Enmig de la crisi financera i econòmica, tots els governs diuen que no sembla que hi hagi més per a mantenir les pensions, per a afavorir l'atur, per a l'educació, per a la salut... i no dubten a ficar el bisturí on més mal fa en els sectors populars. La despesa social es redueix molt forta. Ho hem vist en diversos països i també ho patim al País Basc, depenent de Madrid, París i Brussel·les. No obstant això, hi ha un capítol que mai es toca: la despesa militar i la inversió en armes. Segons l'Institut Internacional per a la Recerca de la Pau d'Estocolm, la despesa militar mundial va superar en 2010 els 1,5 bilions de dòlars de 2009, 4.200 milions de dòlars diaris.

En
2011 han aparegut dades més recents –amb motiu de la guerra de Líbia– que confirmen aquesta tesi, és a dir, que no és per a despesa social, però si que hi ha diners per a la guerra. Dos exemples: Segons els experts militars, cada míssil de creuer Tomahawk que els Estats Units llança contra Líbia gasta un milió d'euros. En les tres primeres setmanes de la guerra es van llançar prop de 500 míssils en tot el país. Només en míssils, en tres setmanes, es van gastar 500 milions d'euros. Amb cada hora de vol dels seus avions s'han gastat més de 20.000 euros. Calculin les hores de vol i vagin afegint milions d'euros. En el cas de l'Estat espanyol, segons fonts oficials, tot el dispositiu aeri que té a Líbia podria costar 43 milions d'euros en tres mesos. Segons dades del Congrés espanyol, el cost econòmic de les missions exteriors de l'Exèrcit espanyol en 2010 va ascendir a 788 milions d'euros. La missió més cara és la de l'Afganistan: 464 milions d'euros. Retallen de cop les despeses socials i, al mateix temps, hi ha diners per a la guerra, molts diners... I això ho reconeixen els que diuen que condemnen la violència.