A través dels dipòsits de records
- IGNACIO ARREGI S.J. ::I ara, què? Alberdania pàgines ::256 preu ::19€
Mai he estat amant de les autobiografies. He llegit les biografies de molts escriptors, però sempre escrites amb ploma guiada per la mà d'un altre. En qualsevol cas, haig d'admetre que més que escriure des del que l'individu ha viscut, és necessari un coratge per a pensar que el que ha viscut pot ser interessant explicar-ho. Tant per defecte com per virtut, no és la capacitat que tenim tots. En alguns moments tots podem sentir la passió per deixar empremta en aquest món i és cert que la literatura ofereix una oportunitat única per a això. En
aquest sentit, l'oñatiarra Ignazio Arregi (1931) ha eliminat aquest punt d'ambició que poden transmetre les autobiografies. Lluny de l'escriptura que converteix al jo en un centre, manté la retòrica que s'acosta a l'assaig, que encara busca respostes a algunes preguntes, les combina amb les inquietuds personals entorn de diversos temes. Analitza la imatge dels bascos a l'estranger, la falta d'interès per la vocació religiosa dels joves d'avui dia o la influència que els mitjans de comunicació poden tenir en la societat, a través de l'anàlisi dels vèrtexs del triangle que conformen la seva vida: basc, sacerdot jesuïta i periodista.
Ignacio Arregi va acabar els quinze anys d'educació jesuïta, després de diverses ocurrències, als 29. Va cursar estudis de periodisme en la Universitat Catòlica de Milà i, després d'exercir com a director d'Eusko Irratia, va ser nomenat cap dels informatius internacionals de Radi Vaticà. A l'ésser una persona que ha conegut cadascun dels àmbits des de dins, no falta esmentar algunes anècdotes que ofereixen un to crític a la narració, tant en l'àmbit polític com en el religiós. Això sí, sempre amb honestedat i mantenint les activitats espirituals d'Ignasi de Loyola i de Francisco Javier, el seu seguidor.
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari. Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.
Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.
----------------------------------------------------
Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]
Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute.
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak