Va succeir prop de Girona. Catalunya és la segona pàtria del nostre grup des de fa anys, tan acollidora de tot el que té a veure amb el País Basc. El rock basc no és una excepció. Ara, què són les coses, la música pop local està de moda a Espanya gràcies a l'efecte Manel. Una cosa sorprenent, ja que no són pocs els intents d'embrutar la imatge dels catalans en mitjans com Telemadrid, Antena 3 i més a la dreta, començant pel Barça totpoderós i acabant amb la cega ràbia de la defensa de la llengua catalana a alguns unionistes. És possible que això també sigui una espècie de compensació. És a dir: des de la premsa oficial només us donem llenya, però, com a contrapartida, acceptarem la vostra música en les nostres revistes més cools. Als bascos ens ha tocat en moltes ocasions recollir les molles, per exemple en literatura, i no diguem en política: Sortu no, Bildu si. En la compensació a l'espanyola.

No sé a què ve aquesta introducció teòrica, jo volia comptar alguna cosa que em va passar a Girona. Toquem en Surt-te i estàvem en una agradable tertúlia amb la gent. De sobte se'm va acostar una noia. Saliva en les comissures dels llavis i beginini inflat… vaig pensar: “Atenció!”, això ha de parlar més del que deuria. Encertar.

Transcric l'entrevista en basca:
– Eiii, tu toques en Berri txarrak, no?
– Això diuen, sí.
– Buah, m'agrada molt.
– Gràcies, i, d'on ets, aquí ets d'aquí?
– Sí, jo soc més catalana que l'arbre (soc més catalana que un arbre) – Vagi,
això no ho vaig sentir mai!– Perquè aquest, com els arbres, vaig néixer aquí i seré sempre d'aquí, amb les arrels aquí i no em mouré!
– EI, perquè jo vaig estar en els últims concerts de Negu Gorriak, en Donostia! I sé algunes frases en basca! M'encanta Euskal Herria!
-Tireu-ho!
– “Quants anys tens?”, “Jo soc Gemma”… també sabia més, però oblida-ho! D'on ets tu, de Sant Sebastià o de Bilbao? –Tornant al castellà–
– Cap més, soc de Lekunberri.
– No ho conec, on està això?
– No gaire lluny de Pamplona, a Navarra.
– Llavors no ets basc! (Llavors ni tan sols ets basc!)

vaig marxar pensant en “quin mal fruit per a ser l'arbre d'allí”, cremat.