El llenguatge, si no es practica, pot oblidar-se. Es perden les normes i excepcions d'aquí i d'allà. Per tant, les ikastoles d'Ondarroa i Lekeitio tenen des de fa deu anys un tracte amb el centre estranger per a aprofitar les hores que han passat aprenent anglès. L'intercanvi ha tingut lloc amb altres centres escolars, però des de fa quatre anys es relaciona amb la Isala de Silvolde, on acudeixen els bascos al novembre, i on venen els holandesos al març. Precisament, durant l'estada de març ens hem acostat a Lekeitio perquè ens expliquessin com ha estat l'experiència.

En la ikastola comencen a aprendre anglès sent molt petits. Als quatre anys ja inclouen les primeres lletres i cançons. Seguint el Programa Multilingüe de la Federació d'Ikastoles, els joves es dediquen unes tres hores a la setmana a l'anglès. En 3r d'Educació Secundària Obligatòria, les Ciències Socials comencen a impartir-se en anglès i un any després es realitzen intercanvis amb els holandesos, als 15-16 anys. A més, no sols es tracta d'una millor assimilació de la llengua, sinó que es tracta d'un repte per als alumnes i alumnes, que consisteix en una adaptació a les noves cultures, entorns i costums en deu dies.

“L'anglès és una excusa per a fer moltes altres coses” diu Idoia Barinaga, professora d'Inglés i Ciències Socials de la ikastola Zubi Zahar. Al cap i a la fi, Barinaga diu que els lekeitiarras i ondarrutarras estan "obligats" a relacionar-se i entendre's des del primer dia amb els nerderlandeses, ja que, encara que només sigui per uns dies, viuran a les seves cases i s'aniran a viure allí. “No tenen professors al seu costat, han d'adaptar-los per si sols”, aclareix el professor.

Sí, al principi els alumnes ens han reconegut que es fa dur, però al final l'experiència ha valgut la pena. Així ho afirmen Imanol Goitia, Iraide Juaristi, Gorka Intxausti i Nahia Azkarate, i per unanimitat han confirmat que tornarien a acudir. Al principi tenen més por amb els amics que els tocaran i amb els seus familiars, ja que van sense saber res d'ells. “Una vegada que hem conegut a la gent ens hem adaptat millor”, diu Goitia, de Lekeitio. “Al principi, els primers dies, el passem malament, però després hem estat a gust”, recorda Juaristi. És qüestió de temps. Un dels salts més grans s'ha notat en els menjars, ja que tenen un altre horari. “Ho fan tot més ràpid i només mengen un sandvitx per al menjar”, ha precisat Azkarate.

Sense miracles, avanços sí

Malgrat els canvis d'hàbits, l'intercanvi serveix per a millorar l'actitud cap a l'anglès i augmentar la motivació. No hi ha miracles, però els alumnes fan grans progressos. “Potser no aprenen més del que saben, però l'experiència és molt adequada per a practicar-la”, explica Barinaga. La mateixa opinió tenen els alumnes, com diu Gorka Intxausti: “Ens ha servit per a agafar soltesa, no tant per a aprendre, perquè en una setmana no es pot fer molt”.

Han passat dues setmanes sense possibilitat de comunicar-se, primer als Països Baixos, després a Euskal Herria. Els joves holandesos treballen en holandès en el seu col·legi i l'anglès és el segon idioma. Per tant, les dues parts tenen molt a aprendre. Al final es tracta de llevar la vergonya i buscar la senzillesa, i Barinaga ha subratllat que ho aconsegueixen: “Malgrat no fer-ho gramaticalment 100% correctament, veuen que s'adapten, que són capaços de comprendre's”.

El professor porta diversos anys participant en l'intercanvi i ha destacat que cada any els alumnes van amb la mateixa preocupació: “Pensen que els holandesos tenen millor nivell, i és cert, però la diferència no és tan gran com creïn, la diferència és petita”. Allí tenen més oïda, perquè les sèries i les pel·lícules estan acostumades a veure en anglès, amb subtítols. No tenen doblatge, com en el nostre, i veuen pel·lícules en versió original. Per això, Barinaga ha destacat que, en tractar-se d'una llengua més domesticada, es comporten amb més valentia en anglès.

Els holandesos, a més, tenen trucs: introdueixen paraules en holandès, i els bascos creuen al principi que parlen en anglès. No obstant això, al final, s'adonen que la diferència entre els alumnes de tots dos països no és tan gran pel que fa al nivell d'anglès.

Holandesos al nostre país

Els alumnes d'Ondarroa i Lekeitio no han estat els únics que han hagut d'adaptar-se a una nova cultura. Als holandesos els ha costat adaptar-los a uns certs costums d'aquí. “Per exemple, se'ls fa difícil entendre que s'asseguin a menjar al migdia”, compte el professor. Malgrat tot, els joves de Silvold s'han adaptat bé al País Basc, i exemple d'això és el que ens ha dit l'alumne Hilde Begeman: “M'han agradat la gent d'aquí i l'entorn. Aquesta zona de platja és molt bonica”.

D'altra banda, Barinaga ha explicat que mostren interès pel basc i que aprenen algunes paraules soltes: “Veuen que ens separem dels espanyols pel costat de la llengua i pregunten per què”.

Tal vegada per a Ibilaldia no aprenen a parlar en basc, però senten curiositat per la festa a favor de les ikastoles. “Sobretot, els professors d'allí ens pregunten sobre els recursos econòmics de les ikastoles. Els sorprèn que no existeixin problemes d'aquest tipus. Els sembla molt especial una festa com l'Ibilaldia”. Els joves, per part seva, porten les samarretes i xapes d'Ibilaldia.

A partir del programa Conbenius

Els centres educatius de tots dos països estan en contacte amb el programa Conbenius durant gairebé tot l'any. A través d'ella els alumnes decideixen els projectes a treballar. Enguany, per exemple, el tema a tractar a Holanda i Euskal Herria ha estat l'aigua. Han elaborat els seus projectes agrupats en grups de sis persones i posteriorment han realitzat presentacions. També han pogut gaudir de les excursions, l'excusa de l'aigua: Per exemple, han visitat fonts de la ciutat i també han acudit a una depuradora, que ha estat desmantellada pels bombers. Precisament, el lema de l'Ibilaldia d'enguany té a veure amb l'aigua: Voga! és la paraula del món de la pesca, la paraula que s'utilitza per a avançar.