i debatre sobre literatura, sortir de la biblioteca a la plaça: la lectura dels clàssics del Bilbao La Vella Fòrum aconseguirà, per quarta vegada, fer de l'afició individual un col·lectiu. Però la iniciativa no és, ni molt menys, una illa deserta. En Bizkaia l'estiu i la literatura s'han convertit en sinònims en els últims anys, gràcies a les iniciatives que s'han anat creant aquí i allà. Els Dies de Poesia d'Ea no s'organitzen en va des de l'any 2003; no és un referent en va des de 2009 la Literatura de Larrabetzu. Alberdi creu que el fenomen pot estar relacionat amb la situació del basc. Perquè les persones que estan aprenent la llengua necessiten ambients per a utilitzar-la fora de l'aula. “Encara vivim… no ho diré en els guetos, però sí en els llocs”.

En la lectura d'onze passos, a més dels alumnes de l'euskaltegi, s'ajuntaran tot tipus de gent: representants d'institucions públiques, membres de moviments socials, sindicats, jugadors de l'Athletic Club de Futbol… “Des del principi decidim que la meitat dels participants fora de l'euskaltegi i l'altra meitat de fora. Si només fos cosa d'alumnes i professors, no necessitaríem un local tan gran com l'Arriaga”.