“Bildu pot controlar set de les vuit mancomunitats a Guipúscoa”. La nota de premsa remesa per l'agència d'informació EFE es va difondre ràpidament en els dies posteriors a les eleccions a través de diversos periòdics i emissores de radio.la nota assenyala que l'única manera de "paralitzar" el control de Bildu és mitjançant un pacte entre el PNB, el PSE i el pàg. No obstant això, si s'analitza com es tria la representació en cada mancomunitat, i a la vista dels compromisos assumits pel PNB i el PSE en l'anterior legislatura, no sembla que els contraris a la incineradora puguin tenir tan fàcil accés a la majoria d'aquestes organitzacions:
- Després de les eleccions municipals, la situació política de les mancomunitats ha canviat radicalment en alguns casos. En la Mancomunitat de l'Alt Degui, Urola Mitjà i Tolosaldea els contraris a la incineradora tenen majoria absoluta, a més d'en els principals municipis (Arrasate, Tolosa, Azpeitia, Bergara…) han estat majoria en la majoria dels municipis mitjans i petits.
- En Urola Kosta la competència sembla estreta per al control de la mancomunitat. Els estatuts de la Mancomunitat estableixen que l'Assemblea General estarà integrada per tots els regidors de tots els ajuntaments, sent l'òrgan decisiu de la Mancomunitat. Els edils de la incineradora han resultat triats amb 33 (28 del PNB, 4 del PSE i 1 del pp), mentre que els de la incineradora han resultat triats amb 34 (30 de Bildu i 4 d'Aralar). Entre els regidors de la plataforma Orioko Orain 2 no han donat a conèixer públicament la seva opinió sobre la incineradora.
- En la Mancomunitat de Sasieta és més difícil saber què passarà. L'entitat està integrada per 22 municipis de l'entorn del Goierri, cadascun dels quals té un representant en la mancomunitat, a més de comptar amb un representant més de cadascun dels municipis que superen els 5.000 habitants. Així les coses, en Beasain, Zumarraga i Urretxu els partidaris de la incineradora s'imposaran (en el cas d'Urretxu, si el PNB pacta amb el PSE i H1!), cadascun amb dos representants. A més, Idiazabal i Zegama també han estat vencedors per les plataformes d'aquests partits. Per tant: 8 representants dels defensors de la incineradora. Els sol·licitants de moratòria compten amb Ataun, Itsasondo, Lazkao (2 representants), Legazpi (2 representants), Legorreta, Ordizia (2 representants), Segura i Zaldibia. Per tant: 11 representants. Però en la resta dels vuit municipis de la mancomunitat s'han presentat independents, quina és la seva opinió?
- En la Mancomunitat de Debabarrena no hi ha dubte que el PSE i el PNB han guanyat en les principals localitats (Eibar, Ermua i Elgoibar) i poden tenir 10 representants en l'òrgan principal de la mancomunitat. En canvi, Bildu tindrà 5. Per tant, si no hi ha sorpreses, el Baix Deba defensarà la incineradora de Zubieta.
- la Mancomunitat de Txingudi també ha quedat en mans del PSE (a Irun) i del PNB (a Hondarribia).
- Finalment, està la Mancomunitat de Sant Marcos, la més poblada de Guipúscoa. En Sant Marcos hi ha 157 vots en joc, repartits en funció de la població: Donostia-Sant Sebastià 47; Errenteria 17; Hernani, Lasarte i Pasaia 13; Oiartzun, Usurbil, Lezo i Urnieta 11; i Astigarraga 10. Amb els municipis en els quals Bildu ha obtingut la majoria absoluta, 69 vots li falten 10 per a fer-se amb el control de Sant Marcos (79 vots). En Donostia-Sant Sebastià i Errenteria la victòria ha estat per a Bildu, però els favorables a la incineradora (PSE, PNB i pp) sumats en els plens municipals per a decidir la representació de Sant Marcos són majoria, igual que en Urnieta i Lasarte.
El projecte “estratègic” de Zubieta ha estat impulsat pel Consorci de Residus. El Consorci està format per les Mancomunitats i la Diputació. La representació de cada mancomunitat en el consorci depèn de la població (veure taula), mentre que la Diputació té el 33% de l'entitat, representada pel Diputat de Desenvolupament Sostenible.
