Uretako astaperrexila, Cicuta virosa, bere pozoiarekin arriskurik gabe, onik, uste osoko, errio bazterreko penditzean dotore makurtzen da ur gezetara eta gazietara. Goseak amorratzen ibiliagatik, ur horietan egunero gora eta behera dabilen traineruko eskifaiak izkin egingo dio, jo eta hautsian olatuaren baga harrapatzen saiatuko da beregandik alde egin nahian. Arraunlariak ez dio ez berehalakoan kosk egingo eta jangosea beste non edo non ase beharko du. Baita ur beretako lazunak edo korrokoiak ere; bertara asko du jausi egin eta hozka heltzeko, baina beste aldera begiratu eta, zuri-zuri, lagun balu bezala, isatsaren zilarraz adio esango dio. Goseak amorratzen hau ere, astaperrexila utzi eta asunetara joan beharko du lazunak, esaera zaharrak ere hala dio: “Ezin duenak lazuna, jo begi abuan asuna”.
Ez dute hauzko-moduzko begia, ez arraunlariak, ezta lazunak ere. Bataren zein bestearen geneetan txertatutako kultura heredatuak argi dio: uretako astaperrexil pusketa ziztrin bat nahikoa da batena zein bestearena egiteko, gramo bakar bat bizipisu kiloko nahikoa da. Libra erdi batek behor eder bat ere hankaz gora jarriko luke. Zikutoxina du izena nerbio-sistema zentrala eten eta hondatzen duen pozoi malapartatuak. Malapartatu edo zorioneko? Landarearentzat dohatsu!
Behor jendeak ondo jasoa du geneetan uretako astaperrexil honen koadrila, larrean ahoratu ordurako jo eta garbituko lukeena. Era askotako pozoitzeak harrapa dezake azienda hau: apatxetako gaitza (gaztelerazko infosura edo frantsesezko fourbure) topatu izan da, adibidez, Juglans nigra intxaurrondo beltza edo amerikanoaren txirbilarekin egindako azpiak dituzten behorretan. Baina baita anemia, nefrosia edo giltzurrunak alferrik galtzea –esaterako, Acer rubrum astigar gorriaren hosto iharrak janda–, zianuro pozoidura, eta abar. Taxus baccata, hagina ezaguna da gure artzain eta behortzainen artean, amaren batean akabatzen baitu behorrik sendoena ere.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]