Els amics de Tiraka us preocupaven per la situació del basc. L'objectiu era estimular l'ús del basc entre els treballadors, animar a la pròpia administració.

III Edició del Curs de Normalització de l'Ús del Basc El període de planificació acabava de començar, però a la vista dels resultats dels dos períodes anteriors, és a dir, que en el paper tot era molt bonic però en la pràctica s'avançava molt poc, alguns treballadors estàvem començant a angoixar-nos i a molestar-nos. Decidim organitzar-nos i començar a moure'ns. En aquella època comencem a reunir-nos alguns amics amb motiu del tancament del periòdic. Ens preocupava l'escàs ús del basc en l'administració. Denunciem les mancances observades, però decidim fer propostes concretes als responsables polítics i mostrar-los la nostra disposició a col·laborar. Des de llavors, abans de fer qualsevol proposta, hem consultat a un ampli grup de treballadors euskaltzales de Lakua per a recaptar el seu suport i aportacions.

En quina mesura s'han complert les vostres expectatives, o què creieu que és la situació?

Al llarg d'aquests anys han passat per Lakua quatre viceconsejeros de política lingüística, i un munt de directors, però amb l'assistència del viceconsejero, la situació no ha canviat molt pel que fa a l'ús del basc… I començarà l'onzè període de planificació, i sentirem que ha arribat el moment d'impulsar l'ús, etc.la política lingüística de la Viceconsejería de Política Lingüística, tant l'anterior com l'actual, la veiem en el seu fons, sense la capacitat d'influir en altres àmbits de l'administració. A més, la majoria dels responsables polítics que ha portat el PSE són castellanoparlants, i això es nota en les partides; les possibilitats d'utilitzar el basc s'han reduït més.

Diferencien, per tant, el primer i el present en l'administració.

Abans, la normalització del basc en aquesta Administració anava avançant, però molt lentament. Ara, no obstant això, també comencen a notar aturs i retrocessos. Poc s'han complert de les nostres intencions, però ens sembla que els i les treballadores vascófonas han començat a moure's, i a poc a poc els i les treballadores euskaldunes som més conscients dels nostres drets lingüístics. Però els canvis també s'estan produint amb més lentitud del que volguéssim entre els treballadors i treballadores. En qualsevol cas, la nostra iniciativa ha donat alguns resultats, la qual cosa ens anima a seguir endavant.

Hem llegit que el 97% dels funcionaris no ha superat l'examen de basc, o alguna cosa per l'estil. Com reben els treballadors de la pròpia Administració aquest tipus de notícies?

La dada que s'ha publicat en premsa és el resultat d'una única prova de basca en una Oferta pública d'ocupació, i s'ha barrejat tant al personal de l'Administració com al personal que s'ha presentat lliure. A més, sembla que el que molesta a la gent és que hi ha treballadors de l'Administració que han estat alliberats per a aprendre basca, i hem de dir que els funcionaris que estudien en horari laboral s'aparten unes hores del lloc de treball, i no durant tot el dia, com molts fan malament o malament. Les dades no poden facilitar-se d'aquesta manera sense incloure algunes informacions imprescindibles per a la comprensió dels resultats. Això té més d'una manipulació malvada que de res. Sembla que hi ha un interès especial a qüestionar des d'uns certs sectors els diners que s'ha destinat a l'euskaldunización dels empleats públics, sense tenir en compte res més.

Segons les dades de fred, el 60% del personal de l'administració té perfil lingüístic. Per contra, l'ús del basc no arriba al 10%.

La planificació ha fracassat de manera evident, i no s'ha volgut agarrar a la veritable qüestió: la falta de voluntat dels responsables polítics. Si els responsables no donen opció a treballar en basca, és impossible que l'ús del basc creixi. I això és el que passa en l'administració. La majoria dels procediments de treball es duen a terme íntegrament en castellà, fruit de la inèrcia de sempre i de la falta de responsabilitat respecte al basc, i només en l'últim pas es garanteix la presència del basc, gairebé sempre a través de la traducció.

La presència del basc sí, l'ús no…

Tots els governs han deixat l'ús del basc a la mercè de la voluntat dels treballadors, i a més, els treballadors que volen utilitzar el basc s'enfronten a moltes traves, entre elles la irresponsabilitat de la majoria dels responsables, els prejudicis i la mandra de molts companys. És trist, però així estem. Per a incidir en l'ús del basc en l'administració, a més del coneixement, cal treballar almenys altres dos eixos que no s'han abordat fins ara: l'exemplaritat dels responsables i les campanyes de sensibilització.

Com entendre que en el 30 aniversari de la creació de l'Administració de la CAB no hi hagi ni una sola secció que treballi exclusivament en basca?

En els serveis relacionats amb la normalització del basc, pràcticament en cap altre lloc es treballa en basc avui dia, així és. I la situació és lamentable, perquè en l'Administració Pública Basca el Govern hauria de ser un referent per a la normalització del basc.

Però no és un referent.

Els governs anteriors no van mostrar voluntat política suficient per a estendre l'ús del basc en l'administració pública general, i és evident que l'actual govern està mostrant menys voluntat. En l'anterior ja hi havia consellers i directors euskaltzales, més o menys, en la majoria dels departaments. Avui dia, no obstant això, és difícil trobar responsables polítics vascófilos fora de la VPL –o almenys no destaquen–, i a més, els discursos del Lehendakari i d'alguns consellers no afavoreixen la normalització del basc. Per exemple, l'incomprensible nomenament de Jon Juaristi per al Consell Assessor del Basc.

Quant a l'actitud dels i les treballadores, sembla que en aquesta administració, igual que en la societat, la majoria dels i les euskaldunes viu entre la lentitud i la desesperació, per això creiem que cal incidir en la motivació per a poder influir més en l'ús.

S'ha fet una gran feina de traducció, es fa dia a dia, dia a dia. Tan gran, que només l'1% es crea en basc en l'administració.

S'ha treballat molt en el camp de la traducció, sí. En terminologia tenim una certesa que no teníem fa 20 anys, s'han treballat referències clares a la costura de qualitat, tenim bancs de dades sòlides, hem reflexionat molt de sobre el llenguatge administratiu clar que no s'ha fet en castellà... Però també això té un costat fosc: els responsables polítics que fins ara han deixat enrere l'ús del basc en l'administració, deixant pràcticament a un costat l'ús viu, la creativitat i la producció en basca.

%1, creat en basc. Si portéssim aquesta dada a la producció de llibres, per exemple, seria el final.

Vostè té tota la raó, el fet que la producció en basca que no és traducció ronda l'1% demostra la situació del basc en aquesta Administració. A això cal donar-li la volta d'una vegada per sempre, i per a això estem demanant a la Viceconsejería de Política Lingüística una planificació eficaç any rere any. En aquest camí, Tira ha ofert tota la nostra col·laboració als responsables polítics d'abans i d'ara.

On està la clau?

Creiem que hi ha moltes claus, però totes elles es concentren en el principal: és necessari un clar compromís i lideratge dels polítics amb el basc. I al costat d'això, el compromís dels treballadors euskaltzales. Sense això difícilment aconseguirem normalitzar l'activitat administrativa i les relacions amb l'administració en basca. Aquest compromís dels polítics amb el basc pot tenir moltes expressions i pot ser de diferents nivells, però el nivell de compromís que es prengui ha de servir per a augmentar l'ús del basc. Aquí és on hauríem de posar la mesura.

Cal donar-li un altre posicionament institucional que garanteixi la interioritat del basc, perquè la normalització del basc tingui el pes i la prioritat que li correspon en tots els departaments.

Al mateix temps, és necessari organitzar i reforçar l'oferta de serveis en basc. Per a això, és imprescindible continuar desenvolupant el sistema de perfils lingüístics i que no es produeixin retrocessos i, entre altres coses, que els perfils lingüístics es relacionin amb l'ús. Relacionant el basc amb la innovació i les noves tecnologies.

Cal començar a crear textos en basc. L'època de la traducció, per tant, s'ha d'anar superant, a poc a poc, i en aquest camí, les tècniques d'escriptura bilingüe i, sobretot, la traducció ens poden ajudar.

Redacció? Què és això?

Es tracta d'una tècnica utilitzada al Canadà i en l'Organització de les Nacions Unides per a la redacció de textos legals en diferents idiomes. Amb això, les versions lingüístiques oficials dels textos legals s'escriuen al mateix temps i no es tradueixen a l'altra llengua, com en les traduccions, quan estan redactats i acabats en una primera llengua. Mitjançant la traducció es pretén prevaler la dependència que, en l'actualitat, té l'escriptura legal en basca del castellà, ja que el missatge és el que es busca donar en totes dues llengües i no tant oferir una remuneració en castellà. Així, les dues versions lingüístiques poden ser més lliures.

Com es duu a terme?

Es constitueix un grup de treball de Redacció de la norma, en el qual es reparteixen les responsabilitats per a la redacció de les dues versions lingüístiques. Així, hi haurà un jurista per cada idioma –en el nostre cas, basc- castellà, que col·laborarà entre ells i amb diversos lingüistes –és a dir, traductors, terminòlegs– en l'elaboració de les dues versions lingüístiques del text legal. Els avantatges de la redacció són que l'equivalència jurídica de dues versions lingüístiques es cuida millor que amb la traducció; la redacció del text, la terminologia, etc. es cuida millor des del principi, ja que és fruit de la col·laboració de l'equip multidisciplinari. En el procés d'elaboració de les dues versions lingüístiques participen els juristes que dominen aquestes llengües i els juristes col·laboren amb els lingüistes; canalitza els recursos personals del Govern –ja siguin juristes euskaldunes, traductors, terminòlegs o altres- i els materials –ja siguin bancs de dades, memòries…– als treballs de producció en basca. També s'està implantant en el nostre entorn la creació de correspondència, encara que de manera gradual, sota la coordinació de l'IVAP-HISSO.

La majoria de les àrees de coneixement de la Universitat s'imparteixen en basca. Tenen els acabats de titular l'opció de parlar en basca en l'administració?

Sí, i gràcies a ells, en l'última dècada la capacitació en basca dels treballadors del Govern Basc ha anat canviant i avui dia són molts els tècnics que treballen amb normalitat en basca. No obstant això, a aquest canvi encara no se li ha tret el suficient rendiment en els plans de normalització del basc.

D'altra banda, cal tenir en compte que la majoria dels treballadors amb més capacitat per a treballar en basca, treballen en nivells baixos, ja que per edat encara no s'ha produït el relleu generacional i els que treballen en la direcció són els que tenen menys nivell de basc o els que no ho són, sovint. En qualsevol cas, això no vol dir que no es pugui treballar en basc fins que es produeixi aquest relleu generacional. El maridatge entre les dues generacions servirà de base a la cooperació, però per a això es necessita, una vegada més, una bona planificació i un lideratge polític clar.

I qui havia posat la campana al gat?

Els responsables polítics haurien de posar la campana al gat, però per a avançar en la normalització del basc en l'administració haurà de tenir tres eixos: el lideratge i el suport decidit dels responsables, l'organització i recompensa de l'activitat en basca del personal de les administracions públiques, i l'ús del basc en les relacions amb l'administració per part de la ciutadania, que en cas de no ser així, els dos anteriors quedaran en res.