L'argument de la LLISTA més votada és indubtable que cal tenir en compte a l'hora de formar els governs, entre altres coses perquè una majoria important sempre ha de tenir en compte el que creï en democràcia. Important sí, però no és el més decisiu, si una altra majoria s'imposa en la llista votada, és legítim i es va acabar. El debat de la llista més votada en la qual ens veiem obligats a viure les eleccions en les urnes és avorrit i sense sentit.

No es tracta de la llista més votada sí, el fons està en els continguts i en la transparència. Seria legítim que el PNB governés a Guipúscoa amb el PSE i el PP, però no és coherent, perquè no és això el que ha venut a la ciutadania en campanya –tot el contrari, “sumem-nos en contra d'ells”–. Aquestes tres forces estan d'acord en diversos projectes: El port exterior de Pasaia, la incineradora, el TAV… i això potser justificaria la fusió. Però el PNB sap que un projecte de país és molt més important que tres o quatre infraestructures: el dret a decidir que és la base de la democràcia, el desenvolupament seriós i sistemàtic del basc i de la cultura basca, un procés de pau raonable… i en aquestes qüestions, en general, els ciutadans jeltzales estan més prop de Bildu que dels populars i socialistes.

A Navarra, per exemple, seria absolutament coherent que UPN, que és la llista més votada, llevaria el bastó de comandament dels Ajuntaments de Pamplona i del Govern de Navarra, un dels principals missatges de l'oposició en campanya. Després, el que no és coherent amb aquest missatge venut és el PSN i li va. Per exemple, com pot el PSOE vendre coherència en la campanya electoral després del que ha fet per a fer front a la crisi? És impossible i, en conseqüència, és sancionat pels votants.

Tot això, sens dubte, és una lectura matussera. Però aquest moment de les eleccions de govern sol ser així, de les decisions més enèrgiques; això de la refinació pot venir quan es comença a manar, tret que les autoritats estiguin en condicions de fer-ho, i no és el més corrent. La veritat és que la situació de conflicte que viu el nostre poble no ajuda en aquesta política de brotxes fines, ni l'hegemonia de partits, els que tenen majoria absoluta també han d'estar atents a

les brotxes gruixudes… Els qui són BILDUN tenen una àmplia experiència de govern: No fa falta donar grans explicacions sobre EA; la gent d'Alternatiba també ho ha fet des de la UE o, en els últims temps, solos; i l'esquerra abertzale té una llarga tradició… als ajuntaments. Aquí està el repte que l'esquerra abertzale pugui governar per primera vegada institucions com la Diputació de Guipúscoa i l'Ajuntament de Donostia. I si ho han fet fins ara, ell també pot fer-ho, sens dubte, però té un gran repte per davant. Perquè tots els anteriors han governat amb el consens dels quals manen molt en aquesta societat i els de Bildu hauran de lluitar contra alguns poders fàctics i lobys.

No se li pot demanar una revolució a Bildu, ni tampoc que servei de la crisi l'espai social que governa, no pot; però els que han votat haurien de reconèixer un altre estil. Per exemple, posant al servei del procés de pau a les institucions que governa. Manifestant un nou respecte a la Terra que és la nostra casa, posant fre al desarroilismo; lluitant amb la crisi, protegint els que menys tenen i prioritzant el criteri de repartir millor la riquesa que hi ha. Entenent que la societat s'impulsa principalment des de petits i mitjans projectes, tant en l'àmbit econòmic com en el cultural.

I tot des de la transparència. Explicaré aquest últim punt amb un exemple pròxim. Fa uns mesos el sector dels mitjans de comunicació no públics en basc ha preguntat –a través de preguntes parlamentàries– a les institucions més importants del nostre país (Govern, Govern de Navarra i les tres diputacions): “Quants diners heu gastat en publicitat en els anys 2008, 2009 i 2010 i en quin mitjà s'ha posat aquesta publicitat?”. Cap Govern ha respost a la nostra petició concreta de forma ordenada i alguns no l'han atès; el que més s'ha acostat al sol·licitat ha estat el Govern de Navarra, que ha ofert les dades de 2010 (són públics en Internet). Quin és el problema d'accedir a aquestes dades? Es vol guardar alguna cosa? No fa falta ensenyar-ho tot, però quan se li demana és imprescindible que ho mostri amb claredat.