Per tant, les forces que sol·liciten la moratòria tenen assegurada únicament el 14% de la representació del Consorci. En Urola Kosta i Sasieta la balança se situaria al seu favor en un 24%. És evident que Sant Marcos i la Diputació són les claus per al control del Consorci. Per tant, els partidaris de la incineradora (PNB, PSE i pp) tenen l'obligació de pactar-se, a vegades entre dues (a Errenteria, Urnieta i Lasarte són suficients el PNB i el PSE) i altres tres (en Donostia-Sant Sebastià també necessiten el suport del pp).
No sembla fàcil que els contraris a la incineradora puguin governar en el Consorci de Residus. Els principals partits a favor de la incineració ja han començat a prendre posicions en nom de “projectes estratègics”, “avanç de Guipúscoa” i altres arguments. PSE i pp ho tenen molt clar, el PNB no tant: "Com es pot governar una institució de coordinació que tingui l'oposició de 58 municipis?", es preguntava Txema Montero en una entrevista a Onda Basca. A més, està per veure què es negociarà en altres diputacions i en les capitals de la CAB.
Així les coses, Notícies de Guipúscoa aclareix que el PNB i el PSE tenien pactat abans de les eleccions donar suport als grans projectes de Guipúscoa en funció dels resultats de la votació. Si decideixen continuar amb aquest acord, hauran d'enviar consignes molt estrictes als seus regidors perquè no hi hagi sorpreses en els plens municipals, números que basten amb una petita “dissidència” per a buidar les seves intencions –la passada legislatura Odón Elorza pacta amb la UE, donant-los la clau per al trol de Sant Marcos–.
No obstant això, encara que sembli difícil paralitzar “de dalt a baix” la planta d'incineració, la possibilitat de parar-la “de baix a dalt” és major que mai. La recollida d'escombraries porta a porta ha sortit reforçada aquests dies per dos motius: Un, en els municipis en els quals s'ha implantat el porta a porta (Usurbil, Hernani, Oiartzun i Antzuola), les eleccions municipals s'han pres com a referèndum i els partidaris han aconseguit una gran victòria. Dos, en vespres de les eleccions, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va dictaminar que Hernani pot seguir amb el sistema porta a porta.
Si en la pròxima legislatura s'implanta la recollida porta a porta en els municipis en els quals Bildu ha aconseguit la majoria absoluta, la incineradora de Zubieta es complicarà molt. La incineradora tindrà la capacitat de cremar 260.000 tones de residus, però si s'obre el porta a porta a Guipúscoa, no sembla que vagi a arribar ni a la meitat. Estaran disposats a posar en marxa una planta de tan baixa rendibilitat?
Joan den legealdian, EAJko Carlos Ormazabal Garapen Iraunkorreko diputatu zela, Aldundiak konpromiso dokumentu bat igorri zien Zubietako errauskailua finantzatzeko kreditua emango dien bankuei. Aldundiak agindu die, Hondakinen Partzuergoak erabakiren bat hartu nahi badu Gipuzkoako Hondakinen Kudeaketak (GHK) banku horiekiko dituen “betebeharrak” ahultzen dituena, kontra bozkatuko duela, hala nola: Partzuergoaren estatutuak aldatzen direnean, GHKrekin duten hitzarmenari eragiten dionean edota finantzazioa estaltzeko gai ez diren tarifak ezarri nahi direnean. GHK Hondakinen Partzuergoaren enpresa publikoa da, errauskailua eraikitzeko sortua. Konpromiso horren arabera Aldundia derrigorturik legoke, bertan agintzen duenak agintzen duela ere, errauskailuaren finantzazioa babestera.
Otsailean sinatu zuen GHK-k Europako Inbertsio Bankuarekin eta beste bi finantza erakunde pribaturekin errauskailua ordaintzeko kreditua. Greenpeacek salatu zuen baldintza oso gogorrak onartu zituela eta kontratuak gipuzkoarrak “hipotekatuko” zituela 21 urtetarako. Era berean, Gipuzkoako hainbat herritako alkateek Markel Olano orduko ahaldun nagusiari adierazi zioten ez zela momentua, hauteskudeen bezperan, horrelako erabakiak hartzeko, Aldundia eta udalak banku horien “eskuetan” uzten zituelako hurrengo legealdietan.
Datorren astean Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeak ospatuko dira Ipar Euskal Herrian. Frantzia mailako FDSEA eta CR sindikatuez gain, ELB Euskal Herriko Laborarien Batasuna aurkezten da, "euskal laborarien defentsa" bermatzeko.