És el moment del canvi dels estrangers i del dret al vot? En les pròximes eleccions municipals també podran participar per primera vegada estrangers no residents en el territori de la Unió Europea (UE). Per això, alguns han remarcat que el principi de sobirania nacional es qüestiona d'alguna manera, mentre que uns altres han posat en dubte que s'ha obert el camí a la ciutadania transnacional. Analitzarem en la realitat com es materialitzarà el dret al vot dels estrangers.
En primer lloc, cal assenyalar que el dret de vot només es dona per a les eleccions municipals. En segon lloc, hi ha dues portes molt diferents per a aconseguir el dret al vot. El primer, el dels membres de la UE, que desitgen que es lliuri una declaració formal que mostri la seva voluntat d'exercir aquest dret. Els de fora de la UE han de complir els següents requisits: a més de la declaració formal que han de lliurar els anteriors, disposar d'una autorització de residència per un període mínim de cinc anys i tenir un acord de reciprocitat amb Espanya, que és la possibilitat de votar en el seu territori. Per tant, podran votar els nacionals dels següents territoris, d'acord amb les següents condicions: Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, el Perú i Cap Verd. Però només els que porten molt temps.
Totes aquestes condicions condicionen considerablement la participació de les persones estrangeres. Així, segons les dades ofertes per l'INE, el cens electoral d'estrangers de tot l'Estat està compost per 465.661 persones, el 1,3% del cens electoral total, xifra que en la CAB és encara més baixa, un 0,7%. Està per veure quants d'ells aniran a votar. Un altre element a destacar, entre els quals han mostrat la seva voluntat de vot, és que una majoria majoritària té nacionalitat de la UE (88,9% a Espanya) i, en concret, les antigues nacionalitats de la UE-12. Així mateix, els votants representen, principalment, la immigració vinculada al turisme i no tant la vinculada a la immigració econòmica.
Resumint: malgrat els canvis simbòlics, en la pràctica el canvi és molt petit i de moment no estem a punt de posar en qüestió la sobirania nacional ni de construir la ciutadania transnacional. El que realment influeix en el dret al vot dels estrangers és la consecució de la nacionalitat espanyola. A tall d'exemple, en els anys 2002-2010 les nacionalitzades van ser 444.184 persones, xifra que equival gairebé a la del cens electoral d'estrangers.
Aitor Esteban izango da EAJko EBBko hurrengo lehendakaria eta jeltzaleek salduko dute horrela, zuzendaritza berrituta, buruzagitza berria prest dagoela alderdiaren berrikuntza prozesuarekin jarraitzeko.
Grup Itzal(iko)
bagina: Flores de Fang.
Actors: Els comentaristes seran Araitz Katarain, Janire Arrizabalaga i Izaro Bilbao.
Adreça: IRAITZ Lizarraga.
Quan: 2 de febrer.
On: Saló Sutegi d'Usurbil.