Martín Ugalde va ser el primer escriptor basc que va treballar el conte com a gènere literari modern. Anem a 1961, quan Ugalde va publicar a Veneçuela la seva primera col·lecció de contes en basc: Iltzalleak (Assassins des de l'edició de 1985 de la unificació del basc). Els contes ambientats en la guerra del 36 i en la resistència posterior són els que componen la primera col·lecció de contes moderna en basc. Fins llavors el conte era un relat senzill, folklòric i ridícul, i els d'Ugalde van deixar d'influir directament en el costumisme. Els escriptors Xabier Mendiguren i Koldo Izagirre els reconeixen literalment pel seu valor. Ibon Sarasola, més que el seu valor literari, va donar a la literatura de l'exili el valor de la supervivència de la literatura en general, una continuació de la literatura de postguerra. Literària i de continuïtat, ambdues m'han semblat compatibles després de llegir les d'Ugalde.

Però, parlant dels primers contes bascos moderns, heus aquí que em trobo amb un llibre, a penes 69 pàgines, en la portada Contes, sis contes signats per un tal Gabriel Aresti. I record que en aquella gran obra de l'editorial Susa, en les obres completes de Gabriel Aresti, hi ha un exemplar anomenat Narratiba, i aquí també es van reunir els sis contes (més petites narracions, més una novel·la). I encara que no van ser recollits en el llibre fins a l'any 86, record que els sis van ser publicats en la revista Egan, el primer en 1957, l'últim en 1962. I la qüestió és que aquests contes també són totalment moderns, gens fàcils, folklòrics i ridículs, encara que també deixen espai per al riure (com els poetes autirónicos). Apareix la ciutat, Bilbao, els problemes socials, els aspectes econòmics; els temes són de l'època, els diners, el treball, la condició humana, la sexualitat, l'escriptor; el basc és el mateix idioma, el batua previ a la unificació.

Els contes amb cura, però: Xabier Monasterio ha ficat la mà, sense necessitat, amb bona intenció, pinso, els contes s'ofereixen arreglats i simplificats, però el lector actual no té problemes amb els originals, per tant, per a què tocar res. Per tant, és preferible acudir al llibre de Susa que hem esmentat anteriorment o, si es prefereix, a la pròpia revista Egan, que es troba en una edició digital ordenada armiarma.com.

La d'Ugalde o la d'Aresti, això no és competicion, no és massa important qui va ser el primer. Però sí, saber que més d'un escriptor va intentar en la mateixa època donar respostes igualitàries a les seves inquietuds, fins al punt de considerar el conte com un gènere modern i, per tant, contemporani.