Sense sarcasme, diguem que la col·lecció Literatura Universal, projecte d'EIZIE, ha estat l'únic projecte que ha realitzat sistemàticament la traducció –a més de l'aposta de l'editorial Igela (43 exemplars en el Departament de Literatura, 7 en el Seminari, 22 en la Secció Negra i 13 en Enigma)–.
En temps de presidents que no saben tocar el saxofon, és part de la praxi comunicativa anunciar abans de fer alguna cosa. Igual que en les webs favorites, estem treballant! ho hem llegit. També s'està treballant en la selecció de nous títols de la Literatura Universal. Pel que sembla, una vegada finalitzada la primera fase de 153 exemplars, la col·lecció donarà la volta al timó a l'hora d'esmenar els defectes anteriors. Les declaracions realitzades aquí i allà m'han inquietat, no per buscar obres, sinó per buscar en la poesia d'United Bizarres Of Benetton, per dir en retolaza, la presència literària dels escriptors. M'ha semblat sorprenent, perquè em sembla operativament senzill, com no s'obre una via pública de consulta i suggeriment de cara a la nova fase. Al cap i a la fi, el Mapa del Basc (sic) es pot fer en dues hores en el transport públic i també podria venir del País Basc francès (sic) a possibles reunions físiques.
Sospito que no hi haurà poesia en el nou catàleg, si no és anecdòticament, i no obstant això se m'ha ocorregut l'aportació dels meus imprescindibles (Christine de Pizan, Anne Sexton, Marina Tsetaieva, Anna Akhmatova, Olga Bergoltz, Vladimira Cerepkova, Viola Fischerova, Else Boullaskluke
La reunió podria ser oberta, assistirien lectors, bibliotecaris, llicenciats en filologia i traducció, estudiants, traductors i venedors de quioscos. En l'ordre del dia seria imprescindible analitzar l'acolliment que ha tingut aquesta col·lecció que ha estat central, per exemple, en les polítiques de traducció de les editorials. Puc equivocar-me, però excepte excepcions, crec que els best sellers tardans s'han estès en les publicacions dels últims anys. Vull dir, fora dels llimbs l'infern.
En la col·lecció que necessita d'un bé públic també es discutiria la llicència de llibres, estant lliure d'institucions com a CEDRE està la selecció d'una llicència Creative Commons, incloent-hi la difusió gratuïta i universal de la xarxa. L'edició impresa hauria de costar entre 4 i 10 euros (i no entre 20 i 24), a l'hora de superar els peatges que els bascos paguem sempre. Una altra opció seria calcular el ràtio de renda mensual i de béns.
De cara a la nova fase, seria desitjable –com en els sistemes literaris normalitzats– que les portades dels llibres no tinguessin il·lustracions infantilizadoras més habituals per a la literatura infantil i adolescent. Sembla que estic ressentit, però he rebut les opinions de gairebé tots els que llegeixen aquesta col·lecció, i perdoneu, però algú ho havía de dir.
És de suposar que hi haurà gent que pugui donar tots aquests consells i més, i que els donarà grats com jo, sense cap estranya propina de cap comissió especial. També continuarem llegint en castellà unilateralment.
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari. Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.
Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.
----------------------------------------------------
Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]
Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]
Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute.
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.