Temps de canvi?
És el moment del canvi dels estrangers i del dret al vot? En les pròximes eleccions municipals també podran participar per primera vegada estrangers no residents en el territori de la Unió Europea (UE). Per això, alguns han remarcat que el principi de sobirania nacional es qüestiona d'alguna manera, mentre que uns altres han posat en dubte que s'ha obert el camí a la ciutadania transnacional. Analitzarem en la realitat com es materialitzarà el dret al vot dels estrangers.
En primer lloc, cal assenyalar que el dret de vot només es dona per a les eleccions municipals. En segon lloc, hi ha dues portes molt diferents per a aconseguir el dret al vot. El primer, el dels membres de la UE, que desitgen que es lliuri una declaració formal que mostri la seva voluntat d'exercir aquest dret. Els de fora de la UE han de complir els següents requisits: a més de la declaració formal que han de lliurar els anteriors, disposar d'una autorització de residència per un període mínim de cinc anys i tenir un acord de reciprocitat amb Espanya, que és la possibilitat de votar en el seu territori. Per tant, podran votar els nacionals dels següents territoris, d'acord amb les següents condicions: Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, el Perú i Cap Verd. Però només els que porten molt temps.
Totes aquestes condicions condicionen considerablement la participació de les persones estrangeres. Així, segons les dades ofertes per l'INE, el cens electoral d'estrangers de tot l'Estat està compost per 465.661 persones, el 1,3% del cens electoral total, xifra que en la CAB és encara més baixa, un 0,7%. Està per veure quants d'ells aniran a votar. Un altre element a destacar, entre els quals han mostrat la seva voluntat de vot, és que una majoria majoritària té nacionalitat de la UE (88,9% a Espanya) i, en concret, les antigues nacionalitats de la UE-12. Així mateix, els votants representen, principalment, la immigració vinculada al turisme i no tant la vinculada a la immigració econòmica.
Resumint: malgrat els canvis simbòlics, en la pràctica el canvi és molt petit i de moment no estem a punt de posar en qüestió la sobirania nacional ni de construir la ciutadania transnacional. El que realment influeix en el dret al vot dels estrangers és la consecució de la nacionalitat espanyola. A tall d'exemple, en els anys 2002-2010 les nacionalitzades van ser 444.184 persones, xifra que equival gairebé a la del cens electoral d'estrangers.
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari. Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.
Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.
----------------------------------------------------
Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]
Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute.
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak
Protestak 24 ordu bete dituenean, suhiltzaileak bertaratu dira udaletxera eta kateak moztu dizkiete bi gazteei. Bi kateatuek gaua bertan igarotzea "udaletxearen hautua" izan dela adierazi du Gazte Asanbladak, eta udalaren ordezkariek "ekintza deslegitimatzeko eta bi... [+]