L'associació Banaiz Bagara ha creat grups en Urnieta, Hernani, Villabona, Andoain i recentment en Lasarte-Oria. En Astigarraga va haver-hi un grup de gitanos romanesos, però ara està parat. Gestiona els cursos juntament amb els ajuntaments de la localitat i compta amb la col·laboració del Govern Basc. És el propi Elser qui imparteix les classes, a vegades amb l'ajuda dels professors d'AEK, i també amb la mateixa Arantxa Arrillaga.

A diferència del projecte del barri, encara que la convocatòria la va realitzar per als immigrants, els castellanoparlants també es dirigeixen a les escoles. Això sorprèn a Elser: “Poses el basc per a immigrants i venen Càceres i Burgos. És molt satisfactori, però definir-se com a emigrants significa alguna cosa”. Per a completar el puzle, Elser vol als bascos en els grups. De moment, van d'allí on estan aprenent o que acaben d'aprendre basc, no dels euskaldunzaharras. A més dels estudiants de l'Estat espanyol, els més habituals són els senegalesos, pakistanesos i els sud-americans.

Elser no sap com sortiran els assajos, però els seus objectius els té clars: dirigir-se a qualsevol comunitat d'immigrants i deixar clar que la llengua de comunicació serà el basc; utilitzar un mètode d'ensenyament senzill que tingui com a base l'ús; tenir en compte el seu camp de treball per a motivar a la gent; i parlar sobre el basc sense tabús, sobretot amb la comunitat castellà. En relació a aquest últim, Elser, nascut a Alemanya, ha subratllat que cal treure-ho de la trinxera i preguntar-li a l'altre com ens veu.

Hem preguntat què ha portat als euskaltegis a recórrer altres camins: “Els immigrants saben que en els euskaltegis es pot aprendre basc, però no creuen que això sigui per a ells, poden viure sense utilitzar el basc, entenen el castellà”. Tant el projecte del barri com l'associació Banaiz Bagara busquen a l'immigrant, no estan qui vindran. No obstant això, aquests nous assajos tenen almenys dues característiques: són gratuïts i el viatge és lliure, i el mètode d'ensenyament no és rígid, és a dir, l'objectiu principal no és aprendre la gramàtica adequada i el basc perfecte, sinó tractar de reproduir en frases senzilles les situacions quotidianes. Elser ha escoltat a més d'un alumne dient que no creien que poguessin aprendre basc perquè se'ls feia molt rar, incomprensible, llunyà.

Basc llunyà. Aquest és un altre objectiu important per al creador del projecte. El basc no és per als immigrants: “La gent els parla en castellà i per a ells el basc és la llengua entre euskaldunes. Com no li ho fan a ell, és molt llunyà”. Han estudiat en castellà: “Han après el que han agafat al carrer. En el treball, a les botigues... si els parléssim en basc aprendrien basc. Això no significa ‘nosaltres en basc i si tu no entens’. Hem de fer-les atractives i de manera oberta: utilitzant paraules i estructures senzilles, parlant a poc a poc... i si es necessita el suport del castellà, utilitzar-les”. Elser té clar que la llengua de comunicació per a la integració ha de ser el basc i que per a això els bascos hem de tenir consciència d'això.

L'Elser és optimista. S'enfronta a senegalesos, pakistanesos, sud-americans, i no veu cap postura contrària al basc, sinó que els ha percebut sense necessitat de basca. Calia crear una necessitat.